(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Dina Asher-Smith - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Dina Asher-Smith

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDina Asher-Smith

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1995 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Orpington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióNewstead Wood School Modifica el valor a Wikidata
Alçada165 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes55 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva100 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
- Blackheath and Bromley Harriers Athletic Club
Participà en
juliol 2022Campionat del Món d'atletisme de 2022 (4a)
6 agost 2020athletics at the 2020 Summer Olympics – women's 4 × 100 metres relay (en) Tradueix (3a)
2018Jocs de la Commonwealth 2018
19 agost 2016athletics at the 2016 Summer Olympics – women's 4 × 100 metres relay (en) Tradueix (3a)
2016athletics at the 2016 Summer Olympics – women's 200 metres (en) Tradueix (5a) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdinaashersmith.com Modifica el valor a Wikidata
X: dinaashersmith Instagram: dinaashersmith World Athletics: 14378282 Olympics.com: dina-asher-smith Modifica el valor a Wikidata

Geraldina Asher-Smith, més coneguda com a Dina Asher-Smith (Orpington, Londres, 4 de desembre de 1995) és una atleta britànica, especialista en curses de velocitat.[1] Ha participat en 3 Olimpíades, guanyant 1 medalla de plata i 2 medalles de bronze en la prova de 4x100m relleus.[2] A més, ha guanyat 6 medalles (1 d'or) en els Campionats del Món i 8 medalles (6 d'or) en els Campionats d'Europa. Actualment ostenta els rècords nacionals del Regne Unit en les proves de 60m, 100m, 200m i 4x100m relleus.

Biografia

[modifica]

Dina Asher-Smith nasqué el 4 de desembre de 1995 a Orpington, una població del Gran Londres situada al districte de Bromley, al si d'una família de classe mitjana d'origen jamaicà. La seva mare, Julie, és directora de recursos humans i el seu pare, Winston Asher-Smith, és enginyer mecànic.[3] Estudià a l'escola primària Perry Hall.[4] i més tard, entre 2008 i 2014, va anar a l'escola Newstead Wood d'Orpington.[5] L'agost del 2014, els seus resultats a les proves de nivell A (l'equivalent britànic del batxillerat) li obriren les portes del prestigiós King's College de Londres per a estudiar-hi històri. Quan evocà el moment en què conegué els seus resultats, l'atleta el descrigué com "la millor matinada" de la seva vida.[6][7] Es va graduar amb un Bachelor of Arts (Hons), l'equivalent britànic d'un títol de Grau, el 2017.[8][9]

Els inicis esportius

[modifica]
Dina Asher-Smith amb Desiree Henry i Tessa van Schagen al podi dels Campionat Europeu d'Atletisme Junior del 2013.

Dina Asher-Smith es va revelar internacionalment a partir del 2011 durant els Jocs del Commonwealth Junior quan guanyà els títols a les categories del 200 metres i dels relleus 4 x 100 metres. Tot i que va acabar setena als 200 metres al Campionat Mundial d'Atletisme junior del 2012, l'any següent es va proclamar campiona alhora a les categories dels 200 metres i dels relleus 4 x 100 m durant el Campionat d'Europa d'Atletisme junior del 2013 que tingué lloc a la localitat italiana de Rieti.

Arran de la seva selecció per a participar al Campionat Mundial d'Atletisme de 2013 que se celebraren a Moscou, va guanyar la medalla de bronze als relleus 4 × 100 metres juntament amb les seves companyes Ashleigh Nelson, Annabelle Lewis i Hayley Jones. Malgrat el fet que havien acabat quartes inicialment, les quatre atletes britàniques es veieren atorgar el tercer lloc al cap d'unes quantes hores a conseqüència de la desqualificació de les corredores franceses per culpa d'un lliurament fora de zona.[10]

2014-2015: Primera dona en baixar dels 11 segons

[modifica]

El 2014, a la ciutat d'Eugene, tercera ciutat més important de l'estat d'Oregon, es coronà campiona del món junior a la categoria dels 100 m amb un temps de 11 s 23.[11] Més tard, durant el Campionat Europeu d'Atletisme de 2014 va arribar a la final dels 200 metres, a Zúric, però com que es lesionà a la cuixa durant la competició, no va poder finalitzar la cursa.

