(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Murins - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Murins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:53, 2 des 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuMurins
Murinae Modifica el valor a Wikidata

ratolí comú Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè mitjà – recent
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
SubfamíliaMurinae Modifica el valor a Wikidata
Illiger, 1811
Nomenclatura
Sinònims
  • Anisomyes Ellerman, 1941
  • Anisomyini Lidicker i Brylski, 1987
  • Coniluridae Dahl, 1897
  • Conilurini Lee, Baverstock i Watts, 1981
  • Hydromyina Gray, 1825
  • Hydromyinae Alston, 1876
  • Hydromyes Winge, 1887
  • Murina Illiger, 1811
  • Murina Gray, 1825
  • Murinae Murray, 1866
  • Mures Winge, 1887
  • Phloeomyinae Alston, 1876
  • Pseudomyinae Simpson, 1961
  • Rattidae Burnett, 1830
  • Uromyini Lee, Baverstock i Watts, 1981
  • Rhynchomyinae Thomas, 1897

Els murins (Murinae) són una subfamília de rosegadors de la família dels múrids. Fou descrita per primer cop per Johann Karl Wilhelm Illiger el 1811.

Les diferents espècies es troben al Vell Món, on viuen a gairebé tots els hàbitats. Tant la rata comuna com el ratolí comú han estat molt importants com a animals de laboratori, on han participat com a subjectes de incomptables investigacions.

La subfamília inclou prop de 600 espècies vivents repartides en més 130 gèneres. està formada perquè comprèn un mínim de 519 espècies. Aquest tàxon és més gran que qualsevol família de mamífers tret dels cricètids i els mateixos múrids i és més nombrosa que qualsevol altre ordre de mamífers tret dels quiròpters i els rosegadors en el seu conjunt.[1] Igual que succeeix amb altres mamífers petits encara es troben regularment noves espècies.[2]

Distribució

[modifica]

Els murins són natius d'Àfrica, d'Europa, d'Àsia i d'Austràlia, on són els únics mamífers placentaris terrestres natius. També han estat introduïts a tots els continents amb l'excepció de l'Antàrtida. Són considerats una plaga, en particular a les illes, on han contribuït a posar en perill i a extingir molts animals natius.[3]

Descripció

[modifica]

Aquesta subfamília formen el major grup d'espècies característiques amb molt similars amb variacions evidents només en les dimensions i les adaptacions a diferents tipus de medi ambient terrestres, aquàtics o arboris. Encara que algunes espècies estan especialitzats en l'activitat d'excavació, no presenten adaptacions morfològiques ni fisiològiques per la vida subterrània com els espalàcids o alguns gèneres de la família dels cricètids. Les principals característiques comunes són visibles en la forma dels molars, amb una disposició de les cúspides en sèrie de tres als molars superiors enlloc de dues, el patró primitiu més freqüent dels muroïdeus,[4] l'absència d'una cresta d'esmalt longitudinal entre les diverses files i cúspides oposades entre si en els molars inferiors.[5] Altres característiques comunes són presents en l'estructura cranial i inclouen el conducte carotidi modificat, per l'absència dels forats lacerí i espinós, i el timpà que no entra en contacte amb l'escata de l'os temporal.

