Elena Lucci
Elena Morales, coneguda artísticament com a Elena Lucci[1] (Madrid, 1885 - Barcelona, 18 de febrer de 1952) va ser una mezzosoprano i contralt operística.
Biografia
El nom d'Elena Lucci apareix en hemeroteques per primer cop com a membre d'una companyia d'òpera contractada per la temporada 1900-1901 del Teatro Real de Madrid.[2] El seu nom apareix com a contralt, però no com a partiquina. Al llarg de la seva carrera fa escenificar papers principals i papers secundaris.[3]
Abans d'això, havia aparegut amb el seu nom real, Elena Morales, de l'any 1893, en un concert al convent de Sant Domènec el Real de Madrid. Llavors era una jove alumna del Marquès d'Alta Villa, José Ramiro de la Puente González-Nandín, advocat i músic aficionat, professor de música.[4] Elena va cantar, entre altres peces, un Salutaris de Gabriel Fauré, arranjat per José Guervós a tres veus i amb el seu acompanyament.[5] Era l'any preparatori d'Elena, que començava llavors els estudis de cant. Aquell any es va examinar al Conservatori de Música i Declamació de Madrid, davant d'un jurat presidit pel director, el compositor Emilio Arrieta.[6]
Va continuar participant en concert ocasionals en la seva etapa d'estudis a Madrid. El 22 de gener de 1900 se li va oferir un benefici al Teatre de la Comèdia de Madrid, amb el qual pretenia aconseguir els diners necessaris per continuar els seus estudis. Encara feia servir el seu nom real.[7] Aquell any va debutar en escena al Teatre del Buen Retiro de Madrid, en el paper de Siébel de l'òpera Faust de Charles Gounod. Curiosament, aquest paper és considerat un paper de soprano, no de mezzosoprano. En aquella època Elena seguia els consells del gran baríton italià Napoleone Verger, de qui rebia classes.[8] Havia tingut també com a professora a la cantant Carolina Cepeda.[9] Elena havia gaudit d'una beca d'estudis de la Infanta Isabel de Borbó i d'una altra del Conservatori de Madrid. Segons un article aparegut pocs dies després en El Cardo, en aquells moments Elena estava casada i ja havia tingut fills.[10]
El 1902 Elena Lucci formava part de la companyia d'òpera del Teatre Modern de Madrid, amb Pedro Urrutia com a concertador i director d'orquestra.[11] La mateixa publicació que un parell d'anys abans comentava que ja era casada, El Cardo, confirmava que Elena Lucci era, en realitat, Elena Morales. Ho feia arran d'una representació de l'òpera Andrea Chénier d'Umberto Giordano, que havia tingut lloc al Buen Retiro el juliol de 1902.[12]
A finals de 1913 participava en una temporada d'òpera a la ciutat italiana de Gènova, al Teatro Carlo Felice.[13] El 18 de maig de 1914 participava al Teatro Faraggiana de Novara a l'estrena d'una òpera d'un compositor aficionat, Alessandro Sigray di San Marzano. L'òpera duia per títol Il trionfo d'Amore, amb text de Giuseppe Giacosa.[14]
Va treballar al llarg de diverses temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, des de la temporada 1914-1915 a la 1945-1946.[3] Aquesta va ser l'última temporada en què va estar activa, cantant en Barcelona i Palma.[15]
Va treballar en molts teatres d'Espanya i d'Amèrica Central i Amèrica del Sud,[16] amb directors com ara Antonio Guarneri, Josep Sabater, Artur Saco del Valle, Tullio Serafin i Alfredo Padovani, i amb companys cantants com ara Concepció Supervia i Pascual, Titta Rufo, Lucrezia Bori, Elena Rakowska, Josep Palet, Josep Segura i Tallien, Elsa Raccanelli, Enriqueta Casas, Dolors Frau, Maria Barrientos, Elvira de Hidalgo, Fanny Anitúa, Carmen Melis, Carme Bau Bonaplata, Celestino Sarobe, Hipòlit Lázaro, Ofelia Nieto, Nino Ederle i Tito Schipa, entre molts altres.
Va morir a Barcelona el febrer de 1952, la ciutat on havia establert la seva residència.[17]
Referències
- ↑ «Teatro Real» (en castellà). Arte y Sport, 30-12-1904, pàg. 7 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Miscelánea teatral» (en castellà). El Guadalete, 29-09-1900, pàg. 2.
- ↑ 3,0 3,1 «Elena Lucci». Liceu de Barcelona. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Nacionales» (en castellà). La Correspondencia de España, 10-05-1893, pàg. 2 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «En Santa Domingo el Real» (en castellà). Nuevo Heraldo, 08-05-1893, pàg. 2 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «El Marqués de Alta Villa y sus discípulas» (en castellà). Nuevo Heraldo, 09-06-1893, pàg. 2 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Concierto en la Comedia» (en castellà). La Correspondencia militar, 18-01-1900, pàg. 4 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Buen Retiro» (en castellà). El Día [Madrid], 16-07-1900, pàg. 3 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Diversiones públicas» (en castellà). La Época, 16-07-1900, pàg. 3 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ Antúnez «Cancanes y triunfos teatrales» (en castellà). El Cardo [Madrid], 22-07-2024, pàg. 23 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Teatro Moderno - Compañía de ópera italiana» (en castellà). El Día [Madrid], 26-09-1902, pàg. 3 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ X.Y.Z. «Andrea Chenier» (en castellà). El Cardo [Madrid], 15-07-1902, pàg. 7 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «L'apertura della stagione di carnevale - Genova» (en italià). Corriere della Sera, (per subscripció), 27-12-1913, pàg. 5 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «"Il Trionfo d'Amore"» (en italià). La Stampa, 19-05-1914, pàg. 3 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Anunci d'Aida al Teatre Principal de Palma» (en castellà). La última hora [Palma], 18-05-1946, pàg. 2 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Ha fallecido Elena Lucci» (en castellà). La última hora, 20-02-1952, pàg. 4 [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Fallecimiento de una distinguida cantante» (en castellà). El Noticiero Universal, 19-02-1952, pàg. 9 [Consulta: 8 agost 2024].