El 2015, es va endur la medalla d'argent dels 60 metres durant el Campionat Europeu d'atletisme en pista coberta del 2015 que es feu a Praga, darrere la neerlandesa Dafne Schippers. Asher-Smith va establir llavors un nou rècord nacional amb 7 s 08. El 24 de maig del mateix any, durant els Jocs Fanny Blankers-Koen a la ciutat de Hengelo, als Països Baixos, Dina Asher-Smith va encunyar un nou rècord de Regne Unit en atletisme dels 100 metres amb uns 11 s 02, millorant així d'un 3/100è de segon l'antiga fita de Montell Douglas que datava del 2008. Gairebé dos mesos després, el 25 de juliol, va establir un nou rècord amb uns 10 s 99, feta històrica que va fer d'ella la primera atleta britànica a recórrer aquella distància en menys d'11 segons. Participà a la prova dels 200 metres al Campionat Mundial d'Atletisme de 2015, i tot que hi va acabar cinquena amb 22s 07, va pulveritzar aleshores el rècord vell de 31 anys de la seva compatriota Kathy Cook.[12]

2016-2018: Arriben les medalles internacionals

[modifica]

El 7 de juliol de 2016, la corredora britànica va guanyar a Amsterdam el títol europeu del Campionat Europeu d'Atletisme de 2016 a la prova dels 200 metres recorreguts en 22 s 38, davant la búlgara Ivet Lalova (22 s 52) i l'alemanya Gina Lückenkemper (22 s 74).[13] Tres dies després, s'enduia la medalla d'argent dels relleus 4 x 100 m en 42 s 45, darrere l'equip neerlandès (42 s 04).[14]

Dina Asher-Smith als Jocs Olímpics d'estiu a Rio el 2016

El mateix any, durant la competició d'atletisme dels Jocs Olímpics d'estiu de Rio de Janeiro, es va qualificar per a la final del 200 m i hi acabà en cinquena posició amb uns 22 s 31, o sigui al mateix lloc que durant el Campionat Mundial d'Atletisme a Pequín l'any anterior.[15] Va assolir posteriorment la medalla de bronze amb els relleus britànics dels 4 x 100 m en 41 s 77, un nou record per al Regne Unit, darrere els equips dels Estats Units (41 s 01) i de Jamaica (41 s 36)[16]

El 17 de febrer de 2017, hagué d'acabar la seva participació hivernal a conseqüència d'una fractura del peu.[17] El 8 d'agost, va assolir a les séries dels 200 metres del Campionat Mundial d'Atletisme de 2017 a Londres, el seu millor temps de tota la temporada amb uns 22 s 73, superant la marca anterior de 22 s 89.[18] Dos dies més tard, va igualar aquest temps de 22 s 73 i es va qualificar de cara a la final.[19] Acabà però molt a prop de pujar al podi, amb uns 22 s 22.[20] Va millorar molt els seus resultats l'endemà amb la medalla d'argent que s'obtingué amb els relleus 4 x 100 m darrere els Estats Units, juntament amb les seves compatriotes Asha Philip, Desiree Henry i Daryll Neita, val a dir amb el mateix equip que durant els Jocs Olímpics de 2016.[21]

Durant el mes d'abril de 2018, Dina Asher-Smith va assolir la medalla de bronze dels 200 metres als Jocs de Commonwealth de Gold Coast, una ciutat australiana. Feu una marca de 22 s 29, val a dir el seu millor temps de la temporada, darrere però la bahamiana Shaunae Miller-Uibo (22 s 11) i la jamaicana Shericka Jackson (22 s 18).[22] Uns quants dies després, amb l'equip d'Anglaterra, es va consagrat campiona amb els relleus 4 x 100 m guanyats amb una marca de 42 s 46.[23]

2019-2021: Rècords nacionals i bronze olímpic

[modifica]

El 2019, l'atleta britànica va repetir una marca per sota dels 11 segons corrent els 100 m, com ara al Golden Gala de Roma on acabà 2a amb uns 10 s 94,[24] a l'Athletissima de Lausana (2a amb 10 s 91), a la competició de Londres (2a amb 10 s 92)[25] i també al campionat de Gran Bretanya (1a emb 10 s 96).[26] A tall de conclusió d'aquella gran temporada als 100 m, va guanyar les finals de la Lliga de diamant a Brussel·les el 6 de setembre amb una marca de 10 s 88, davant Shelly-Ann Fraser-Pryce i Marie-Josée Ta Lou.[27] També va participar en els 200 m en diverses curses, i així va acabar segona a les finals de la Lliga de diamant sobre distàncià a Zuric el 29 d'agost, només vençuda per la bahamiana Shaunae Miller-Uibo.

