Buto
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Egipte | |||
Governació | governació de Kafr al-Sheikh | |||
Geografia | ||||
Altitud | 2 m | |||
Buto (egipci antic: Per-Uadjet; àrab: Tell al-Farain;[1] grec antic: Βουτώ o
Va exercir l'hegemonia durant el període de la cultura de Maadi, que a Buto encara continuava el 3500 aC, mentre que a la resta del delta ja estava quasi acabat. Vers el 3150 aC, se suposa que encapçalava el Baix Egipte contra l'hegemonia de l'Alt Egipte, i encara conservava trets característics propis. A partir d'aquesta data, es produeix una unificació cultural i política i Buto passa a ser ciutat de segon ordre, dins el nomós VI (Muntanya del Brau) o del VII (Arpó de l'oest), però encara conserva importància almenys fins a la tercera dinastia, i tenia un palau reial anomenat Hwt Pe Hor, construït durant la primera dinastia. A l'Imperi mitjà i a l'Imperi nou, fou només una vila de tercer ordre, si bé sembla haver estat un centre religiós que fou famós durant el període persa pels seus oracles. Encara estava habitada durant el període romà.
Fou identificada com l'antiga Buto pel Flinders Petrie el 1888 i va ser excavada el 1904 i als anys seixanta i vuitanta.
Avui només en queden unes ruïnes amb les restes de dues ciutats i un temple.
Referències
[modifica]- ↑ Wilkinson, R. H.. The Complete Temples of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2000, p. 104.
- ↑ Stephanus of Byzantium.