Bradley Wiggins
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Regne Unit
| |||
Bradley Wiggins, OBE, (Gant, Flandes, 28 d'abril de 1980) és un ciclista anglès, fill del també ciclista Gary Wiggins. Fou professional del 2001 al 2016, combinant el ciclisme en pista amb la carretera. És l'esportista britànic amb més medalles olímpiques amb un total de vuit, cinc d'elles d'or.[1]
En pista s'ha proclamat campió del món i medallista olímpic en diverses disciplines.
En carretera destaca per les seves habilitats contra el crono i des del Tour de França de 2009 va demostrar les seves possibilitats també en les classificacions generals, en quedar quart de la general. El 2011 guanyà el Critèrium del Dauphiné.
El 2012 va guanyar la París-Niça, sent el primer britànic a guanyar-la des que Tom Simpson ho fes el 1967.[2] Un parell de mesos més tard guanyà el Tour de Romandia i revalidà el triomf al Critèrium del Dauphiné. Al Tour de França es vestí amb el mallot groc en la 7a etapa i ja no el deixà fins a la victòria final a París, per proclamar-se en el primer britànic a guanyar aquesta cursa.[3] En aquesta mateixa edició guanyà 9a i la 19a etapa.
El 2014, es va proclamar Campió del món de contrarellotge als mundials de Ponferrada.
El 7 de juny de 2015 aconseguí el rècord de l'hora amb 54,526 quilòmetres recorreguts, superant la distància aconseguida per Alex Dowsett el maig anterior.[4]
Palmarès en pista
[modifica]- 1998
- 2000
Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney en Persecució per equips (amb Chris Newton, Bryan Steel i Paul Manning)
- 2001
- 2003
- 2004
Medalla d'or als Jocs Olímpics d'Atenes en Persecució
Medalla de plata als Jocs Olímpics d'Atenes en Persecució per equips (amb Steve Cummings, Rob Hayles i Paul Manning)- Medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Atenes en Madison (amb Rob Hayles)
- 2007
- 2008
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín en Persecució
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín en Persecució per equips (amb Geraint Thomas, Edward Clancy i Paul Manning)
Campió del món en Persecució- Campió del món en Persecució per equips (amb Ed Clancy, Geraint Thomas i Paul Manning)
- Campió del món en Madison (amb Mark Cavendish)
- 2015
- 2016
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro en persecució per equips (amb Steven Burke, Edward Clancy i Owain Doull)
- Campió del món en Madison (amb Mark Cavendish)
- 1r als Sis dies de Gant (amb Mark Cavendish)
Resultats a la Copa del Món
[modifica]- 2006-2007
- 1r a Manchester, en Persecució
- 1r a Manchester, en Persecució per equips
- 2007-2008
- 2010-2011
- 1r a Manchester, en Persecució per equips
| Precedit per: Alex Dowsett |
Rècord de l'hora (54,526 km) 7 de juny de 2015 - Actual |
Succeït per: Actual |
Palmarès en ruta
[modifica]
- 2001
- 1r a la Fletxa del Sud
- 1r al Cinturó a Mallorca
- 2003
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2005
- Vencedor d'una etapa al Circuit de Lorena
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2007
- 1r al Duo Normand (amb Michiel Elijzen)
- Vencedor d'una etapa al Critérium du Dauphiné Libéré
- Vencedor d'una etapa als Quatre dies de Dunkerque
- Vencedor d'una etapa al Tour du Poitou-Charentes et de la Vienne
- 2009
Campió del Regne Unit en contrarellotge- 1r a la Herald Sun Tour i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa dels Tres dies de De Panne
- 1r a la Beaumont Trophy
- 2010
- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- 2011
- Campió del Regne Unit en ruta
- 1r al Critèrium del Dauphiné
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Baviera
- Medalla de plata al Campionat del Món en contrarellotge
- 1r a la Beaumont Trophy
- 2012
- Medalla d'or als Jocs Olímpics de Londres en Contrarellotge
1r al Tour de França i vencedor de 2 etapes- 1r de la París-Niça, vencedor d'una etapa i de la classificació per punts
- 1r del Tour de Romandia i vencedor de dues etapes
- 1r al Critèrium del Dauphiné i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a l'Algarve
- 2013
- 1r de la Volta a la Gran Bretanya i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Polònia
- Medalla de plata al Campionat del Món en contrarellotge
- 2014
Campió del món de contrarellotge- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- 1r a la Volta a Califòrnia i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a la Gran Bretanya
- 2015
- Vencedor d'una etapa als Tres dies de De Panne-Koksijde
Resultats al Tour de França
[modifica]- 2006. 123è de la classificació general
- 2007. Abandona amb tot l'equip Cofidis (17a etapa)
- 2009. 4t de la classificació general
- 2010. 24è de la classificació general
- 2011. Abandona (7a etapa)
- 2012. 1r de la classificació general. Vencedor de la 9a i 19a etapa
Resultats al Giro d'Itàlia
[modifica]- 2005. 123è de la classificació general
- 2008. 134è de la classificació general
- 2009. 71è de la classificació general
- 2010. 40è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 2013. No surt (13a etapa)
Resultats a la Volta a Espanya
[modifica]- 2011. 3r de la classificació general.
Porta el mallot vermell durant 4 etapes
Imatges
[modifica] |
  |
.jpg) |
 |
Referències
[modifica]- ↑ «Bradley Wiggins anuncia la seva retirada professional als 36 anys». ccma.cat, 28-12-2016 [Consulta: 29 desembre 2016].
- ↑ Agence France-Presse «Wiggins first British Paris-Nice victor in 45 years». Google News. Agence France-Presse. Google Inc., 11-03-2012 [Consulta: 11 març 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El nou ordre mundial». El Punt-Avui, 23-07-2012. [Consulta: 26 juliol 2012].
