Adquisicions en biblioteques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vista parcial de la col·lecció d'una biblioteca

Les adquisicions en biblioteques són a càrrec del departament d'adquisicions de la biblioteca, que aquests són encarregats de la selecció i de la compra dels documents. Aquest departament tria els proveïdors, negocia els preus i les condicions (individualment o de manera consorciada), estableix les comandes permanents i selecciona els documents o recursos en particular.[1]

La biblioteca compta amb diversos mecanismes per incorporar documents al seu fons. El principal d'ells és la compra.

La compra de documents inclou llibres, revistes, premsa, pel·lícules, música i recursos electrònics que es realitzen a través de diversos proveïdors.

Els usuaris a través del servei de suggeriments de compra poden participar en aquest procés de selecció.[2]

Principis generals de l'adquisició en biblioteques[modifica]

Les biblioteques, tant físiques com digitals, solen tenir en compte quatre principis generals a l'hora de portar a terme aquestes funcions. Aquests principis responen a l'objectiu principal de procurar l'accés als materials.[3]

  1. Adquirir els materials amb la major rapidesa possible
  2. Mantenir un alt nivell de rigor en tots els procediments seguits
  3. Portar a terme els processos de manera senzilla per tal d'aconseguir el mínim cost possible per unitat
  4. Mantenir unes bones relacions amb altres biblioteques i proveïdors

Procés d'adquisició de materials[modifica]

Generalment es segueixen cinc passos a l'hora d'adquirir material per a la col·lecció d'una biblioteca (física o digitalment):[4]

  1. Processament de les desiderates o peticions d'adquisició (per part d'usuaris, professionals...)
  2. Comprovació de les dades
  3. Comanda al proveïdor
  4. Informació comptable i fiscal
  5. Rebuda de les comandes

Mètodes d'adquisició de materials[modifica]

Hi ha diferents mètodes d'adquisició de materials diferents en les biblioteques:

Comandes en ferm[modifica]

Comandes fetes a un document en concret, per exemple a un llibre en particular, o a una revista a la qual la biblioteca es subscrigui.

Comandes permanents[modifica]

Comandes obertes que s'apliquen a tots els documents que s'engloben dins d'una categoria o tema. Per exemple, això s'aplica a determinades col·leccions de monografies: la biblioteca desitja adquirir qualsevol títol que aparegui dins d'aquella col·lecció. Un avantatge d'aquest sistema és l'automatització; el departament d'adquisicions no ha de demanar cada número nou que apareix dins de la col·lecció.

Exemplars a examen[modifica]

Similar a les comandes permanents, excepte que en aquest cas es limita a determinades matèries específiques. El venedor envia a la biblioteca exemplars de documents per a que siguin valorats, i només es compren els títols concrets que són acceptats. Un avantatge d'aquesta modalitat és que el departament d'adquisicions pot prendre decisions més fonamentades, ja que té els materials a mà.

Comandes obertes[modifica]

Similar a una combinació entre una comanda en ferm i els exemplars a examen. Amb aquest mètode d'adquisició de materials la biblioteca es compromet a adquirir totes les novetats d'una certa tipologia. Per exemple, una biblioteca acorda amb un editor o distribuïdor que es subscriurà a tot el que aquests tinguin sobre un tema determinat. Un avantatge d'aquest procediment és l'adquisició automàtica de documents per a un camp molt particular, que pot resultar especialment interessant en biblioteques especialitzades o de recerca.

Subscripcions[modifica]

Generalment s'utilitzen per a les publicacions en sèrie, com les revistes o els diaris. Igual que en les comandes permanents o les comandes obertes, en aquest cas només cal formalitzar un contracte una vegada amb el distribuïdor o editor, i els documents arribaran automàticament quan siguin publicats. Sovint, les subscripcions tenen una durada determinada i han de ser renovades al final del contracte.

Llicències[modifica]

Les llicències són acords que permeten l'accés a recursos concrets per un període. Les llicències s'utilitzen generalment en recursos electrònics com ara bases de dades, revistes electròniques i recursos disponibles al web. La biblioteca paga per tenir accés als materials, i no per obtenir-ne una còpia.

Donatius[modifica]

Algunes vegades les biblioteques accepten donatius fets per persones. Correspon al departament d'adquisicions decidir si s'accepta o no l'oferiment i si serà incorporat a la col·lecció de la biblioteca. Aquest sistema s'utilitza freqüentment en grans institucions acadèmiques, on sovint es reben donatius d'antics alumnes o professors de la institució. Al document de la política de desenvolupament de la col·lecció d'una biblioteca normalment s'especifica si s'accepten donatius i amb quines condicions.

Intercanvis[modifica]

Els intercanvis es poden referir a dos tipus de materials: documents duplicats o descartats que una biblioteca ofereix a d'altres, i documents nous que s'intercanvien entre biblioteques. Com en el cas dels donatius, les biblioteques que generalment fan servir aquest sistema d'adquisicions són les universitàries i les especialitzades. Poden també portar-se a terme mitjançant consorcis.[5]

Referències[modifica]

  1. Reitz, Joan M. «Acquisitions». A: Online Dictionary for Library Information Science. ABC-CLIO [Consulta: 26 abril 2017].
  2. «Adquisicions». Arxivat de l'original el 2021-11-05. [Consulta: 5 novembre 2021].
  3. «Directrices para una política de desarrollo de las colecciones sobre la base del modelo Conspectus». IFLA, 2001. [Consulta: 4 novembre 2020].
  4. «Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques». Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002. Arxivat de l'original el 2013-10-22. [Consulta: 4 novembre 2020].
  5. Evans, G.; Saponaro, Margaret Zarnosky. Collection management basics. 6th ed. Oxford: Libraries Unlimited, 2012, p. 103-130. (Libraries and information science text series).