Asher-Smith a la final dels 200 metres a Doha el 2019

Durant el Campionat Mundial d'Atletisme de 2019 à Doha, a Qatar, esdevingué vicecampiona del món dels 100 m darrere Shelly-Ann Fraser-Pryce amb 10 s 83, abaixant doncs amb dues centèsimes el seu propi rècord del Regne Unit.[28] El 2 d'octubre de 2019 Asher-Smith esdevingué campiona mundial a la categoria dels 200m, establint la seva millor marca i un nou rècord britànic amb un temps de 21,88 segons davant l'estatunidenca Brittany Brown i la suïssa Mujinga Kambundji (22 s 51).[29][30] A conseqüència es va convertir en la primera atleta britànica guanyadora d'una medalla d'or a una prova de sprint durant un campionat mundial.[31] El 5 d'octubre, va assolir la medalla d'argent amb els relleus 4 x 100 m amb una marca de 41 s 82, acabant així la temporada amb un total de tres medalles.[32] El 19 d'octubre del 2019, l'atleta britànica va figurar a la llista de les 100 dones més influents de l'any que publica la BBC anualment.[33]

El 2021, aconseguia la seva primera medalla olímpica, en quedar en tercera posició en la prova dels 4x100m relleus als Jocs Olímpics de Tòquio.[34] Tot i això, no va poder accedir a la final de la prova dels 100m[35] i no va poder participar a la prova dels 200m, degut a una lesió al turmell.[36]

2022 - 2024: Continuïtat en l'elit mundial i primera plata olímpica

[modifica]

El juliol de 2022, en el Campionat del Món d'Eugene, es penjava la medalla de bronze en la prova dels 200m, marcant un temps de 22.02 a la final.[37] En la prova dels 100m, quedava en 4a posició aconseguint un temps de 10.83 segons, el què significava igualar el seu rècord personal.[38] Un mes després aconseguia la medalla de plata en la prova dels 200m del Campionat d'Europa de Múnic.[39]Pocs dies després denunciava l'"enorme tabú" que representa la menstruació dins del món de l'esport i reclamava més fons per la investigació.[40]

Asher-Smith iniciava el 2023 batent el rècord nacional de 60m, amb una marca de 7.03 segons, en la final de la gira mundial en pista coberta celebrada a Birmingham.[41] En el Campionat del Món de Budapest, es classificava per les finals de 100m i 200m, tot i que en cap de les dues proves no va aconseguir medalla.[42] A finals d'aquell mateix any anunciava que trencava la relació de 19 anys, amb el seu entrenador John Blackie i canviant la seva seu d'entrenament a Austin, Texas.[43]

L'any següent començava amb dues medalles d'or als Campionats d'Europa de Roma, en les proves de 100m i 4x100m relleus.[44] En els Jocs Olímpics de París, va aconseguir una nova medalla, aquesta vegada de plata, en la prova dels 4x100m relleus.[45] En la prova dels 100m, no va aconseguir classificar-se per la final, quedant 5a en la seva semifinal,[46] mentre que en la prova dels 200m va aconseguir la 4a posició en la final olímpica.[47]

Palmarès

[modifica]

