Creuers auxiliars de la Kriegsmarine
Al començament de la Segona Guerra Mundial, la Marina Alemanya (Kriegsmarine) va requisar un conjunt de mercants ràpids per tal de convertir-los en creuers auxiliars. Amb aquests vaixells es pretenia realitzar una guerra de cors, és a dir atacar els mercants enemics per tal de dificultar l'abastiment dels països enemics i forçar la desviació de vaixells de guerra i recursos per a la seva escorta. Així doncs aquests vaixells complementaven l'acció dels submarins U-Boot. Per altra banda podien passar desapercebuts, camuflats com a mercants de països neutrals o aliats (en el que s'anomena operació de falsa ensenya). Aquests mercants també tenien l'avantatge de disposar d'una gran autonomia i capacitat de càrrega, això els permetia realitzar llargs creuers de combat.
Característiques
[modifica]En general els vaixells mercants requisats havien estat construïts als anys 30 i ja havien estat dissenyats (a instàncies del govern alemany) amb punts forts per tal d'instal·lar-hi armament, per la resta no es diferenciaven de qualsevol altre mercant.[1] Tan bon punt van ser requisats aquests mercants s'enviaren a les drassanes per a la seva reconversió, però la falta de plànols específics va alentir el procés. No obstant això hi havia un grau notable d'estandardització en l'armament:
- 6 canons navals de calibre de 15 cm en muntatges senzills i camuflats.
- 2 a 6 tubs llança-torpedes
- Diversos canons automàtics de calibres 40 mm, 37 mm i 20 mm.[1]
- Mines navals per minar ports distants.[2]
La majoria d'aquests vaixells corsaris portaven un hidroavió de reconeixement Arado Ar 196 a més alguns transportaven una petita E-Boot (llanxa llançatorpedes).
A part de l'armament les modificacions incorporaven una capacitat major de combustible i provisions per tal de garantir els subministraments en els creuers de combat lluny de qualsevol port amic. També comptaven amb aparells de ràdio potents i tallers per a mantenir la nau en bon estat durant els llargs creuers.[2] Així mateix disposaven d'habitacles específics per les tripulacions dels vaixells abordats, que es mantenien com a presoners a bord.
Història operativa
[modifica]Durant la Segona Guerra Mundial alemanya va operar 9 creuers auxiliars i va aconseguir enfonsar 142 vaixells enemics, amb un tonatge superior a les 870.000 tones.[3] Això comporta un alt rendiment operatiu, ja que la inversió en homes i material fou comparativament baixa: només 3.400 tripulants i oficials[1] van servir en els 9 creuers auxiliars i armar aquests va costar només un 1% del cost del cuirassat Bismarck.[3]
En total es van realitzar 10 creuers d'atac al comerç (un dels creuers auxiliars va realitzar 2 missions) des de l'abril de 1940 fins a desembre de 1942.[2] Cinc d'aquest vaixells van ser destruïts en acció, un per una explosió a Yokohama i un va ser danyat a les costes franceses i no va poder continuar la missió.[2]
Per condecorar els tripulants d'aquest vaixells el Großadmiral Erich Raeder feu crear l'any 1941 una insígnia específica per a les tripulacions dels creuers auxiliars de la Kriegsmarine, anomenada Insígnia dels Creuers Auxiliars de Guerra (en alemany Kriegsabzeichen für Hilfskreuzer).[4]
Llista dels creuers auxiliars
[modifica]El primer Hilfskreuzer l'HSK-1 Orion va entrar en acció el març de 1940, poc abans de la invasió de Noruega. Aquesta és la llista de creuers auxiliars completats per la Kriegsmarine:[5]
- HSK-1 Orion
- HSK-2 Atlantis
- HSK-3 Widder
- HSK-4 Thor
- HSK-5 Pinguin
- HSK-6 Stier
- HSK-7 Komet
- HSK-8 Kormoran
- HSK-9 Michel
- Coronel (nombre HSK no assignat, no va ser actiu en operacions d'atac a mercants.)
- Hansa (nombre HSK no assignat, no va ser actiu en operacions d'atac a mercants, utilitzat com a vaixell d'entrenament.)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Williamson, Gordon; il·lustrat per Ian Palmer. Kriegsmarine auxiliary cruisers. 1a ed.. Oxford: Osprey, 2009, p. 4. ISBN 978-1-84603-333-9 [Consulta: 21 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «German Raiders in the Pacific». New Zealand War Histories, 1, pàg. 3 [Consulta: 23 maig 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Ryan, Arenas, Jonathan, Alfonso. «Hilfskreuzer». bismarck-class.dk. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2006. [Consulta: 23 maig 2014].
- ↑ Bianchi, Sebastián. «Auxiliary Cruiser Badge». www.wehrmacht-awards.com. [Consulta: 23 maig 2014].
- ↑ E. Gröner, Die Schiffe der deutschen Kriegsmarine. 2a edició, 1976, Múnic, Lehmanns Verlag.