(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Sclerotinia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Sclerotinia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:41, 28 jul 2012 amb l'última edició de Victor M. Vicente Selvas (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuSclerotinia Modifica el valor a Wikidata

Sclerotinia sulcata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseLeotiomycetes
OrdreHelotiales
FamíliaSclerotiniaceae
GènereSclerotinia Modifica el valor a Wikidata
Fuckel, 1870
Leotiomycetes

Sclerotinia és un gènere de fongs ascomicets, fitopatògens, necrotròfics.[1]. Els més comuns que causen malalties a les plantes inclouen les espècies Sclerotinia sclerotiorum amb un ampli rang de plantes cultivades i Sclerotinia minor amb un rang de plantes més restringit. Tant una com l'altra espècie produeixen una capa densa cotonosa blanca de micelis en la superfície de la planta hoste i en la superfície adjacent del sòl. Dins aquesta capa densa hi creixeran els cossos fructífers durs del fong anomenats esclerocis que donen nom a aquest gènere i que actuen com llavors per a la reproducció. Els esclerocis en aquestes dues espècies fan de 0,5 (S. minor) fins a 10 mm de diàmetre (S. sclerotiorum).

L'enciam n'és molt susceptible

Símptomes de les malalties causades per Sclerotinia

Com que aquests fongs colonitzen teixits vegetals produeixen una lesió de color marró pàl·lid a marró gris. La degradació severa del teixit dóna lloc a una podridura tova. En el cas de S. minor el patogen destruiex la corona de la planta i aquesta es marceix i es col·lapsa.

Les flors senescents resulten ideals per a la colonització d'aquests fongs per això, per exemple, s'aconsella treure-les dels fruits de carbassó en creixement.

Control de Sclerotinia

Els esclerocis i micelis d'aquests fongs sobreviuen en el sòl o sobre els residus de teixits de les plantes hoste respectivament. En condicions seques els esclerocis arriben a sobreviure viables durant 10 anys. El control es fa amb una combinació de mitjans de cultiu i de fungicides. l'activitat d'aquests patògens es veu afavorida per l'alta humitat del sòl i de l'aire i les temperatures fresques. El reg gota a gota (que localitza les zones humides) en redueix la incidència, també ho fa la rotació de conreus.

Referències

Enllaços externss