Lutècia

Lutetia Parisiorum (Λουκοτεκία) fou una ciutat de la Gàl·lia al limít entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena. La ciutat és esmentada per primer cop per Juli Cèsar, i és la predecessora de París, la capital actual de França.

Que el 53 aC hi va celebrar una reunió amb caps gals, i l'esmenta sempre com Lutetia Parisiorum. A les operacions del 52 aC diu que era una illa al Sequana (Sena). Quant Cèsar preparava l'atac a Gergòvia (52 aC) va enviar a Labienus amb quatre legions contra els parisis i els sènons. Labienus va avançar des Agedincum seguint el Sena i el cap gal l'esperava a una zona de maresmes per impedir-li creuar el riu : Labienus al no poder creuar per la zona de maresmes va sortir del camp de nit i va retornar a Melodunum (Melum) una ciutat dels sènons, i es va apoderar de la ciutat i de 50 vaixells i llavors va marxar contra Lutècia. Quant ja la tenia a la vista els gals la van incendiar i van destruir els ponts i es van col·locar a la riba del Sena deixant a Labienus al mig. Coneguda la derrota de Cèsar a Gergòvia els bel·lòvacs es van unir als sènons i van atacar també a Labienus que es va poder retirar cap a Melodunum. Després va poder rebutjar l'atac dels gals i es va poder retirar cap a Agedincum.

Finalment la ciutat va agafar el nom del poble i es va dir Civitas Parisiorum. Zosimus l'esmenta com Parisium. Els romans hi tenien una base fluvial. L'antiga ciutat a l'illa dins el Sena es la moderna Cité, i tenia al costat un altra illa on es avui Notre Dame. Les dos illes no van quedar unides fins al segle XVI. El nom va acabar convertit en París a l'alta edat mitjana.

Sota domini romà fou una petita ciutat, que Ammià qualifica de castell (no li dona el títol de ciutat) i Zosimus i Julià la defineixen com a "petita ciutat". Julià l'Apòstata hi fou proclamar emperador el 359 aC.

A finals del segle V fou ocupada pels francs i el 508 Clodoveu la va convertir en la seva capital.

Lutècia també té una certa fama per aparèixer amb alguna freqüència en els Àlbums d'Astèrix. És, per exemple, la ciutat del cosí de l'Obèlix (l'Amèrix), dels traficants de falç d'or, la ciutat on vivien en el seu passat els venedors de vins de l'escut Avern (entre ells l'Alàmbix), etcetra.

Les restes romanes son molt minses.