Demència
  | |
| Tipus | trastorn cognitiu, síndrome orgànica cerebral, signe clínic, deteriorament cognitiu i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria i neurologia |
| Clínica-tractament | |
| Classificació | |
| CIM-11 | 6D81 |
| CIM-10 | F00-F07 |
| CIM-9 | 290-294 |
| CIAP | P70 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29283 |
| MedlinePlus | 000739 |
| Patient UK | dementia-pro |
| MeSH | D003704 |
| Orphanet | 89043 |
| UMLS CUI | C0497327, C0154319, C0497327 i C5681447 |
| DOID | DOID:1307 |
La demència (que significa "privats de la ment") és un trastorn cognitiu greu. Pot ser estàtic, el resultat d'una única lesió cerebral global o progressiva, produint una disminució a llarg termini en la funció cognitiva a causa de dany o malaltia en el cos més enllà del que es podria esperar d'envelliment normal. Encara que la demència és molt més comuna en la població geriàtrica, pot ocórrer en qualsevol etapa de l'edat adulta. Aquest límit d'edat defineix, com a conjunts de símptomes similars a causa de la disfunció cerebral orgànica, se'ls donen noms diferents en les poblacions més joves que adults. Fins a finals del segle xix, la demència és un concepte clínic molt més ampli.
Diagnòstic
La demència és una síndrome (conjunt de signes i símptomes) de malaltia inespecífica en la qual les zones afectades de la cognició poden ser la memòria, l'atenció, el llenguatge, i la resolució de problemes. Normalment, cal que aquesta simptomatologia estigui present almenys durant sis mesos per a ser diagnosticada com a tal.[1] La disfunció cognitiva que s'ha vist només en temps més curts, en particular, menys de setmanes, ha de ser anomenada deliri.[2] En tots els tipus de disfunció cognitiva general, les funcions mentals superiors es veuen afectades primer en el procés. Especialment en les etapes posteriors de la malaltia, les persones afectades poden estar desorientades en el temps (no saber quin dia de la setmana, dia del mes, o fins i tot quin any és), en el lloc (no saber on són), i en la persona (no saber qui són o d'altres al voltant d'ells). La demència, encara que pot ser tractable fins a cert punt, generalment es deu a causes que són progressives i incurables.
Els símptomes de la demència poden ser classificats com a reversibles o irreversibles, depenent de l'etiologia de la malaltia. Menys del 10% dels casos de demència es deuen a causes es poden revertir amb el tractament actual.[3] Les causes inclouen diferents processos específics de la malaltia, de la mateixa manera que els símptomes de la disfunció d'òrgans, tals com falta d'alè, la icterícia, o el dolor es poden atribuir a moltes etiologies. Sense una avaluació acurada de la història clínica, la simptomatologia de curt termini pot correspondre a una síndrome de deliri (que sovint dura de dies a setmanes) i pot ser fàcilment confosa amb la demència, perquè té símptomes en comú, llevat de la durada, i del fet que el deliri s'associa sovint amb més activitat del sistema nerviós simpàtic. Algunes malalties mentals, incloent-hi la depressió i la psicosi, també poden produir símptomes que han de diferenciar-se dels deliris i la demència. L'ús crònic de substàncies com l'alcohol, així com la privació del son crònica pot també predisposar al pacient als canvis cognitius causants de la demència. La hipòxia provocada per una apnea del son també en pot augmentar el risc.[4][5]
Causes
Deteriorament cognitiu fix
Diversos tipus de lesió cerebral, que passa com un esdeveniment únic, poden causar deteriorament cognitiu irreversible, però fix:
- Una lesió traumàtica del cervell pot causar un dany generalitzat a la substància blanca del cervell (lesió axonal difusa), o bé un dany més local.
- Els ictus (accident vascular cerebral isquèmic o una hemorràgia intracerebral, subaracnoidal, subdural o epidural).