Competicions internacionals

[modifica]
Dina Asher-Smith durant els Campionats Europeus d'Atletisme del 2018
Any Competició Lloc Posició Esdeveniment Notes Refs
Representant Europa / Regne Unit Regne Unit / Anglaterra Anglaterra
2011 Commonwealth Youth Games Douglas, Illa de Man 1a 200 m 24.30
1a relleus 4×100 m 46.19 [48]
2012 Campionat Mundial d'Atletisme Junior de 2012 Barcelona, Catalunya 7a 200 m 23.50
relleus 4×100 m No va passar
2013 Campionat Europeu d'Atletisme Junior de 2013 Rieti, Itàlia 1a 200 m 23.29 [49]
1a relleus 4×100 m 43.81
Campionat Mundial d'Atletisme de 2013 Moscou, Rússia 3a relleus 4×100 m 42.87
2014 Campionat Mundial d'Atletisme Junior de 2014 Eugene, Estats Units 1a 100 m 11.23 [50]
Campionat Europeu d'Atletisme de 2014 Zúric, Suïssa 200 m Lesionada [51]
2015 Campionat d'Europa en pista coberta Praga, República txeca 2a 60 m 7.08 [52]
Campionat Mundial d'Atletisme de 2015 Beijing, Xina 5a 200 m 22.07
4a relleus 4×100 m 42.10
2016 Campionat del Món en pista coberta Portland, Estats Units 6a (semis) 60 m 7.11 [53]
Campionat Europeu d'Atletisme de 2016 Amsterdam, Països Baixos 1a 200 m 22.37
2a relleus 4×100 m 42.45
Jocs Olímpics Rio de Janeiro, Brasil 5a 200 m 22.31 [54]
3a relleus 4×100 m 41.77
2017 Campionat Mundial d'Atletisme de 2017 Londres, Regne Unit 4a 200 m 22.22
2a relleus 4×100 m 42.12
2018 Jocs del Commonwealth de 2018 Gold Coast, Austràlia 3a 200 m 22.29
1a relleus 4×100 m 42.46
Campionat d'Europa d'Atletisme Berlín, Alemanya 1a 100 m 10.85
1a 200 m 21.89
1a relleus 4×100 m 41.88
Copa Continental d'atletisme de 2018 Ostrava, República txeca 2nd 100 m 11.16
2a relleus 4×100 m 42.55
2019 Campionat del Món Doha, Qatar 2a 100 m 10.83
1a 200 m 21.88
2a relleus 4×100 m 41.85
2021 Jocs Olímpics Japó Tòquio 10a posició 100 m 11.05 [55]
3 4x100m relleus 41.88 [56]
2022 Campionat del Món Estats Units Eugene 4a posició 100 m 10.83 [57]
3 200 m 22.02 [58]
6a posició 4x100m relleus 42.75 [59]
Campionat d'Europa Alemanya Múnic 8a posició 100 m 16.03 [60]
2 200 m 22.43 [61]
DNF 4x100m relleus - [62]
2023 Campionat del Món Hongria Budapest 7a posició 100 m 11.00 [63]
7a posició 200 m 22.34 [64]
2024 Campionat d'Europa Itàlia Roma 1 100 m 10.99 [65]
1 4x100m relleus 41.91 [66]
Jocs Olímpics França París 11a posició 100 m 11.10 [46]
4a posició 200 m 22.22 [47]
2 4x100m relleus 41.85 [45]

Rècords

[modifica]
Dina Asher-Smith acabant primera a la prova dels 200 m durant el Campionat d'Europa d'Atletisme del 2018
Prova Temps Lloc Data
60 m 7.03 NR Regne Unit Birmingham 25 de febrer de 2023
100 m 10.83 NR Qatar Doha 29 de setembre de 2019
Estats Units Eugene 17 de juliol de 2022
200 m 21.88 NR Qatar Doha 2 d'octubre de 2019
4x100m relleus 41.55 NR Japó Tòquio 5 d'agost de 2021
Regne Unit Londres 20 de juliol de 2024
4x400m relleus 3:25.31 Estats Units Austin 30 de març de 2024