Les dimensiones de les espècies varien des del petit Mus musculoides, de només 7 grams en exemplars adults, fins a Phloeomys pallidus, de fins a 2,6 kg. El cos és el típica d'un ratolí o una rata, amb el cap gran i un musell generalment punxegut, més allargat en espècies insectívores, i densament cobert amb bigotis més o menys llargs. Els ulls són sovint prominents i orelles són grans, encara que en formes aquàtiques al pavelló auricular està poc desenvolupat o virtualment absent, sent reemplaçat per una vàlvula a l'entrada del conducte auditiu. Les potes davanteres posseeixen cinc dits ben desenvolupats i proveïts d'urpes, amb el polze sovint reduïda i proveït d'una ungla. Les potes posteriors varien en gran manera en funció de l'estil de vida com en tots els altres rosegadors. En espècies terrestres poden ser llargues i primes. En espècies arbòries poden ser curtes, amples, equipades amb coixinets grans i, de vegades amb el hàl·lux oposable. Són llargues, amples, reticulades o amb plomes i escates en espècies aquàtiques. La cua sempre està ben desenvolupada, mai sent més curta que la meitat del cos, i està coberta d'escates completament dèrmiques disposades en files d'anells, generalment superposats als que segueixen, proveïts de pèls que poden ser nombroses i llargs en tot l'òrgan de tal manera que poden donar-li un aspecte espès similar al dels esquirols, o estar limitat a un plomall terminal. En algunes espècies l'extrem és llis i té capacitat prènsil. El nombre de pits de les femelles presenten considerables variacions, poden anar d'un sol parell fins als 12 parells del gènere Mastomys, el nombre més elevat de tots els placentaris.

Fòssils

[modifica]

La primera aparició dels murins en el registre fòssil és de fa aproximadament 14 milions d'anys amb el gènere extint Antemus. Es creu que Antemus deriva directament de Potwarmus, que té un patró de dents més primitiu. De la mateixa manera, es creu que dos gèneres, Progonomys i Karnimata, deriven directament d'Antemus. Progonomys és considerat el progenitor de Mus i els seus parents, mentre que Karnimata es creu que condueix a Rattus i els seus parents. Aquests fòssils es trobaren al jaciment de Siwalik, al Pakistan.[6] La transició de Potwarmus a Antemus i a Progonomys i Karnimata es considera un excel·lent exemple d'anagènesi.

Taxonomia

[modifica]

La majoria dels murins han estat poc estudiats. S'han agrupat alguns gèneres, però no s'ha intentat una taxonomia a nivell tribal per a la subfamília completa. Sembla que els gèneres procedents de les illes del sud-est asiàtic i Austràlia poden ser anteriors en comparació amb les espècies continentals. Les espècies dels gèneres Otomys i Parotomys sovint es col·loquen en una subfamília separada, Otomyinae,[7] però s'ha demostrat que estan estretament relacionades amb els murins africans malgrat la seva singularitat.

Tres gèneres, Uranomys, Lophuromys i Acomys, foren considerats pertanyents a la subfamília dels murins, encara que les anàlisis de la filogenètica molecular demostraren que estaven més estretament relacionats amb els jerbus petits. Finalment han estat assignats a la subfamília dels deomins.

Lecompte, et al. (2008), realitzaren estudis filogenètics moleculars d'espècies de murins africanes. En els estudis es van analitzar el gen del Citocrom B de l'ADN mitocrondrial i dos fragments de gens nuclears. Lecompte, et al. (2008) estimaren que els murins africans arribaren des d'Àsia fa 11 milions d'anys, durant el Miocè.

La següent filogènia de 16 gèneres de murins, basada en l'anàlisi filogenètic molecular de la proteïna IRBP, és de Jansa & Weksler (2004: 264).[8]

Murinae 

Phloeomys





Micromys




Maxomys




Niviventer




Sundamys



Rattus








Rhynchomys




Otomys




Aethomys




Rhabdomys



Grammomys







Tokudaia




Mus




Mastomys




Praomys



Hylomyscus









Classificació

[modifica]

La classificació més acceptada actualment, feta per Lecompte et al. el 2008, inclou tribus, divisions i gèneres.[9]

