Sclerotinia
Sclerotinia sulcata | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Leotiomycetes |
Ordre | Helotiales |
Família | Sclerotiniaceae |
Gènere | Sclerotinia Fuckel, 1870 |
Leotiomycetes |
Sclerotinia és un gènere de fongs ascomicets, fitopatògens, necrotròfics.[1]. Els més comuns que causen malalties a les plantes inclouen les espècies Sclerotinia sclerotiorum amb un ampli rang de plantes cultivades i Sclerotinia minor amb un rang de plantes més restringit. Tant una com l'altra espècie produeixen una capa densa cotonosa blanca de micelis en la superfície de la planta hoste i en la superfície adjacent del sòl. Dins aquesta capa densa hi creixeran els cossos fructífers durs del fong anomenats esclerocis que donen nom a aquest gènere i que actuen com llavors per a la reproducció. Els esclerocis en aquestes dues espècies fan de 0,5 (S. minor) fins a 10 mm de diàmetre (S. sclerotiorum).
L'enciam n'és molt susceptible
Símptomes de les malalties causades per Sclerotinia
Com que aquests fongs colonitzen teixits vegetals produeixen una lesió de color marró pàl·lid a marró gris. La degradació severa del teixit dóna lloc a una podridura tova. En el cas de S. minor el patogen destruiex la corona de la planta i aquesta es marceix i es col·lapsa.
Les flors senescents resulten ideals per a la colonització d'aquests fongs per això, per exemple, s'aconsella treure-les dels fruits de carbassó en creixement.
Control de Sclerotinia
Els esclerocis i micelis d'aquests fongs sobreviuen en el sòl o sobre els residus de teixits de les plantes hoste respectivament. En condicions seques els esclerocis arriben a sobreviure viables durant 10 anys. El control es fa amb una combinació de mitjans de cultiu i de fungicides. l'activitat d'aquests patògens es veu afavorida per l'alta humitat del sòl i de l'aire i les temperatures fresques. El reg gota a gota (que localitza les zones humides) en redueix la incidència, també ho fa la rotació de conreus.