13 de març
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 293 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1915, Barcelonaː es publica el primer número de Vell i nou, revista dedicada a l'art.[1]
- 1924, Camp de Les Corts, Barcelona: La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la segona per 0 a 7.[2]
- 1961, Perpinyà, Rosselló: s'hi publica el primer número de la revista "Sant Joan i Barres".
- 1963, Barcelona: atorguen la Lletra d'Or al llibre "Nosaltres els Valencians" de Joan Fuster.
- 1997, Algemesí, Ribera Alta: la Nova Muixeranga d'Algemesí realitza el seu primer assaig, incorporant així la dona en el ball.
- 2008, Madrid, Espanya: L'Audiència Nacional d'Espanya anul·la el judici a Jaume Roura i Enric Stern del novembre, en què van ser condemnats a una multa de 2.730 euros per haver cremat fotos dels Borbons, perquè el jutge, José María Vázquez Honrubia, els va impedir de declarar en català.
- Resta del món
- 1781, Bath, Anglaterra: Herschel descobreix el planeta Urà.
- 1811 - Vis (Split-Dalmàcia, Croàcia): la flota britànica obté una victòria decisiva contra la napoleònica a la batalla de Lissa de 1811 a la Campanya de l'Adriàtic de les Guerres Napoleòniques.
- 1921, Mongòlia aconsegueix la independència de la Xina.
- 1925, Estats Units: Una llei de l'estat de Tennessee prohibeix l'ensenyament de la teoria de l'evolució de Darwin per contradir el dogma judeocristià de la creació.
- 1937, EUA: es crea l'American Documentation Institute, actual Association for Information Science and Technology.
- 1938, Àustria: El Tercer Reich s'annexiona Àustria fet denominat com Anschluss .
- 1940: Finalitza la Guerra d'Hivern entre russos i finlandesos.
- 1943: Comença l'evacuació del gueto de Cracòvia.
- 1957, L'Havana, Cuba: Atac frustrat al palau presidencial per part dels revolucionaris, amb l'objectiu d'assassinar al president Fulgencio Batista.[3]
- 1989, Canadà: Una tempesta solar assola el Quebec. Com a conseqüència, sis milions de persones es van veure afectades per una apagada general que va durar 90 segons. La xarxa elèctrica de Mont-real va estar paralitzada durant més de nou hores. Els danys que va provocar l'apagada, junt amb les pèrdues originades per la manca d'energia, es calcula que van arribar als centenars de milions de dòlars.
- 2004,
- 2013, Vaticà: El cardenal Jorge Mario Bergoglio és escollit 266è Papa de Roma amb el nom de Francesc .
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1768 - Barcelona: Carles Baguer, compositor i organista de la catedral de Barcelona (m. 1808).
- 1910 - Alboraig, Foia de Bunyol: José María Cervera Lloret, compositor, director d'orquestra i pedagog de la música valencià (m. 2002).
- 1912 - Tàrrega: Palmira Puig i Ximénez, fotògrafa catalana (m. 1979).[5]
- 1918 - Daia Nova, Baix Segura: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (m. 2010).
- 1942 - Vilanova i la Geltrú: Leonora Milà i Romeu, pianista i compositora catalana.[6]
- 1951 - Barcelona: Teresa Costa-Gramunt, escriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris.[7]
- 1957 - Mallorca: Margalida Font Aguiló, mestra i política, ha estat senadora per Eivissa i diputada al Parlament de les Illes Balears.
- 1965 - Alcoi: Vicenta Jiménez García, llicenciada en filologia, professora i política valenciana, ha estat senadora per Alacant.
- 1971 - Esplugues de Llobregat: Carme Chacón, política catalana del PSC, ministra a diversos governs d'Espanya. (m. 2017).[8]
- 1975 - Barcelona: Anna Sahun, actriu.[9]
- 1983 - Barcelona: Àxel Torres Xirau, periodista esportiu català.
- 1990 - Tarragona: Andrea Jardí Cuadrado, jove esquiadora catalana que ha destacat en categories inferiors.[10]
- 1994 - Sant Martí Vell: Clàudia Vilà Barnés, gimnasta artística catalana.[11]
- 1995 - Mallorca: Maitane López Millán, jugadora de futbol de primera divisió.[12]
- Resta del món
- 1790 - Llenguadoc: Elisa de Lamartine, pintora, escultora, il·lustradora francesa (m. 1863).[13]
- 1800 - Istambul (Imperi Otomà): Koca Mustafa Reşit Paixà home d'estat i gran visir otomà (m. 1858).[14]
- 1814 - Bèrgamː Clara Maffei, salonnière i mecenes italiana (m. 1886).[15]
- 1860 - (Windischgraz (avui Slovenj Gradec) (Eslovènia): Hugo Wolf, compositor austríacd'origen eslovè, que va destacar per les seues cançons (Lieder) (m. 1903).[16]
- 1864 - Sørheim (Noruega): J. C. M. Hanson, bibliotecari, sistematitzador de la Classificació de la Biblioteca del Congrés (m. 1943).
