Anortoclasa

Anortoclasa
	Varietat de: albita
	;
Fórmula química	(Na,K)AlSi₃O₈
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.03a
Dana	76.1.1.6
Heys	16.4.4
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,28Å; b = 12,97Å; c = 7,15Å; αあるふぁ = 91,05°; βべーた = 116,26°; γがんま = 90,15°
Color	blanc, incolor, rosa grisenc
Exfoliació	perfecta
Duresa	6 a 6,5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nαあるふぁ = 1,519 a 1,529 nβべーた = 1,524 a 1,534 nγがんま = 1,527 a 1,536
Birefringència	δでるた = 0,008
Angle 2V	mesurat: 34° a 60°, calculat: 64° a 74°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Fe, Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada
Any d'aprovació	1885
Símbol	Ano
Referències

L'anortoclasa és un mineral de la classe dels silicats, una varietat d'albita que, com aquesta, pertany al grup dels feldespats. Va ser anomenada així l'any 1885 per Karl Harry Ferdinand Rosenbusch del grec αあるふぁνにゅー, ορθός i κλάσις, que significa "exfoliació no correcta", descriptiu de l'exfoliació del mineral.

Característiques

L'anortoclasa és un silicat de fórmula química (Na,K)AlSi₃O₈. Cristal·litza en el sistema triclínic formant cristalls prismàtics curts. També forma cristalls ròmbics i tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 6 i 6,5.

Forma part de la sèrie ternària de solucions sòlides cristal·lines "ortoclasa-albita-anortita" en una posició propera a l'albita. La proporció de silicat de sodi-alumini és gran: ((Na,K)AlSi₃O₈) entre 10 i 36 per cent de KAlSi₃O₈ i entre 64 i 90 per cent de NaAlSi₃O₈.^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'anortoclasa pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anortoclasa

↑ «Anorthoclase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].
↑ «Anorthoclase» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 desembre 2015].
↑ Deere; Howie; Zussman. Framework Silicates. 4. Wiley, p. 2–5, Fig. 1 (Rock Forming Minerals).

[1] «Anorthoclase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2015].

[2] «Anorthoclase» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 desembre 2015].

[3] Deere; Howie; Zussman. Framework Silicates. 4. Wiley, p. 2–5, Fig. 1 (Rock Forming Minerals).

[1]

[2]

[3]