Léon Wieger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1856  Estrasburg (França) |
| Mort | 25 març 1933 (76 anys) Xian County (RP Xina) (en)  |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sinologia, medicina i missionary work (en) |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1887–), traductor, metge, sinòleg, escriptor, missioner, historiador |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
| Premis | |
| |
Georges Frédéric Léon Wieger, va néixer el 9 de juliol de 1856 a Estrasburg (França) i va morir al districte de Xian a Hebei (Xina) el 25 de Mars de 1933. Fou un Metge i sacerdot jesuïta francès, famós com missioner i sinòleg, que passà la major part de la seva vida adulta a la Xina, sobretot al Vicariat Apostòlic de Tché-li Sud-Est (fundat el 1856), que més tard esdevingué el Vicariat Apostòlic de Xianxian (1924) i després la Diòcesi de Sien-Hsien.[1]
Biografia
Alsacià, fill d'un professor de medicina a la Universitat d'Estrasburg i metge de formació (com Albert Schweitzer), Wieger va exercir la medicina durant dos anys abans d'entrar al noviciat de la Companyia de Jesús el 21 de gener de 1881 a Tronchiennes (Bèlgica).[2]
Ordenat sacerdot el dia 31 de juliol de 1887, Léon Wieger marxa el mateix any per a la missió de Tche-li Sud-Est. Es preocupava principalment per la higiene i practicava la medicina. A partir de 1893, el seu superior religiós el va dirigir cap a l'estudi del xinès i de les tasques més intel·lectuals. Les seves investigacions el van portar a fer importants contribucions al camp del folklore xinès així com al budisme i el taoisme. A més del seu treball de traducció, també va dur a terme investigacions sinològiques. Els llibres del cànon taoista han estat numerats des de fa temps segons la seva presentació.[3]
El 1905 va rebre el premi Stanislas Julien pel seu estudi del dialecte hocten. També va ser elegit membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres de París. .
Obres
Com a autor[4]
- Rudiments de parler et de style chinois, dialecte de Ho-Kien-Fou, Ho-Kien-Fou, Imprimerie de la mission catholique, 1895
- Folk-lore chinois moderne, Sien-hsien, imprimerie de la mission catholique, 1909
- La Chine à travers les âges : Précis. Index biographique. Index bibliographique, Imprimerie de la mission Catholique, 1924
- Histoire des croyances religieuses et des opinions philosophiques en Chine, avec illustrations. Première et deuxième périodes : jusqu’en 65 après J.-C.; Troisième et quatrième périodes : de 65 à nos jours. Deuxième édition, imprimerie de Hien-hien, 1922, 798 pages. Première édition, 1917. [1]
- Caractères chinois Sien-hsien, imprimerie de la mission catholique, 3e édition 1916 [2]
- traduction du précédent: Chinese Characters: Their Origin, Etymology, History, Classification and Signification (Translated into English by L. Davrout, S.J.) New York: Paragon Book Reprint Corp. & Dover Publications, Inc. 1965
Com a traductor[5]
- Textes philosophiques, Sien-hsien, imprimerie de la mission catholique, 1906
- Taoïsme. Tome II, Les pères du système taoïste, 1910
- Lao-Tseu, Tao-tê-king ; trad. du chinois par le R.P. Léon Wieger, introd. par Jean Varenne, Monaco, ed. du Rocher, 1991
- Bouddhisme chinois, textes établis, présentés et traduits par Léon Wieger, Paris, Cathasia, 1951
Referències
- ↑ Biographical Dictionary of Chinese Christianity
- ↑ Witek, John W. «Georges Frederic Leon Wieger: W: By Person: Stories: Biographical Dictionary of Chinese Christianity». bdcconline.net, 23-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 21 febrer 2022].
- ↑ Pouillon, F. Dictionnaire des orientalistes de langue française (en francès). IlSMM, 2008, p. 978. ISBN 978-2-84586-802-1.
- ↑ Tremblay, Jean-Marie. «chine ancienne, chine antique, civilisation chinoise: Léon Wieger, s.j., 1856-1933» (en francès). Les Classiques des sciences sociales, 24-12-1999. [Consulta: 21 febrer 2022].
- ↑ La llista de col·leccions i tradicions de L. Wieger revisada per l'Openlibrary
Bibliografia
- Lisa Bresner, "The Fathers of Sinology: From the Ricci Method to Leon Wieger's Remedies", Diogène, Revue internationale des sciences humaines n° 178, abril-juin 1997, pp. 109–129, París, Gallimard.[3]
Enllaços externs
- Short biography and quotes of people praising Wieger (in French)
- notice biographique en el Diccionari biogràfic del cristianisme xinès
- notice biographique dans le Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon
- tradicions de L. Wieger al lloc de les ciències socials* Short biography and quotes of people praising Wieger