- 1869 - La Corunya: Ramón Menéndez Pidal, filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.
- 1892 - Indianapolis (EUA): Janet Flanner, periodista nord-americana, corresponsal de The New Yorker a París de 1925 fins a 1975 (m. 1978).[17]
- 1898 - Sacramento, Califòrnia (Estats Units): Henry Hathaway, productor i director de cinema estatunidenc (m. 1985).[18]
- 1899: John Hasbrouck van Vleck, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1977 (m. 1980)[19]
- 1900: Giorgos Seferis, poeta grec, Premi Nobel de literatura el 1963 (m. 1971)[20]
- 1919ː Sant Petersburgː Irina Barónova, ballarina i actriu britànica d'origen rus (m. 2008).[21]
- 1937 - Sydney, Austràlia: Janice Monk, geògrafa americana, figura cabdal en el desenvolupament de la geografia del gènere als EUA.[22]
- 1952 - Karlsruhe, Alemanya: Wolfgang Rihm, compositor alemany.[16]
- 1969 - Hèlsiki: Susanna Mälkki, directora d’orquestra i violoncel·lista finlandesa.[23]
- 1980 - Las Palmas de Gran Canària: Kira Miró, actriu i presentadora espanyola.[24]
- 1985 - Los Angeles, Califòrniaː Mabel Alvarez, pintora estatunidenca, en l'escola de l'impressionisme i modernisme californià (n. 1891).[25]
- 1989 - Austin, Texas, Estats Units d'Amèrica: Lizzie Velásquez, nord-americana que té una malaltia extremadament rara que l'ha portat a convertir-se en escriptora i oradora.[26]
- 1911: L. Ron Hubbard, escriptor estatunidenc i fundador de la Cienciologia.(m. 1986)[27]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1943 - Crimea, Unió Soviètica: Miquel Boixó, militant comunista que va lluitar a la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.
- 1969 - Suzzara, Llombardiaː Mercè Capsir i Vidal, soprano catalana (n. 1897).[28]
- 1981 - Madrid: Jaume Agelet i Garriga, diplomàtic de l'estat espanyol i poeta.
- 2005 - Barcelonaː Montserrat Martí i Bas, bibliotecària i escriptora catalana (n. 1916).[29]
- 2006 - Barcelona: Maria Dolors Coll i Vendrell, carillonista i pianista catalana, pionera del carilló a Catalunya i principal impulsora de la instal·lació del Carilló del Palau de la Generalitat el 1976 (n. 1923).[30]
- 2012 - Granada, Espanya: Teresa Pàmies i Bertran, escriptora catalana (n. 1919).[31]
- 2016 - Barcelona: Maria Font i Bernaus, mecenes i promotora cultural catalana (n. 1919).[32]
- 2020: Elisenda Ribas i Sallent, actriu catalana de teatre, cinema, televisió i doblatge (n. 1936).[33]
- Resta del món
- 1516 - Budapest, Hongria: Vladislau Jagelló, rei de Bohèmia (1471 - 1516) i d'Hongria (1490 - 1516) (n. 1456).
- 1824 - Londres: Sophia Lee, novel·lista, dramaturga i educadora anglesa (n. 1750).[34]
- 1881- Sant Petersburg (Rússia): Tsar Alexandre II de Rússia (n. 1818) [14]
- 1900 - Nova York: Catherine Wolfe Bruce, destacada filantropa estatunidenca i mecenes de l'astronomia (n. 1816).[35]
- 1901 - Indianapolis, Indiana (EUA): Benjamin Harrison, 23è president dels Estats Units (n. 1833).[36]
- 1906 - Rochester, Nova York: Susan Brownell Anthony, líder del moviment estatunidenc dels drets civils (n. 1820).[37]
- 1914 - Madrid: María Tubau, actriu espanyola (n. 1854).[38]
- 1918 - Sant Petersburg (Rússia): César Cui, compositor i enginyer militar rus (n. 1835).[16]
- 1924 - Bostonː Josephine St. Pierre Ruffin, editora, periodista i sufragista americana que lluità pels drets civils (n. 1842).[39]
- 1938 - Moscou, Rússia: Nikolai Bukharin, líder revolucionari soviètic assassinat per l'estalinisme (n. 1888).[40]
- 1943 - Nova York (EUA): Stephen Vincent Benét, escriptor, poeta i novel·lista nord-americà, descendent de menorquins (n. 1898).[41]
- 1959 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Adrian, modista i sastre estatunidenc.