- Les infeccions (com una meningitis o una encefalitis) que afectin al cervell.
- Les crisis epilèptiques prolongades.
- La hidrocefàlia aguda.
- El consum excessiu de begudes alcohòliques pot causar demència per l'alcohol o bé psicosi de Korsakoff (i altres substàncies psicoactives poden causar demència persistent induïda). Un cop cessa l'ús excessiu, el deteriorament cognitiu és persistent però no progressiu.
Demència lentament progressiva
La demència que comença de manera gradual i empitjora progressivament al llarg de diversos anys és generalment causada per una malaltia neurodegenerativa, és a dir, per les condicions que afecten només o principalment a les neurones del cervell i causa la pèrdua gradual però irreversible de la funció d'aquestes cèl·lules. Amb menys freqüència, una condició no degenerativa pot tenir efectes secundaris en les cèl·lules del cervell, que en alguns casos pot arribar a ser reversible si se'n tracta la causa.
Les causes de la demència depenen de l'edat en què comencen els símptomes:
- En la població d'edat avançada (generalment es defineix en aquest context, els de més de 65 anys):
- Una gran majoria dels casos de demència són causats per la malaltia d'Alzheimer, la demència vascular o totes dues.
- El manteniment d'activitats de lleure que impliquin activitat cognitiva o física s'associa amb un risc reduït de demència.[6]
- La demència amb cossos de Lewy és una altra causa comuna, que pot succeir juntament amb alguna de les altres causes.[7]
- L'hipotiroïdisme de vegades causa el deteriorament cognitiu lentament progressiu com a símptoma principal, fet que pot ser completament reversible amb el tractament.
- La hidrocefàlia de pressió normal, encara que relativament rara, és important reconèixer-la, ja que el tractament pot prevenir la progressió i millorar altres símptomes de la malaltia. No obstant això, la millora cognitiva significativa és inusual.
- La demència és molt menys comuna en persones de menys de 65 anys.
- La malaltia d'Alzheimer continua sent la causa més freqüent, però les formes hereditàries de la malaltia, suposen una proporció major de casos en aquest grup d'edat.
- La degeneració frontotemporal i la malaltia de Huntington en són la majoria dels casos restants.
- La demència vascular també es produeix, però aquesta al seu torn pot ser deguda a altres malalties (incloent-hi la síndrome antifosfolípid, l'arteriopatia cerebral autosòmica dominant amb infarts subcorticals i leucoencefalopatia, l'encefalopatia mitocondrial, l'homocistinúria, la síndrome de Moyamoya i la malaltia de Binswanger).
- Les persones que reben traumes freqüents al cap, com els boxejadors o alguns artistes marcials, corren el risc de la demència pugilística.
- S'ha proposat que hi podria haver una relació entre la malaltia celíaca i la demència.
- En els adults joves (fins a 40 anys) és molt rar que es desenvolupi demència sense que hi hagi hagut abans altres característiques de malalties neurològiques, o sense símptomes de la malaltia en altres parts del cos.
Demència ràpidament progressiva
La malaltia de Creutzfeldt-Jakob sol provocar una demència que empitjora durant setmanes o mesos. Les causes comunes de demència lentament progressiva de vegades també es presenten amb una progressió ràpida: la malaltia d'Alzheimer, la demència amb cossos de Lewy, la degeneració frontotemporal.[8]
Valoració
En el cas de sospita diagnòstica del pacient, es fa una primera valoració utilitzant el Mini-mental state examination (MMSE).[9]
Se sol utilitzar per la valoració funcional del grau de deteriorament, la GDS-FAST:[10]
- Global Deterioration Scale (GDS), publicada el 1982.[11] Consta de 7 nivells de deteriorament,[12][13] i pot ser més útil que el MMSE en pacients amb baix grau educatiu.[14]
- Functional Assessment Staging (FAST), publicada el 1992 i complementària de la GDS.[15]
Referències
- ↑ Karlawish, J.; Clark, C. «Diagnostic evaluation of elderly patients with mild memory problems» (en 2003). Ann Intern Med, 138, 5, pàg. 411-9. PMID: 12614094.
