Clinosofre
 Clinosofre | |
|---|---|
| Fórmula química | S₈ |
| Epònim | sofre i beta  |
| Localitat tipus | cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CC. |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CC.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,778 Å; b = 10,844 Å; c = 10,924 Å; |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | groc clar |
| Densitat | 2,0 g/cm3 (mesurada) |
| Magnetisme | no magnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Csu |
| Referències | [1] |
El clinosofre és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al grup del sofre. Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava sobre-
Característiques
[modifica]El clinosofre és un mineral de fórmula química S₈. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És estable a partir dels 95,39 °C, i metaestable a temperatura ambient. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el clinosofre pertany a «01.CC: Metal·loides i no metalls; Sofre-seleni-iode» juntament amb els següents minerals: rosickýita, sofre, seleni i tel·luri.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba habitualment en forma d'agulles de color groc pàl·lid al voltant de fumaroles amb temperatures de gas superiors als 96 °C. Va ser descoberta al cràter La Fossa, situat a l'illa de Vulcano, a les illes Eòlies de la província de Messina (Sicília, Itàlia). També ha estat descrita a Hongria, la República Txeca, el Japó i els Estats Units.
Referències
[modifica]- ↑ «Sulphur-
β » (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 gener 2022]. - ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].