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Perfil oficial d'atleta» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 1r setembre 2024].
  2. ↑ «Perfil olímpic» (en anglès). Olympics.com. [Consulta: 1r setembre 2024].
  3. ↑ «Dina Asher Smith praises parents’ dedication after winning 200m gold», 04-10-2019.
  4. ↑ «Dina Asher-Smith: The making of a world champion», 02-10-2019.
  5. ↑ «Dina Asher-Smith, Britain's fastest woman: student and sprinter», 05-06-2015.
  6. ↑ «Dina Asher-Smith Reaches 200m Final on Morning of A-Level Results». Huffingtonpost.co.uk. [Consulta: 9 març 2015].
  7. ↑ «Dina Asher-Smith passes the mark on the track and in her A-level results». The Guardian. [Consulta: 11 febrer 2015].
  8. ↑ «Meet Dina Asher-Smith». King's College London. Arxivat de l'original el 22 març 2015. [Consulta: 11 febrer 2015].
  9. ↑ «Interview: Great British sprinter Dina Asher-Smith». [Consulta: 11 març 2015].
  10. ↑ «World Athletics 2013: Mixed fortunes for GB relay teams» (en anglès), 18-08-2013. [Consulta: 19 agost 2013].
  11. ↑ (anglès) «Report: women's 100m – IAAF World Junior Championships, Oregon 2014», 26-07-2014. [Consulta: 25 maig 2015].
  12. ↑ Ben Bloom. «Dina Asher-Smith in the fast lane to greatness after Dafne Schippers triumphs in women's 200m final» (en anglès), 28-08-2015. [Consulta: 16 juny 2016].
  13. ↑ «Competitions - European Athletics Championships - European Athletics». [Consulta: 8 juliol 2016].
  14. ↑ «Dafne Schippers et les Néerlandaises championnes d'Europe du relais 4x100m» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2016].
  15. ↑ «Report: women's 200m final – Rio 2016 Olympic Games| News» (en anglès). [Consulta: 12 juliol 2020].
  16. ↑ «JO de Rio 2016-Athlétisme : les Américaines conservent leur titre sur 4x100 m» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2020].
  17. ↑ «Dina Asher-Smith breaks foot in final training session before Indoor Grand Prix» (en anglès britànic), 17-02-2017. [Consulta: 5 abril 2017].
  18. ↑ «World Athletics Championships 2017: Dina Asher-Smith cruises into 200m semi-final» (en anglès britànic), 08-08-2017. Arxivat de l'original el 2018-06-13. [Consulta: 28 novembre 2020].
  19. ↑ «Dina Asher-Smith reaches world 200m final and hopes there is more to come» (en anglès-gb), 10-08-2017. [Consulta: 11 agost 2017].
  20. ↑ «Dina Asher-Smith narrowly misses bronze in 200m final» (en anglès britànic), 11-08-2017. [Consulta: 12 agost 2017].
  21. ↑ «Les Américaines championnes du monde du 4x100m - Athlé - ChM (F)» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2020].
  22. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Commonwealth Games: England's Dina Asher-Smith wins bronze in 'world class' 200m final]» (en anglès-gb), 12-04-2018. [Consulta: 1r juliol 2018].
  23. ↑ «Commonwealth Games: England secure gold in the women's 4x100m relay in the Gold Coast» (en anglès-gb), 14-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-15. [Consulta: 1r juliol 2018].
  24. ↑ «Rome : meilleure performance mondiale sur 100 m pour Elaine Thompson en 1089 - Athlé - Meeting de Rome» (en francès).
  25. ↑ «Meeting de Londres : Shelly-Ann Fraser-Pryce domine un 100 m très relevé - Athlé - LD - Londres» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2020].
  26. ↑ «Dina Asher-Smith s'impose en 1096 lors du 100 m des Championnats de Grande-Bretagne - Athlé - GBR». [Consulta: 12 juliol 2020].
  27. ↑ «Meeting de Bruxelles : Dina Asher-Smith s'impose sur 100 m - Athlé - LD - Bruxelles» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2020].
  28. ↑ «World Championships Doha 2019 women 100m report | iaaf.org». [Consulta: 4 octubre 2019].
  29. ↑ «200 METRES WOMEN». [Consulta: 2 octubre 2019].
  30. ↑ «Dina Asher-Smith wins world 200m gold to make history for Great Britain». Guardian, 02-10-2019. [Consulta: 1r octubre 2020].
