Demiürg
El demiürg, en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del Món i autor de l'univers sensible. En la filosofia gnòstica és l'entitat que, sense ser necessàriament creadora, és impulsora de l'univers i ànima universal.
Gnosticisme
El concepte platònic del demiürg és reprès pel gnosticisme, identificant-lo amb Jehovà com al creador de la matèria. Però el que en el platonisme era imperfecció, en el gnosticisme es transforma en maldat. L'Univers era pels gnosticistes una gradació, des del més subtil (Déu) fins el més baix (la matèria). Així el demiürg com creador i ordenador del món material, es converteix en encarnació del mal, empresonant als homes i encadenant-los a les passions materials.
L'Esperit és l'única part de la divinitat que correspon a l'ésser humà, el qual lliura una "batalla" permanent contra el cos i la matèria, transformant així la terra en infern, entenent per "infern" no el concepte de l'Hades o de l'inframón sinó el lloc més allunyat de Déu. Tan sols la sophia, la saviesa, la gnosi, arriba per amor des del subtil fins la terra per alliberar l'ésser humà de l'esclavitud de la matèria. La salvació no és una qüestió de creença o de pietat divina, sinó que es converteix en una revelació, sols possible per aquells que encara no han perdut del tot la poca divinitat que tots els sers humans posseïxen.