(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Chujs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Chujs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàChujs
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població totalGuatemala Guatemala 64.438 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 3.000 (2000)[2]
Llenguachuj, Espanyol
ReligióCristianisme
Grups relacionatstojolabals, q'anjob'als
Regions amb poblacions significatives
Huehuetenango, Chiapas.

Els chujs són un poble maia situat a Guatemala i Mèxic. La seva llengua indígena és també anomenada Chuj i pertany a la família Q'anjobalan-Chuj de les llengües maies. A Guatemala, la majoria dels chujs viuen al departament de Huehuetenango, als municipis de San Mateo Ixtatán i San Sebastián Coatán.

San Mateo Ixtatán, zona de poblament chuj

Distribució

[modifica]

La majoria dels chujs viuen a Guatemala, als turons del departament de Huehuetenango.[3] and Mexico.[4] Llurs principals assentaments a Huehuetenango es troben a les viles de San Mateo Ixtatán i San Sebastián Coatán així com alguns a la vila de Nentón.[4] Un petit nombre viu a l'estat de Chiapas[4] i altres han emigrat als Estats Units, existint una important colònia a Los Angeles.[5]

Les poblacions de San Mateo Ixtatán i San Sebastián Coatán, gairebé completament poblades per chujs, són de 16.000 i 9.000 respectivament.[5] També hi ha uns 4.000 chujs a Nentón, on són aproximadament una tercera part de la població.[5] A causa de la seva situació irregular com a immigrats als Estats Units, no se sap exactament quants chujs viuen a Los Angeles, però s'estima que hi ha el mateix nombre d'habitants que San Sebastián Coatán.[5]

A Guatemala els chujs tenien reputació de rebel·lió i antagonisme amb les autoritats, a causa de la seva pobresa i reclamacions sobre la distribució de la terra.[6]

Història

[modifica]

Els chujs va existir des del període postclàssic on van començar a desenvolupar-se i sobrepoblar-se.[7] Hi ha molts relats sobre quin fou el veritable origen d'aquesta raça; segons diuen que els primers pobladors chuj van ser persones procedents de quatre grups diferents que foren els tzapaluta, que actualment habiten Mèxic; els pobladors que habiten en el municipi de San Mateo Ixtatán, que eren part dels tzapaluta; els pobladors que actualment viuen al municipi de San Sebastián Coatán, i els actuals pobladors del municipi de Santa Eulalia.[8] Els chujs van prendre terres del departament de Huehuetenango i es van establir en el municipi de San Mateo Ixtatán. En aquest municipi existeix una zona arqueològica on es van establir en el període clàssic mesoamericà.

Durant l'època del conflicte armat intern, els pobladors van haver d'anar-se'n del país i viure en la República de Mèxic per protegir la seva vida, i va ser així com es van poblar també en aquest país.

Tradicions

[modifica]

Religió

[modifica]

Els chuj són convertits al cristianisme, però no perden del tot la seva influència maia; així adoren sants com el Crist d'Esquipulas, i en la influència maia, creuen en nahuals i fan pactes amb el guardià dels turons.

Cultura i costums

[modifica]

La cultura del poble chuj és rica i àmplia en tradicions, arqueologia i idioma. En els primers dies de novembre, els chujs tenen una cerimònia que va ser originada per Maxtol, que és una autoritat que encarna tots els canvis i també totes les característiques d'aquest poble. En el dia dels morts és una figura principal, que dirigeix les activitats recordant que per a ells és un dia que recorda un pas més per la vida, que provocarà la mort i transcorrerà el seu cicle més enllà de la nostra comprensió.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Censo INE de los pueblos indígenas». Arxivat de l'original el 2012-02-11. [Consulta: 11 febrer 2012].
  2. ↑ «Censo Comisión nacional para el desarrollo de los pueblos indígenas». Arxivat de l'original el 2019-09-15. [Consulta: 5 gener 2014].
  3. ↑ Olson, James Stuart. The Indians of Central and South America: Ethnohistorical Dictionary, 1991, p. 95. ISBN 978-0313263873 [Consulta: 7 juny 2012]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Dominguez, F. et al (ed.). Language International World Directory of Sociolinguistic and Language Planning Organizations: Sociolinguistic and Language Planning Organizations, 1995, p. 353. ISBN 978-9027219510 [Consulta: 7 juny 2012]. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Maxwell, Judith. "Chuj." Encyclopedia of World Cultures. 1996. Retrieved June 08, 2012 from Encyclopedia.com
  6. ↑ Mersky, Marcie; Higonnet, Etelle. Quiet Genocide: Guatemala 1981-1983, 2008, p. 103, 104, and 106. ISBN 978-1412807968. 
  7. ↑ NoticiasDeMiGente.com Presentan Libros sobre Cultura Chuj[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Breu història dels Chuj. Página: http://web.archive.org/web/http://www.leopl.com: Chuj|El Universo de Leo
  9. ↑ Breu informació general. Pàgina http://www.deguate.com. Informació original recol·lectada de Diario de Centro América Arxivat 2011-10-26 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
Handy, Jim. Gift of the Devil: a History of Guatemala, 1984. 
Limón Aguirre, Fernando. «La ciudadanía del pueblo chuj en México: Una dialéctica negativa de identidades». San Cristóbal de Las Casas, Mexico: El Colegio de la Frontera Sur – Unidad San Cristóbal de Las Casas, 2008. Arxivat de l'original el 2012-04-02. [Consulta: 15 setembre 2011]. (castellà)
Lovell, W. George. Conquest and survival in colonial Guatemala: A historical geography of the Cuchumatan Highlands 1500-1824, 1984. 
Lovell, W. George «Surviving Conquest: the Maya of Guatemala in Historical Perspective». Latin American Research Review, vol. 23, 1988, pàg. 25–58.
Lovell, W. George. «The Highland Maya». A: Richard E.W. Adams and Murdo J. Macleod (eds.). The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas, Vol. II: Mesoamerica, part 2. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2000, p. 392–444. ISBN 0-521-65204-9. OCLC 33359444. 
Pons Sáez, Nuria. La Conquista del Lacandón. Mexico: Universidad Nacional Autónoma de México, 1997. ISBN 968-36-6150-5. OCLC 40857165.  (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chujs&oldid=31958272»