  31. ↑ «Mondiaux : Dina Asher-Smith, reine du 200m - Athlé - Mondiaux (F)» (en francès). [Consulta: 12 juliol 2020].
  32. ↑ «Mondiaux - Les Etats-Unis s'offrent le relais 4x100 m, la France passe au travers», 05-10-2019. [Consulta: 12 juliol 2020].
  33. ↑ «BBC 100 Women 2019: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 16-10-2019 [Consulta: 28 novembre 2020].
  34. ↑ «Dina Asher-Smith and 4x100m relay team win bronze medal for team GB» (en anglès). Sky Sports, 06-08-2021.
  35. ↑ «Dina Asher-Smith fails to make 100m final» (en anglès). BBC, 31-07-2021.
  36. ↑ «Dina Asher-Smith pulls out of 200m after hamstring tear» (en anglès). BBC, 31-07-2021.
  37. ↑ «Dina Asher-Smith takes 200m bronze at World Championships, dedicating the medal to her grandmother's memory» (en anglès). Sky Sports, 22-07-2022.
  38. ↑ «Dina Asher-Smith finishes fourth in 100m at world track championships, equals British record» (en anglès). ESPN, 18-07-2022.
  39. ↑ «Dina Asher-Smith finishes second in the 200m in Munich» (en anglès). Athletics Weekly, 19-08-2022.
  40. ↑ «Dina Asher-Smith praised for shattering "massive taboo" around periods in sport» (en anglès). The Guardian, 19-08-2022.
  41. ↑ «Dina Asher-Smith powers past Shericka Jackson to win World Indoor Tour final» (en anglès). The Guardian, 25-02-2023.
  42. ↑ «Dina Asher-Smith finishes seventh in 200m final at World Athletics Championship in Budapest» (en anglès). Kent online, 25-08-2023.
  43. ↑ «Dina Asher-Smith: Team GB sprinter splits with coach John Blackie after 19 years» (en anglès). BBC Sport, 13-10-2023.
  44. ↑ «Dina Asher-Smith powers to 100m gold for first major title in five years» (en anglès). The Guardian, 10-06-2024.
  45. ↑ 45,0 45,1 «Team GB sprinters react to 4x100m relay heroics - "We were screaming, emotion took over"» (en anglès). Eurosport, 10-08-2024.
  46. ↑ 46,0 46,1 «Daryll Neila 4th in 100m final, Asher Smith out» (en anglès). ESPN, 03-08-2024.
  47. ↑ 47,0 47,1 «Asher Smith & Neita miss out as Thomas takes 200m title» (en anglès). BBC, 06-08-2024.
  48. ↑ ; Magnusson, Tomas«Commonwealth Youth Games 2011», 27-10-2012. Arxivat de l'original el 31 agost 2013.
  49. ↑ «European Athletics Results 2013». European Athletics. [Consulta: 20 agost 2018].
  50. ↑ «Morgan Lake and Dina Asher-Smith win World Junior golds». BBC Sport, 24-07-2014. [Consulta: 20 agost 2018].
  51. ↑ «Staying focused, running fast and having fun». SPIKES, 05-03-2015. [Consulta: 16 febrer 2020].
  52. ↑ «European Athletics Results 2015». European Athletics. [Consulta: 20 agost 2018].
  53. ↑ «Women 60m 2016 World Indoor Championships». Todor 66. [Consulta: 20 agost 2018].
  54. ↑ «Elaine Thompson wins women's 200m gold, Dina Asher-Smith fifth». BBC Sport, 18-08-2016. [Consulta: 20 agost 2018].
  55. ↑ «Tokyo 2020 Athletics Women's 100m results» (en anglès). Olympics.com.
  56. ↑ «Tokyo 2020 Athletics Women's 4x100m Relay results» (en anglès). Olympics.com.
  57. ↑ «Resultats Campionat del Món Eugene - Final 100m femení» (en anglès). World Athletics.
  58. ↑ «Resultats Campionat del Món 2022 - 200 m femení» (en anglès). World Athletics.
  59. ↑ «Resultats Campionat del Món 2022 - 4x100m relleus femení» (en anglès). World Athletics.
  60. ↑ «Campionat d'Europa de 2022 - 100m femení» (en anglès). World Athletics.
  61. ↑ «Campionat d'Europa de 2022 - 200 m femení» (en anglès). World Athletics.
  62. ↑ «Campionat d'Europa de 2022 - 4x100m relleus» (en anglès). World Athletics.
  63. ↑ «Resultats Campionat del Món 2023 - 100 m femení» (en anglès). World Athletics.
  64. ↑ «Resultats Campionat del Món de 2023 - 200 m femení» (en anglès). World Athletics.
  65. ↑ «Resultats Campionat Europa de 2024 - 100 m femení» (en anglès). World Athletics.
  66. ↑ «Resultats Campionat d'Europa de 2024 - 4x100m relleus» (en anglès). World Athletics.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dina_Asher-Smith&oldid=34061005»