Discussió:Darreries
S'ha reanomenat l'article "postres" al seu sinònim "darreries" sense discussió ni consens, i s'ha fet el mateix canvi dins de l'article. La preferència personal no és un motiu vàlid per canviar sinònims, ja que quan és qüestió de preferències la pràctica habitual és deixar les preferències del primer que ho ha posat. Proposo tornar a "postres".
A més, s'ha posat que la forma "darreries" és més genuïna, citant unes referències que no diuen que una sigui més genuïna que l'altra. Com a molt, la definició de postres és més precisa, a les fonts. Cal una referència que digui això.--Pere prlpz (disc.) 12:42, 17 oct 2011 (CEST)
- No és una preferència personal, l'he canviat amb uns arguments: un mot és un castellanisme (acceptat per la normativa) i l'altre un mot català tradicional, per tant és ben clar que un és més genuí que l'altre (us remeto les etimologies dels diversos diccionaris catalans en línia que he esmentat). També he comentat que el mot 'postres' és més habitual, però que potser caldria donar preferència al mot català tradicional en lloc del castellanisme.
- No has esmentat cap font que digui que caldria donar preferència a "darreries", ni que digui que sigui menys genuí.--Pere prlpz (disc.) 17:26, 17 oct 2011 (CEST)
Amb la paraula 'genuí' vull dir que 'darreries' és una paraula 'genuïnament' catalana, és a dir autènticament catalana, mentre que postres és un castellanisme:
genuí -ïna
[1803; del ll. genuīnus, -a, -um, íd.]
[ pl -ïns ] adj 1 Que té realment l'origen o el caràcter que aparenta tenir, ver, no fals. Aquell partit era l'expressió genuïna del sufragi popular. Un document genuí.
2 DIPL Autèntic.
Etimologia del diccionari GREC sobre el mot 'Postres': postres:[1696; del cast. postre, extret de postrero, alteració de postremor, del ll. postremus, superlatiu de posterus 'darrer']
Etimologia del diccionari Alcover-Moll: Postres: Etim.: pres del castellà.
Quant a les fonts que diuen que és millor 'Darreries' que 'postres, n'hi ha. N'aporto dues que es poden consultar en línia: Pompeu Fabra i JOan Coromines opinaven que 'postres' era un castellanisme inacceptable i que era millor 'darreries' . Vegeu nota de Netegem i enriquim la llengua catalana de Pere Ortís.
I també Joan Coromines i la filologia romànica de M.T Cabré i altres: http://books.google.cat/books?id=SGmJYXag6DQC&pg=PA168&lpg=PA168&dq=darreries+postres+Fabra&source=bl&ots=a9i0phnen4&sig=LD0uTFybs7ZqiN-phxdZiwdr1yQ&hl=es&ei=dXScTrW2Foa7hAfomuGiBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCwQ6AEwAw#v=onepage&q=darreries%20postres%20Fabra&f=false
- Em sembla perfecte que aquests autors creguin que hem d'usar darreries, tanmateix la Viquipèdia és una obra de consulta general i d'acord amb la interpretació que faig dels requisits d'anomenar pàgines descrit a VP:AP darreries contravé el que sigui fàcil de trobar. A banda, darreries no surt al diccionari normatiu del IEC. La Viquipèdia no normativitza. --Bestiasonica (disc.) 11:18, 6 des 2011 (CET)
Darreries és un mot normatiu, ho pots consultar a l'IEC (Darreria). D'altra banda, a la viquipèdia hi ha molts articles que no porten el nom més difós, sovint n'hi ha de ben curiosos com per exemple 'Dacsa', que fora del País Valencià pot sonar molt estrany. En el cas de 'postres' potser és la forma més estesa al domini lingüístic català d'Espanya, però a la Catalunya francesa i l'Alguer sona a castellanisme, que de fet, ho és. Crec que optar per una forma viva (a les Balears, encara és forma corrent) enfront d'un castellanisme -encara que sigui admès per la normativa-, no recomanat a més per molts autors (Fabra, Coromines...) i institucions (Universitat de les Illes Balears), crec que justifica de reanomenar aquesta pàgina a 'Darreries'. A més, si se cerca 'postres' es redirecciona a 'Darreries'.--Solelh (disc.) 22:45, 12 des 2011 (CET)
Hola, m'agradaria reprendre el debat per desfer el reanomenament de "postres" a "darreries", que jo també penso que és el nom més corrent i el que hauria de dur l'article (sense deixar de citar "darreries" en la introducció).--Arnaugir 11:36, 5 abr 2012 (CEST)
- D'acord. Tenim dues formes normatives acceptades, o sigui, dos sinònims per dir el mateix (igual que blat de moro i dacsa). En aquest cas, tots dos són iguals de defensables (igual que blat de moro i dacsa), i aleshores no està justificat canviar l'elecció que va fer el primer autor de l'article (igual que dacsa, que conservem amb el nom que li va donar el primer autor, que era valencià).
- A la primera línia, naturalment, es poden donar tots els altres noms que tinguin referències.--Pere prlpz (disc.) 11:49, 5 abr 2012 (CEST)
'Dacsa' és un mot patrimonial de la llengua catalana, originari i tradicional al País Valencià, però 'postres' és un castellanisme. Si hi ha mots tradicionals catalans, recomanats fins i tot per autoritats i també vius en alguns llocs com ara 'Darreries', perquè hem d'optar pel castellanisme?--Solelh (disc.) 22:40, 23 maig 2012 (CEST)--Solelh (disc.) 22:40, 23 maig 2012 (CEST)
- Postres tindrà l'origen que vulguis però és correcte, d'acord amb les fonts acadèmiques (l'IEC i l'AVL). Per tant, no és admissible canviar-lo per les bones per una preferència personal per molt legítima que sigui. Si creus que no s'ha d'emprar, on s'ha de canviar és al diccionari, no aquí.--Pere prlpz (disc.) 22:43, 23 maig 2012 (CEST)
- D'acord amb en Pere, en Bestia i n'Arnau. S'ha reanomenat en contra del consens majoritari. Crec que s'ha de revertir aquest canvi. Pau Cabot · Discussió 16:00, 2 jul 2012 (CEST)