Beatriu de Natzaret
  | |
| Nom original | (nl) Beatrijs van Nazareth |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1200 Tienen (Bèlgica) |
| Mort | 29 agost 1268 (Gregorià) (67/68 anys) Lier (Bèlgica) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, monja |
| Orde religiós | Orde del Cister |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 29 d'agost |
| Família | |
| Pare | Bartholomeus de Vleeschhouwer |
Beatriu de Natzaret (neerlandès: Beatrijs van Nazareth) (Tienen, c. 1200 - Lier, 29 d'agost de 1268 (Gregorià)) va ser una beguina[1] i després monja cistercenca flamenca. Va ser la primera escriptora en prosa que va utilitzar com a primera llengua l'holandès, una mística i l'autora de la notable dissertació en prosa holandesa coneguda com les Set Camins del Sant Amor. També va ser la primera priora de l'Abadia de Nostra Senyora de Natzaret a Natzaret prop de Lier al Brabant.
Fonts
[modifica]L'evidència de la seva vida prové tant de la seva biografia, publicada al llibre Lilia Cistercii de Crisóstomo Henríquez, els orígens, vides i fets de les santes verges de Cîteaux, (Douai 1633), com de la seva pròpia obra Els set camins del sant amor (Seven Manieren van Heilige Minnen). Aquesta última és una obra de la primera literatura mística que descriu set etapes de l'amor, a mesura que es purifica i es transforma, abans de poder tornar a Déu. Té un estil de prosa senzill i equilibrat,[2] i s'associa amb l'aparició del moviment del 'misticisme nupcial'.
Biografia
[modifica]Beatriu va néixer a Tienen, Bèlgica, en una família benestant.[3] A l'edat de set anys, la seva mare va morir i la van enviar a viure amb els beguines a prop de casa seva, a Zoutleeuw, on va assistir a l'escola local. Un any després, el seu pare la va fer tornar a casa.[4]
Insistia que volia entrar en un monestir, i el seu pare la va portar a les monges cistercenques de Bloemendaal/Florival, on a deu anys es va fer oblata. Va continuar la seva formació al monestir de Florival.[4] A quinze anys, Beatriu va demanar que li permetessin entrar al noviciat, i va ser rebutjada inicialment a causa de la seva jove edat i la seva delicada salut. Tanmateix, l'any següent va ser admesa com a novícia.[4]
Més tard, el 1236, va ser enviada a començar la nova fundació a Natzaret, un llogaret prop de Lier, Bèlgica. Va practicar austeritats molt severes, portant un cinturó d'espines i comprimint el seu cos amb cordons. En les seves visions, es diu que Jesús se li va aparèixer i li va travessar el cor amb un dard de foc. La seva devoció a l'Eucaristia va provocar sagnat i col·lapse físic.[5]
Va morir el 1268 i va ser enterrada al convent de Natzaret. La llegenda diu que després que Natzaret fos abandonat durant una època en què hi havia disturbis, el cos de Beatriu va ser traslladat per àngels a la ciutat de Lier.[6]
Veneració
[modifica]És coneguda com a Beata dins de l'església catòlica.[6] La seva festa és el 29 de juliol.
Referències
[modifica]- ↑ Rourera, Mireia. «"Les beguines feien por perquè parlaven de Déu sense intermediari"». [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ Miejer (1992:16-17).
- ↑ Wolfskeel C., "Beatrice of Nazareth", A History of Women Philosophers vol 2. (M.E. Waithe, ed.) Springer, Dordrecht. (1989)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Lindemann, Kate. "Beatrice of Nazareth 1200 - 1268 CE", Women-Philosophers
- ↑ Knuth, Elizabeth T. «The Beguines». Arxivat de l'original el 5 April 2006. [Consulta: 10 abril 2006].
- ↑ 6,0 6,1 Thurston, Herbert. "Beatrix." The Catholic Encyclopedia Vol. 2. New York: Robert Appleton Company, 1907. 24 August 2021
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.