484 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 484 aC (cdlxxxiv aC) |
| Islàmic | 1140 aH – 1139 aH |
| Xinès | 2213 – 2214 |
| Hebreu | 3277 – 3278 |
| Calendaris hindús | -428 – -427 (Vikram Samvat) 2618 – 2619 (Kali Yuga) |
| Persa | 1105 BP – 1104 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -233 |
| Ab urbe condita | 270 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 510 aC 500 aC 490 aC - 480 aC - 470 aC 460 aC 450 aC | |
| Anys | |
| 487 aC 486 aC 485 aC - 484 aC - 483 aC 482 aC 481 aC | |
El 484 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Mamerc i Vibulà (o també any 270 ab urbe condita). La denominació 484 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va esdevenir el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- El general i estadista Xantip, pare de Pèricles, és condemnat a l'ostracisme.[2]
- Èsquil aconsegueix la seva primera victòria a les Dionísies.[3]
Imperi Persa
[modifica]- Xerxes I, nomena el seu germà Aquemenes sàtrapa d'Egipte en temps de la Dinastia XXVII, per posar pau a les revoltes d'aquell territori.[4]
República Romana
[modifica]- Luci Emili Mamerc i Cesó Fabi Vibulà són elegits cònsols a Roma. Emili Mamerc va derrotar els volscs i els eques segons Titus Livi o va ser derrotat per ells i Fabi Vibulà va anar depresa en el seu auxili, segons Dionisi d'Halicarnàs, que també diu que va sentir vergonya i no volia entrar a Roma a celebrar els comicis.[5][6]
Naixements
[modifica]- Heròdot, historiador grec, el principal informador de la civilització persa.[7]
- Aqueu d'Erètria, poeta tràgic grec.[8]
Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 131
- ↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia e la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 313. ISBN 842491421X.
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 7
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 41,42
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, VIII, 77
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, II, 32
- ↑ Smith, William (ed.). «Achaeus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 10 gener 2024].