(Translated by https://www.hiragana.jp/)
EUMAM RCA - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

EUMAM RCA

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEUMAM RCA
Dades
TipusMissió de la Unió Europea
Història
Estat legalFinalitzada el juliol de 2016
Creaciómarç de 2015
FundadorOTAN
Data de dissolució o abolició15 juliol 2016 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perEUTM RCA Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
CapFrança Dominique Laugel
Indicador econòmic
Despesa7,9 milions euros

La Missió d'Assessorament Militar de la Unió Europea a la República Centreafricana (EUMAM RCA) va ser una missió d'assessorament militar de la Unió Europea en virtut de la Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea (PCSD) a la República Centreafricana.

Va començar el març de 2015 i va acabar el juliol de 2016, quan va ser reemplaçada per la missió de la Unió Europea EUTM RCA.[1]

Mandat

[modifica]

El 16 de març de 2015, la UE va aprovar la missió d'assessorament militar EUMAM RCA com a successora de la missió EUFOR RCA. L'objectiu de la missió era ajudar el govern de la República Centreafricana a reformar les seves forces armades per crear a un exèrcit professional, democràticament controlat i ètnicament diversificat.[1] Aquí va treballar en estreta col·laboració amb la Missió Unidimensional Integrada de les Nacions Unides per a l'Estabilització a la República Centreafricana, també coneguda com a MINUSCA.[2] No existia una missió de combat.

Estructura

[modifica]

La seu es trobava a Bangui, la capital de la República Centreafricana. El cap de la missió era el general de brigada francès Dominique Laugel, que comandava prop de 70 militars.[3] Els costos van ascendir a prop de 7,9 milions d'euros.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Consell de la Unió Europea. «Central African Republic: EU military training mission approved for two years», 18-05-2017.
  2. Oficina d'exteriors. «EUMAM RCA, Zentralafrikanische Republik», 18-05-2017.
  3. Timo Smit «Table of multilateral peace operations, 2015». SIPRI Yearbook 2016 [Oxford], 2016, pàg. 318.

Enllaços externs

[modifica]