Cal Mota
Cal Mota | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Arquitecte | Enric Figueras (m. o.) | |||
Construcció | XIX (1893) | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) | |||
Localització | C. del Raval, 23. Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 2853 | |||
Cal Mota és un edifici del segle xix protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès).
Descripció
[modifica]És un edifici de planta baixa, dos pisos, terrat i torratxa amb galeria i jardí posterior en el qual la barreja d'elements de diferents estils, característica de l'eclecticisme, és un fet: finestres medievalistes, encoixinats neorenaixentistes, pilastres i capitells neoclàssics, estucat geomètric neomudèjar, balustrades de marbre, reixes de ferro forjat, columnes de ferro colat, escates de ceràmica vidriada, etc.[1]
Història
[modifica]En plena crisi de la fil·loxera es manté la transformació del carrer Raval eixamplant la via com a part de la carretera Sant Boi a la Llacuna. En aquest context, s'emprèn la remodelació de la que serà una de les cases emblemàtiques de Sant Sadurní. El 1893 s'inicia la reforma de l'habitatge i l'any següent s'aixeca la tanca i un mirador al jardí posterior que s'obre als carrers Riera i Sant Antoni, seguint l'exemple dels seus veïns. Aprofitant la creixent importància del Raval, s'orienta la façana principal a aquest carrer. L'obra va ser encarregada pels germans Josep i Salvador Rovira Santacana, coneguts amb el sobrenom dels Mota, al mestre d'obres Enric Figueras i Ribas [notes 1] de Barcelona, que treballà a Sant Sadurní per a la família Rovira.[4]
Notes
[modifica]- ↑ Enric Figueras Ribas [no confondre amb l'activista cultural guixolenc homònim] va ser un mestre d'obres, titulat el 1873, que treballà principalment a Barcelona: fent funcions d'arquitecte, se li deuen les cases Olegario Burés (1883); la casa de les Aigües, o de les Altures, actual seu del Districte d'Horta-Guinardó (1890); el Foment Republicà de Sants, antic Ateneu Batllorí (1894); la casa Realp-Llevat (1899); les cases Baltasar de Bacardit (1901), Caterina Pons i Henriette Cros (1903); i la casa Salvador Vendrell (1904). A Sant Sadurní d'Anoia hi dirigí la construcció [2] de la important Cal Mota, dels germans Josep i Salvador Rovira Santacana. Ingressà per oposició a l'ajuntament de Barcelona, en fou responsable d'empedrats i enllambordats el 1903, i posteriorment va ser cap de la secció tercera d'Urbanització i Obres (1909). Probablement morí pels voltants del febrer de 1910, quan la institució amortitzà aquesta darrera plaça.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Cal Mota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2012].
- ↑ «Cal Mota, a Sant Sadurní d'Anoia». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 desembre 2017].
- ↑ «De l'ajuntament». El poble català, 24-02-1910, pàg. 2.
- ↑ «Cal Mota». Pla d'Ordenació Urbanística Municipal: Catàleg de patrimoni arquitectònic. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 12 maig 2012].