(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Cal Marcet - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Cal Marcet

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cal Marcet
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicracionalisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 32′ 28″ N, 2° 06′ 01″ E / 41.54111°N,2.10033°E / 41.54111; 2.10033
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC27774 Modifica el valor a Wikidata

L'antic vapor de Cal Marcet (també conegut com a Marcet SA, Vicens Planas o Puncernau) era una fàbrica al barri de Gràcia de Sabadell.[1]

Les primeres instal·lacions industrials, situades entre els carrers de Jacint Verdaguer, Pau Claris i la carretera de Molins de Rei, foren construïdes l'any 1884, i s'hi feien processos tèxtils de filatura (d'estam), tissatge i pocs anys més tard, també de tintura. L'estructura fabril s'anà desenvolupant fins a ocupar, a partir del 1916, les tres illes limitades entre els carrers de la Reina Elionor, Cellers i la carretera de Molins de Rei.

A les instal·lacions del vapor de Cal Marcet hi va haver-hi set empreses, per ordre cronològic:[1]

  • Societat Marcet i Montllor (1884-1888)
  • Societat Marcet, Montllor i Estartús (1888-1893)
  • Societat Marcet i Font (1893-1894)
  • Hijos de José Marcet (1910-1913)
  • Marcet. Lanas regeneradas (1920-1923?)
  • Vicenç Planas (1923-1924?)
  • Nieto de Vicente Planas. Tejidos de lana y estambre (1931?-1980?)

Des de l'inici, la fabrica era equipada de maquinària de vapor. Ara bé, l'any 1920, un cop l'energia elèctrica ja havia substituït totalment el vapor a la indústria tèxtil i a diferència d'altres instal·lacions de la zona de característiques similars, Cal Marcet no abandonà la seva activitat, sinó que va continuar expandint-se, tal com ho demostra el fet que es duguessin a terme modificacions arquitectòniques importants després d'aquesta data.

Els anys 1943-44 es comença a construir, al nord de la carretera de Molins de Rei (entre els actuals carrers de Permanyer, Jacint Verdaguer i passatge de Fraser Lawton), la fàbrica Marcet, on s'hi faria tot el cicle del teixit de llana per a comercialitzar-lo a bona part de l'estat. Actualment, aquest edifici allotja dependències de l'ajuntament.

L'any 1995 s'enderrocà l'illa compresa entre la carretera de Molins de Rei, Reina Elionor i Pau Clarís, i s'hi van construir habitatges, i tres anys més tard, l'illa entre la carretera de Molins de Rei, Mossèn Jacint Verdaguer i Cellers, on es va eregir un centre educatiu, l'escola Teresa Claramunt.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «L’antic vapor de Cal Marcet (1884)». El Món, 03-04-2022. [Consulta: 29 juliol 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Benaul, J M. Identificació i localització dels vapors (Plànol). AHS, 1994. 
  • Casanovas, À. Gràcia, un barri entre tres segles. Museu d'Història de Sabadell, 2010. 
  • Calvet, J.; Ribé, G.; Soler, G. «El conjunt industrial de l'antic vapor de cal Marcet i de la fàbrica de Vicenç Planas (Sabadell, Vallés Occidental): recerca arqueològica i documental». A: Actes de les V Jornades d'Arqueologia Industrial, 2000. 
  • Carmona, M; Junyent, E. La força del vapor al barri de Gràcia de Sabadell, 2009 [Consulta: 24 març 2015].  Arxivat 2016-01-13 a Wayback Machine.
  • Puig, J.; Llobet, J. Edificacions industrials en el segle xix a Sabadell, 1979. 
  • Soler, G. «El vapor de cal Marcet» dins «Tres exemples d'arqueologia industrial a Sabadell». Quaderns d'arqueologia. Museu d'Història de Sabadell, núm. 3, 2003.