Aline de Saint-Hubert
  | |
| Nom original | (mul) Aline Mayrisch-de Saint-Hubert |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 22 agost 1874 Ciutat de Luxemburg |
| Mort | 20 gener 1947 (72 anys) Cabris (França) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | activista, mecenes, escriptora |
| Nom de ploma | Alain Desportes |
| Família | |
| Cònjuge | Émile Mayrisch |
| Fills | Andrée Viénot |
Aline Mayrisch de Saint-Hubert (Ciutat de Luxemburg, 22 d'agost de 1874 - Cabris, 20 de gener de 1947), amb el nom de soltera d'Aline de Sant-Hubert, era una activista per als drets de la dona, filantrop, mecenes i escriptora luxemburguesa. Mayrisch va establir moltes organitzacions no governamentals i va ser presidenta de la Creu Roja de Luxemburg. Es va casar amb Émile Mayrisch.
Biografia[modifica]
Saint-Hubert era la filla de Xavier de Saint-Hubert, i germana de Jeanne de Saint-Hubert, que es va cassar amb dos cosins successivament, polítics ambdós, Xavier Brasseur i Robert Brasseur.[1] Es va casar amb l'industrial Émile Mayrisch, que fou el president del gegant de l'acer Arbed, el 15 de setembre de 1894.[1] Van viure a Dudelange.[2]
La primera de les moltes organitzacions que va establir va ser la "Lliga per a la Defensa dels Interessos de la Dona (en francès, Association pour la Défense des Intérêts de la Femme) el 1905.[1] Saint-Hubert va oferir el patrocini d'aquesta entitat a la Gran Duquessa Marie-Adelaide, però s'hi va negar, ja que l'organització s'havia establert lligada a la religió catòlica.[1]
El propòsit principal de la lliga fou crear l'establiment d'escoles públiques per a nenes, que va cobrar impuls amb la creació de l'Associació per a la creació d'escoles per a noies. Aquesta campanya va aconseguir un gran èxit el 1911, quan la Cambra de Diputats va votar per unanimitat establir escoles de nenes amb fons públics a la Ciutat de Luxemburg i a Esch-sur-Alzette.[3] Al mateix temps, Mayrisch va convèncer un grup d'altres prominents dames de Luxemburg per establir l'Association des Girl Guides Luxembourgeoises.[3]
Era activa en el treball de les organitzacions de caritat com la Lliga luxemburguès contra la Tuberculosi, i la Creu Roja luxemburguesa, així com la defensa de la professionalització del treball social.[2]
Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Saint-Hubert va establir un hospital a prop de Dudelange, per ajudar militars dels dos bàndols.[3] Després de la guerra, va tenir un paper clau en la creació de la Lliga de Luxemburg contra la Tuberculosi, de la qual va ser vicepresidenta. Ella i el seu marit Émile van ser els principals donants de la Lliga i dels altres projectes que va encapçalar[4] Ben aviat es va involucrar en la Creu Roja de Luxemburg, va ser nomenada membre del seu consell d'administració el 1926, i vicepresidenta després de la mort d'Émile el 1928, i el presidenta el 1933.[5]
Ella i el seu marit es van mudar a Colpach el 1920, i després de la guerra van rebre molts intel·lectuals alemanys i francesos aquí en el que es va conèixer com a Cercle de Colpach, hi van passar gent com Paul Claudel, Jean Guéhenno, Jacques Rivière, Karl Jaspers, Bernard Groethuysen, André Gide, Jean Schlumberger, Ernst Robert Curtius, Annette Kolb i Richard Coudenhove-Kalergi. Van convertir la seva residència antiga de Dudelange en una llar per als nens, la Fondation Kreuzberg .
Durant la Segona Guerra Mundial, va viure a Cabris, al sud de França.[2]
El Liceu Aline Mayrisch, obert el 2001 a la Ciutat de Luxemburg, porta el seu nom en homenatge.
Art i literatura[modifica]
Aline Mayrisch tenia un gran interès en les arts i la literatura, i va veure a si mateixa com un mediador entre els mons culturals alemanys i francesos. A partir de 1898, va publicar articles sobre pintors alemanys i crítiques literàries, entre d'altres a L'immoraliste d'André Gide, al diari belga i avantguardista L'Art moderne. Va mantenir amistats i correspondències amb nombrosos escriptors i intel·lectuals, com André Gide, Jean Schlumberger, Jacques Rivière, Henri Michaux, Marie i Théo van Rysselberghe, Marie Delcourt, Alexis Curvers, Annette Kolb, Gertrude Eysoldt, Ernst Robert Curtius i Bernhard Groethuysen.[2]
El 1914, va acompanyar a André Gide i Henri Ghéon a Turquia i el 1927, va viatjar a la Gironda i el Llemosí amb Ernst Robert Curtius. Al Castell de Colpach, va organitzar trobades francogermàniques en les quals André Gide es podia reunir amb Walter Rathenau i Ernst Robert Curtius. Aline Mayrisch també va introduir André Gide als textos de Rainer Maria Rilke i en la publicació d'un article sobre Rilke a La Nouvelle Revue Française, va ajudar a trobar un públic francès per a l'escriptor alemany. Va ser en aquesta mateixa opinió que va publicar articles sobre la situació intel·lectual a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, així com el seu relat autobiogràfic de viatges Paysages de la trentième année, text que a partir dels paisatges de l'illa de Còrsega i Islàndia, evoca l'enfrontament amb el buit, l'absurd i el no-res.[2]
La seva novel·la inconclusa Andrée Reimenkampf no s'ha conservat per a la posteritat. En col·laboració amb Marie Delcourt i Bernhard Groethuysen, Aline Mayrisch també va traduir els sermons de la mística medieval de Meister Eckhart, L'enfant qui s'accuse de Jean Schlumberger i Le mythe de Sisiphe. Essai sur l'absurde d'Albert Camus. A la dècada de 1930, Aline Mayrisch va recolzar financerament la publicació a l'exili de Mass und Wert, de Thomas Mann. Les obres següents li van ser dedicades: Das literarische Frankreich von heute de Frantz Clément, Les Cahiers de la Petite Dame de Marie van Rysselberghe i La vie d'Euripide de Marie Delcourt.[2]