- ↑ Holsinger T, Deveau J, Boustani M, Williams JW «Does this patient have dementia?». JAMA, 297, 21, 2007, pàg. 2391-404. DOI: 10.1001/jama.297.21.2391. PMID: 17551132.
- ↑ Curran, Stephen; Wattis, John. Practical management of dementia: a multi-professional approach (en anglès). Radcliffe Publishing, 2004, p.19. ISBN 1857759311.
- ↑ Yaffe, Kristine; Alison M. Laffan, Stephanie Litwack Harrison, Susan Redline, Adam P. Spira, Kristine E. Ensrud, Sonia Ancoli-Israel, Katie L. Stone «Sleep-Disordered Breathing, Hypoxia, and Risk of Mild Cognitive Impairment and Dementia in Older Women». JAMA, 306, 6, 2011, pàg. 613-619. DOI: 10.1001/jama.2011.1115.
- ↑ «Com fer front a l'agressió en persones grans amb demència».
- ↑ Verghese J, Lipton RB, Katz MJ, et al «Leisure activities and the risk of dementia in the elderly». N. Engl. J. Med., 348, 25, pàg. 2508-16. DOI: 10.1056/NEJMoa022252. PMID: 12815136.
- ↑ McKeith IG, Fairbairn AF, Perry RH, Thompson P «The clinical diagnosis and misdiagnosis of senile dementia of Lewy body type (SDLT)». Br J Psychiatry, 165, 3, 1994, pàg. 324-32. PMID: 7994501.
- ↑ Trivedi, D. «Cochrane Review Summary: Mini-Mental State Examination (MMSE) for the detection of dementia in clinically unevaluated people aged 65 and over in community and primary care populations.». Prim Health Care, 2017.
- ↑ Creavin ST, Wisniewski S, Noel-Storr AH, et al. «Mini-Mental State Examination (MMSE) for the detection of dementia in clinically unevaluated people aged 65 and over in community and primary care populations» (PDF). The Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, 2016, pàg. CD011145. DOI: 10.1002/14651858.CD011145.pub2. PMC: 8812342. PMID: 26760674 [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ Societat Catalana de Neurologia «Guia oficial de diagnòstic i tractament de la malaltia d’Alzheimer de la Societat Catalana de Neurologia». Guies mèdiques de la Societat Catalana de Neurologia.
- ↑ «The Global Deterioration Scale for assessment of primary degenerative dementia». American Journal of Psychiatry, 139, 9, 1982-09, pàg. 1136–1139. DOI: 10.1176/ajp.139.9.1136. ISSN: 1535-7228 0002-953X, 1535-7228 [Consulta: 13 març 2017].
- ↑ Reisberg, Barry. «The Global Deterioration Scale for Assessment of Primary Degenerative Dementia», 1983.
- ↑ «Escala de Deterioro Global (GDS-FAST)».
- ↑ Kim, Joong Soo; Won, Chang Won; Kim, Byung Sung; Choi, Hyun Rim «Predictability of Various Serial Subtractions on Global Deterioration Scale According to Education Level». Korean Journal of Family Medicine, 34, 5, 2013-09, pàg. 327–333. DOI: 10.4082/kjfm.2013.34.5.327. ISSN: 2005-6443. PMC: PMC3791340. PMID: 24106585 [Consulta: 13 març 2017].
- ↑ Sclan, S. G.; Reisberg, B. «Functional assessment staging (FAST) in Alzheimer's disease: reliability, validity, and ordinality». International Psychogeriatrics, 4 Suppl 1, 1992, pàg. 55–69. DOI: 10.1017/s1041610292001157. ISSN: 1041-6102. PMID: 1504288.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demència |