- ↑ «Wiggins bate el récord de la hora». El Mundo Deportivo, 07-06-2015 [Consulta: 7 juny 2015].
Enllaços externs
[modifica]
1896–1906 | 1912: Rudolph Lewis | 1920: Harry Stenqvist | 1924 | 1928: Henry Hansen | 1932: Attilio Pavesi | 1936–1992 | 1996: Miguel Indurain | 2000: Viatxeslav Iekímov | 2004: Viatxeslav Iekímov | 2008: Fabian Cancellara | 2012: Bradley Wiggins | 2016: Fabian Cancellara | 2020: Primoz Roglic | 2024: Remco Evenepoel |
_pictogram.svg){kind=small}
|
1946: Peters • 1947: Coppi • 1948: Schulte • 1949: Coppi • 1950-1951: Bevilacqua • 1952-1953: Patterson • 1954-1955-1956: Messina • 1957-1958-1959: Rivière • 1960-1961: Altig • 1962: Nijdam • 1963: Faggin • 1964: Bracke • 1965-1966: Faggin • 1967: Groen • 1968: Porter • 1969: Bracke • 1970: Porter • 1971: Baert • 1972-1973: Porter • 1974-1975: Schuiten • 1976: Moser • 1977-1978: Braun • 1979: Oosterbosch • 1980: Doyle • 1981-1982: Bondue • 1983: Bishop • 1984-1985: Ørsted • 1986: Doyle • 1987: Ørsted • 1988: Piasecki • 1989: Sturgess • 1990: Iekímov • 1991: Moreau • 1992: McCarthy • 1993: Obree • 1994: Boardman • 1995: Obree • 1996: Boardman • 1997-1998: Ermenault • 1999: Bartko • 2000: Lehmann • 2001: Simonenko • 2002: McGee • 2003: Wiggins • 2004: Escobar • 2005-2006: Bartko • 2007-2008: Wiggins • 2009-2010: Phinney • 2011: Bobridge • 2012-2013: Hepburn • 2014: Edmondson • 2015: Küng • 2016: Ganna • 2017: Kerby |
_pictogram.svg){kind=small}
 Guanyadors del Tour de França | |
|---|---|
1903 Maurice Garin • 1904 Henri Cornet • 1905 Louis Trousselier • 1906 René Pottier • 1907-1908 Lucien Petit-Breton • 1909 François Faber • 1910 Octave Lapize • 1911 Gustave Garrigou • 1912 Odile Defraye • 1913-1914 Philippe Thys • 1915-1918 (Primera Guerra Mundial) • 1919 Firmin Lambot • 1920 Philippe Thys • 1921 Léon Scieur • 1922 Firmin Lambot • 1923 Henri Pélissier • 1924-1925 Ottavio Bottecchia • 1926 Lucien Buysse • 1927-1928 Nicolas Frantz • 1929 Maurice de Waele • 1930 André Leducq • 1931 Antonin Magne • 1932 André Leducq • 1933 Georges Speicher • 1934 Antonin Magne • 1935 Romain Maes • 1936 Sylvère Maes • 1937 Roger Lapébie • 1938 Gino Bartali • 1939 Sylvère Maes • 1940-1946 (Segona Guerra Mundial) • 1947 Jean Robic • 1948 Gino Bartali • 1949 Fausto Coppi • 1950 Ferdi Kübler • 1951 Hugo Koblet • 1952 Fausto Coppi • 1953-1954-1955 Louison Bobet • 1956 Roger Walkowiak • 1957 Jacques Anquetil • 1958 Charly Gaul • 1959 Federico Martín Bahamontes • 1960 Gastone Nencini • 1961-1962-1963-1964 Jacques Anquetil • 1965 Felice Gimondi • 1966 Lucien Aimar • 1967 Roger Pingeon • 1968 Jan Janssen • 1969-1970-1971-1972 Eddy Merckx • 1973 Luís Ocaña • 1974 Eddy Merckx • 1975 Bernard Thévenet • 1976 Lucien van Impe • 1977 Bernard Thévenet • 1978-1979 Bernard Hinault • 1980 Joop Zoetemelk • 1981-1982 Bernard Hinault • 1983-1984 Laurent Fignon • 1985 Bernard Hinault • 1986 Greg LeMond • 1987 Stephen Roche • 1988 Pedro Delgado • 1989-1990 Greg LeMond • 1991-1992-1993-1994-1995 Miguel Indurain • 1996 Bjarne Riis • 1997 Jan Ullrich • 1998 Marco Pantani • 1999-2000-2001-2002-2003-2004-2005 ( |
Guanyadors de la Bicicleta d'or | |
|---|---|
1992: Miguel Induráin • 1993: Miguel Induráin • 1994: Tony Rominger • 1995: Laurent Jalabert • 1996: Johan Museeuw • 1997: Jan Ullrich • 1998: Marco Pantani • 1999: | |
Lance Armstrong aconseguí el premi cinc vegades però se li retiraren pel cas de dopatge. |
Categories:
- Persones vives
- Ciclistes anglesos
- Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Guanyadors d'etapa al Giro d'Itàlia britànics
- Guanyadors de la París-Niça
- Guanyadors d'etapa al Tour de França britànics
- Campions del món de ciclisme en contrarellotge
- Ciclistes de Gant
- Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'estiu de 2000
- Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'estiu de 2004
- Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'estiu de 2008
- Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'estiu de 2012
- Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'estiu de 2016
- Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Knights Bachelor
- Guanyadors del Tour de França belgues
- Guanyadors d'etapa al Giro d'Itàlia belgues
- Guanyadors d'etapa al Tour de França belgues
- Medallistes olímpics de ciclisme