(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Cultura de Majiabang - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Cultura de Majiabang

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàCultura de Majiabang
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Inicidècada del 4750 aC Modifica el valor a Wikidata
Fi3700 aC Modifica el valor a Wikidata
Coordenades30° 44′ 09″ N, 120° 42′ 54″ E / 30.735934°N,120.71507°E / 30.735934; 120.71507
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Anella amb fissura de jade, cultura de Majiabang, V-IV mil·lenni aC. Museu de Xangai: Galeria Jade

La cultura de Majiabang (xinès tradicional: 馬うま家か浜はま文化ぶんか, xinès simplificat: 馬うま家か浜はま文化ぶんか, pinyin: Mǎjiābāng wénhuà) (5500 - 3300 aC[1]) era una cultura xinesa del neolític que existia a la desembocadura del riu Iang-Tsé, principalment al voltant del llac Tai, prop de Xangai i al nord de la badia de Hangzhou.[1] La cultura es va estendre pel sud de Jiangsu i el nord de Zhejiang. La part posterior del període ara es considera una fase cultural independent, denominada cultura de Songze.[2]

Inicialment, els arqueòlegs havien considerat que els jaciments de Majiabang i els del nord de Jiangsu formaven part de la mateixa cultura, anomenant-la cultura de Qingliangang. Més tard, van adonar-se que els jaciments del nord de Jiangsu eren de la cultura de Dawenkou i van canviar la denominació dels jaciments del sud de Jiangsu pertanyents a la cultura de Majiabang. Alguns estudiosos afirmen que la cultura d'Hemudu va coexistir amb la cultura de Majiabang com a dues cultures separades i diferents, amb transmissions culturals entre les dues. Altres erudits agrupen Hemudu amb subtradicions de Majiabang.[3]

La gent de Majiabang cultivava arròs. A Caoxieshan i Chuodun, jaciments de la cultura de Majiabang, els arqueòlegs van excavar arrossars, indicant la centralitat de l'arròs en l'economia.[4][5] A més, restes faunístiques excavades als jaciments arqueològics de Majiabang van indicar que la gent havia domesticat porcs. No obstant això, s'han trobat restes de sika i cabirols, que demostren que la gent no depenia totalment de la producció agrícola.[6] Els jaciments arqueològics també demostren que la gent de Majiabang produïa adorns de jade.

A l'estrat inferior del lloc d'excavació de Songze al districte de Qingpu, avui dia de Xangai, els arqueòlegs van trobar l'esquelet propens d'un dels primers habitants de la zona: un home de 25 a 30 anys amb un crani gairebé complet datat de l'era de Majiabang.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Wang, 2001, p. 207.
  2. ↑ Wang, 2001, p. 206.
  3. ↑ Wang, 2001, p. 209.
  4. ↑ Search for the Origin of Rice Cultivation: The Ancient Rice Cultivation in Paddy Fields at the Cao Xie Shan Site in China (en japanese, chinese). Miyazaki: Society for Scientific Studies on Cultural Property, 1996. 
  5. ↑ Fuller, Dorian Q; Qin, Ling «Water management and labour in the origins and dispersal of Asian rice». World Archaeology, 41, 1, 2009, pàg. 88-111. DOI: 10.1080/00438240802668321.
  6. ↑ Tsude, Hiroshi «Yayoi Farmers Reconsidered: New Perspectives on Agricultural Development in East Asia». Bulletin of the Indo-Pacific Prehistory Association, 21, 5, 2001, pàg. 53-59.
  7. ↑ «The Shanghainese of 6000 Years Ago - the Majiabang Culture». Arxivat de l'original el 4 de gener 2017. [Consulta: 24 novembre 2014].
  • «Majiabang». A: Encyclopedia of Prehistory. Volume 3: East Asia and Oceania. Springer, 2001, p. 206–221. ISBN 978-0-306-46257-3. 

Bibliografia addicional

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura de Majiabang


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cultura_de_Majiabang&oldid=30877920»