- 1975 - Belgrad, Iugoslàvia: Ivo Andrić, escriptor bosnià, Premi Nobel de Literatura 1961 (n. 1892).[42]
- 1996: Krzysztof Kieślowski, director de cinema polonès (n. 1941).[43]
- 2005 - París, França: Yoshihisa Taïra, compositor japonès (n. 1937).[16]
- 2006 - Lenox, Massachusetts: Maureen Stapleton, actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules (n. 1925).[44]
- 2011 - Bülach: Grete Kellenberger-Gujer, biòloga molecular suïssa (n. 1919).[45]
- 2012 - Cochabamba, Bolíviaː Domitila Chúngara, líder obrera i feminista boliviana (n. 1937).[46]
- 2013 - Frankfurt del Main, Alemanyaː Rosemarie Fendel, actriu alemanya (n. 1927).[47]
- 2019 - Berlín: Andrea Pollack, nedadora alemanya guanyadora de sis medalles olímpiques (n. 1961).[48]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral:
- sants Roderic i Salomó de Còrdova, màrtirs (854);
- sant Nicèfor I de Constantinoble, bisbe;
- sants Ramir de Lleó i companys màrtirs, monjos (s. VI);
- santa Cristina de Pèrsia, màrtir;
- sants Eufrasi d'Iliturgi i Hesiqui de Carcere, bisbes llegendaris;
Referències
[modifica]
- ↑ «Vell i Nou | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «El Mundo Deportivo 19 d'octubre de 2007, pàgina 23.». Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ «ANIVERSARIO DEL ATAQUE AL PALACIO PRESIDENCIAL DE CUBA» (en castellà). Baracutey Cubano, 09-03-2011. [Consulta: 30 maig 2022].
- ↑ «Ángel, la otra víctima del 11-M y de la campaña de mentiras de Aznar». [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ Pallàs Barta, Marina «Palmira Puig Ximenez, de Tàrrega al món a la recerca d'un ideal social i estètic». Urtx: revista cultural de l'Urgell, 34, 2020, pàg. 313–345. ISSN: 2014-4857.
- ↑ Mallofré i Milà, Albert. «Retrat n. 21. Leonora Milà i Romeu. Medalla de la ciutat de Vilanova i la Geltrú». Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 01-08-2002. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Teresa Costa-Gramunt». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Carme Chacón i Piqueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Anna Sahun». IMDb. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Andrea Jardí Cuadrado | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Clàudia Vila Barnés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «Ficha de Maitane López Millán (Maitane) perteneciente a Real Sociedad Femenino» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Marianne Elisa Birch de Lamartine (1790-1863) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ 14,0 14,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Del Beccaro, Felice. «CARRARA SPINELLI, Chiara (Clara)» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 100. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ «John H. van Vleck. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Giorgios Seferis. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Irina Baronova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Janice Edith Jones Monk, PhD». Marquis Who’s Who. [Consulta: 9 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Susanna Malkki» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ D., A. «Diez cosas que no sabías sobre Kira Miró» (en castellà). Faro de Vigo, 13-03-2019. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ Sonstegard, Viki. «California Modernist Artist, Mabel Alvarez» (en anglès). Women Out West: Art on the Left Coast, 05-04-2013. [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑ «Lizzie Velásquez». Edicions 62. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «L. Ron Hubbard. American writer» (en anglès). Encyclopedia Britannica, 09-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Mercè Capsir i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Montserrat Martí i Bas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «In memoriam Mª Dolors Coll (13-III-2006)». www.campanes.atmos.cat. Campanes de Catalunya. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Teresa Pàmies i Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Maria Font i Bernaus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ Porras, Darío. «Mor Elisenda Ribas, actriu catalana de TV3 i a la mítica 'La plaça del diamant'». elnacional.cat, 13-03-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Sophia Lee | Orlando». [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ Sobel, Dava. El universo de cristal (en castellà). Capitán Swing Libros, 2018-11-05. ISBN 978-84-947051-1-3.
- ↑ «Benjamin Harrison» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 09-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Hayward, Nancy. «Susan B. Anthony 1820-1906». National Women's History Museum (NWHM), 2018. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria Tubau» (en castellà). ENDAC. Enciclopedia digital del audiovisual cubano. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «Josephine St. Pierre Ruffin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «13 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ivo Andric. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Maureen Stapleton». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ Citi, Sandra; Berg, Douglas «Grete Kellenberger-Gujer: Molecular biology research pioneer». Bacteriophage, VOL. 6, Núm. 2, 2016, pàg. 1-12.
- ↑ «La democracia en Bolivia tiene nombre de mujer, el de Domitila Chungara» (en castellà). Mundo. SputnikNews, 02-09-2020. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Rosemarie Fendel» (en alemany). Deutsche Synchronkartei. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ Ross, Andy. «Passages: Olympic Gold Medalist Andrea Pollack Passes Away from Cancer» (en anglès). Swimming World, 18-03-2019. [Consulta: 10 gener 2021].