Cnidòcit
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Nematocyst_discharge.png/220px-Nematocyst_discharge.png)
Els cnidoblasts o cnidòcits són cèl·lules especialitzades i exclusives de cnidaris (meduses, coralls, anemones) que segreguen una substància urticant i que tenen per missió la defensa contra els depredadors, així com l'atac per capturar preses. Els cnidòcits són especialment abundants en els tentacles i al voltant de la boca.
Els cnidòcits són cèl·lules arrodonides amb el nucli en posició basal i un gran orgànul característic, el cnidocist o nematocist, de més de 100
Quan el nematocist és estimulat es produeix l'evaginació del filament que es clava a la pell de la víctima o depredador i injecta el líquid verinós contingut en la càpsula. El verí és una mescla de substàncies d'acció hemolítica i miolítica; en alguns casos és perillós per a l'home, com la medusa australiana, Chironex fleckeri, que causa més víctimes entre els banyistes que els atacs de taurons.
Els cnidòcits dels cnidaris han donat peu a relacions de simbiosi amb tota mena d'animals marins.[1]
Tipus de cnidoblasts
[modifica]- Astomocnidi: filament d'extrem tancat
- Ropalonema: filament acabat en maça
- Espironema: filament uniforme enrotllat en espiral
- Estomocnidi: filament obert a l'extrem
- Haplonema: filament sense dard definit
- Heteronema: filament proveït d'un dard
- Espirocist: càpsula de paret molt fina i dard enrotllat en espiral compacta.
Els cnidòcits que contenen els nematocists s'estenen per tota l'epidermis. L'hidra té tres tipus funcionals de nematocists: els que penetren en la presa i injecten el verí (penetrants); els que emboliquen la presa (envoltants); i els que secreten una substància adhesiva utilitzada en la locomoció i fixació (glutinants).
Referències
[modifica]- ↑ Díaz i Santos, 1998, p. 95.
Bibliografia
[modifica]- Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.