Bibliografia

[modifica]
  • Carleton, M.D. & Musser, G.G. 1984. Muroid rodents. Pp. 289-379 in Anderson, S. & Jones, J.K. Orders and families of Recent mammals of the world. New York: John Wiley and Sons, 686 pp.
  • Ducroz, J.F., Volobouev, V. & Granjon, L. 2001. An assessment of the systematics of arvicanthine rodents using mitochondrial DNA sequences: Evolutionary and biogeographical implications. Journal of Mammalian Evolution 8(3):173-206.
  • Jansa, S.A., Barker, K.F. & Heaney, L.R. 2006. The pattern and timing of diversification of Philippine endemic rodents: Evidence from mitochondrial and nuclear gene sequences. Systematic Biology 55(1):73-88.
  • McKenna, M.C. & Bell, S.K. 1997. Classification of mammals: above the species level. Nova York: Columbia University Press, 631 pp. ISBN 978-0-231-11013-6
  • Mitchell-Jones, A.J., Amori, G., Bogdanowicz, W., Kryštufek, B., Reijnders, P.J.H., Spitzenberger, F., Stubbe, M., Thissen, J.B.M., Vohralík, V. & Zima, J. 1999. The atlas of European mammals. Londen: T & AD Poyser Natural History, xi+481 pp. ISBN 978-0-85661-130-8
  • Musser, G.G. & Carleton, M.D. 2005. Superfamily Muroidea. Pp. 894-1531 in Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (editors). Mammal Species of the World: a taxonomic and geographic reference. 3rd ed. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2 vols., 2142 pp. ISBN 978-0-8018-8221-0
  • Musser, G.G. & Heaney, L.R. 1992. Philippine rodents: definitions of Tarsomys and Limnomys plus a preliminary assessment of phylogenetic patterns among native Philippine murines (Murinae, Muridae). Bulletin of the American Museum of Natural History 211:1-138.
  • Rickart, E.A. & Musser, G.G. 1993. Philippine rodents: Chromosomal characteristics and their significance for phylogenetic inference among 13 species (Rodentia: Muridae: Murinae). American Museum Novitates 3064:1-34.
  • Singleton, G., Dickman, C.R. & Delaney, M.J. 2001. Old World Rats and Mice. Pp. 636-643 in MacDonald, D. The New Encyclopedia of Mammals. Oxford: Oxford University Press.
  • Watts, C.H.S. & Baverstock, P.R. 1994. Evolution in New Guinean Muridae (Rodentia) assessed by microcomplement fixation of albumin. Australian Journal of Zoology 42:295-306.

Referències

[modifica]
  1. Illiger. «Murinae». A: Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. 
  2. Mus cypriacus a Europa, Hylomyscus arcimontensis a l'Àfrica, Tonkinomys daovantieni i Archboldomys kalinga al sud-est asiàtic, i Pseudohydromys germani a Nova Guinea.
  3. Harper, Grant; Bunbury, Nancy «Invasive rats on tropical islands: Their population biology and impacts on native species» (en angles). Global Ecology and Conservation, 3, 1-2015, pàg. 607-627.
  4. Renaud, S.; Michaux, J.; Jaeger, J.; Auffray, J. «Fourier analysis applied to Stephanomys (Rodentia, Muridae) molars: Nonprogressive evolutionary pattern in a gradual lineage.» (en anglès). Paleobiology, 22, 2, 1996, pàg. 255-265. DOI: doi:10.1017/S0094837300016201 [Consulta: 29 juny 2017].
  5. Carleton, G.G.; Musser; Jones, J.K.. «Muroid rodents». A: Orders and families of Recent mammals of the world (en anglès). Nova York: John Wiley and Sons, 1984, p. 686. 
  6. Bhandari, Ansuya; Iwari, B. N. T «Rodent Fossils from Dharmsala Group in Himachal Pradesh: Addition to pre-Siwalik Himalayan Miocene Fauna» (pdf) (en anglès). JOURNAL GEOLOGICAL SOCIETY OF INDIA, 83, 6-2014, pàg. 676-680.
  7. Otomyinae a Animal Diversity Web (anglès)
  8. Jansa, S.; Weksler., M. «Phylogeny of muroid rodents: Relationships within and among major lineages as determined by IRBP gene sequences» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 31, 1, 2004, pàg. 256-276.
  9. Lecompte, Emilie; Aplin, Ken; Denys, Christiane; Catzeflis, François; Chades, Marion «Phylogeny and biogeography of African Murinae based on mitochondrial and nuclear gene sequences, with a new tribal classification of the subfamily» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 8, 10-07-2008, pàg. 199. DOI: 10.1186/1471-2148-8-199. ISSN: 1471-2148.