(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Òscar Andreu i Fernández - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Òscar Andreu i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÒscar Andreu i Fernández

Òscar Andreu (2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pompeu Fabra - comunicació audiovisual Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, locutor de ràdio, presentador de televisió, humorista, escriptor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRAC1
TV3 Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Òscar Andreu i Fernández Modifica el valor a Wikidata
X: oscarandreu Instagram: oscarandreu Modifica el valor a Wikidata

Òscar Andreu i Fernández (Terrassa, 7 d'abril de 1975)[1] és un comunicador, humorista, escriptor i cantant català. És codirector i guionista dels programes La competència a RAC1 i de La nit dels Òscars a TV3, juntament amb Òscar Dalmau, amb qui forma una parella creativa d'ençà que es van conèixer estudiant Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.[2] També és cantant del grup La Banda Municipal del Polo Norte.[3]

Biografia

[modifica]

Fill de pare treballador de la indústria tèxtil nascut a un poble de la Sierra Morena i de mare treballadora per compte propi que es dedicava a fer tasques de la llar i criar els tres germans nascuda a Fraga,[4] Òscar Andreu va néixer a Terrassa i va estudiar a l'institut de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa.[5] Va cursar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb Òscar Dalmau, amb qui des de llavors va formar una mediàtica parella humorística. Ha sigut guionista dels programes Polònia, Crackòvia i Vinagre de TV3, així com col·laborador del programa radiofònic Minoria absoluta a RAC1, tots, a excepció de Vinagre, de la productora Minoria Absoluta.

Des del setembre de 2009 fins a l'actualitat ha estat codirector i guionista de La competència, un programa d'humor que s'emet als migdies a RAC1. Al programa posa veu als personatges ficticis de Jean-Paul Desgrava, Mohamed Jordi,[6] Duque de Fire, L'Avi sense nom, en Martinet de Cal Pobre, Richard Serra, i el Primo, entre d'altres, i també fa les imitacions satíriques de personatges coneguts com a Justo Molinero i David Bisbal. És guionista del programa juntament amb Òscar Dalmau, Natza Farré, Oriol de Balanzó i Tomàs Fuentes.[7]

A televisió va presentar i dirigir el programa La competència en color a 8tv, emès per primer cop el 30 de setembre de 2011.[8] El diumenge 16 d'octubre de 2011 va estrenar a TV3 una sèrie d'animació anomenada Jokebox, codirigida amb Òscar Dalmau. Va ser col·laborador de l'informatiu satíric de TV3 Està Passant, des que es va estrenar el setembre de 2017 fins l'octubre de 2018,[9][10][11] retornant-hi a partir del setembre de 2020.[12]

El 4 de març de 2013 publicà el seu primer llibre, 17 maneres de matar un home amb un tovalló.[13][14] El 2017 publicà el seu segon llibre, Com es bull una granota i altres relats [15]. A finals de 2018 Òscar Andreu i Òscar Dalmau van fer el salt a la televisió per primera vegada com a tàndem còmic, i presentaren junts el seu xou nocturn, La nit dels Òscars, a TV3. El programa es cancel·là l'abril de 2019.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Òscar Andreu / Òscar Dalmau: "Hem après que per manar no s'ha de cridar"». Ara, 06-09-2011. [Consulta: 9 octubre 2014].
  2. ↑ Gaggioli, Cristina. «'La competència' va néixer en un pàrquing de l'Eroski a Formentera». RAC1, 29-10-2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  3. ↑ Duñó Aixerch, Borja. «La Banda Municipal del Polo Norte: “Els 80 i els 90 sempre m’han semblat una merda, així, en general”». Ara, 04-04-2014. [Consulta: 15 desembre 2019].
  4. ↑ Barnils, Ramon. «Hi ha un punt d'esperança en la foscor». Vilaweb, 23-12-2023. [Consulta: 24 desembre 2023].
  5. ↑ Ramon, David «Òscar Andreu. Ressò radiofònic de les veus dels barris de Terrassa». Vallesos, Tardor-hivern 2015/2016, pàg. 24-25.
  6. ↑ «¿Quién es Mohamed Jordi?» (en castellà), 15-02-2011. [Consulta: 2 novembre 2023].
  7. ↑ «Òscar Andreu. El dia que m'espera». Diari Ara [Barcelona], 356 núm., 21-11-2011, p.62. ISSN: 2014-010X.
  8. ↑ «La competència en color», 30-09-2011. [Consulta: 24 desembre 2023].
  9. ↑ «Està Passant». Minoria Absoluta. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2017. [Consulta: 11 gener 2018].
  10. ↑ «"Està passant", l'informatiu satíric de Toni Soler». CCMA, 14-09-2017. [Consulta: 11 gener 2018].
  11. ↑ «Sobredosi d'ansietat en l'últim "Està passant" de l'Òscar Andreu». CCMA, 18-10-2018. [Consulta: 15 desembre 2019].
  12. ↑ Porras, Darío. «Fitxatge estrella a 'Està passant': l'home més desitjat, un cop per setmana». El Nacional, 05-09-2020. [Consulta: 13 setembre 2020].
  13. ↑ Bossio, Daniel. «17 maneres de matar un home amb un tovalló, d'Òscar Andreu». BCNcultura.cat.
  14. ↑ Andreu, Òscar. 17 maneres de matar un home amb un tovalló. Contra Ediciones, 2013. ISBN 978-84-940938-0-7. 
  15. ↑ Andreu, Òscar. Com es bull una granota i altres relats (en catalana). Contra, 07/04/2017. 
  16. ↑ Villanueva, Marc. «Exclusiva: TV3 posa punt final a 'La nit dels Òscars"». El Nacional, 26-03-2019. [Consulta: 13 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òscar Andreu i Fernández
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Òscar_Andreu_i_Fernández&oldid=33905872»