Emperador Xianzong de Tang
Emperador Xianzong de Tang (xinès tradicional:
Biografia
[modifica]El seu nom personal era Li Chun (
A la primavera del 820, va morir sobtadament i es creia que va ser assassinat per l'eunuc Chen Hongzhi. Es va dir, però, que els companys eunucs de Chen van declarar que l'emperador Xianzong havia mort per intoxicació per elixir alquímic xinès a causa dels medicaments que prenia.[3]
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Tang_Xianzong.jpg/136px-Tang_Xianzong.jpg)
Acció militar i reunificació territorial
[modifica]Xianzong es va proposar frenar el poder dels governadors militars (Jiedushi). Les seves campanyes inicials van tenir força èxit, i l'exèrcit de Xianzong va derrotar a senyors de la guerra com Liu Pi, Yang Huilin (楊惠琳) el 806 i Li Qi el 807. El 813, semblava disposat a reunificar l'imperi, moltes parts del qual havien estat governades de forma independent per senyors de la guerra regionals. El primer contratemps de Xianzong va ser el 813 quan no va aconseguir derrotar el governador militar Wang Chengzong. No obstant això, cap al 817, després de la derrota de Li Shidao i la submissió de Wang, tot l'imperi tornava a estar sota l'autoritat imperial. Els historiadors posteriors es van referir al regnat de l'emperador Xianzong com la Restauració Yuanhe (
Organització política i administrativa
[modifica]La restauració de l'autoritat central de Xianzong va implicar més que un domini militar. Va ser recolzat per una sèrie de mesures institucionals dissenyades per enfortir el poder dels prefectes i magistrats en contra dels seus governadors provincials, restablint-los el dret d'accés directe al govern central i donant-los una certa mesura de control sobre les forces militars.[1]
El 811, a proposta de Li Jifu, l'emperador Xianzong va nomenar diversos funcionaris —Duan Pingzhong (
Com ja havia fet l'emperador Dezong, Xianzong va modificar l'estructura de poder dins el govern central, delegant part dels assumptes, en particular la redacció d'edictes i legislació, a la seva secretaria personal, l'Acadèmia Hanlin. Tot i que els membres de l'Acadèmia eren membres elegits de la burocràcia, les seves posicions com a acadèmics estaven fora del control oficial habitual. Això va acabar posant el poder de la decisió i la formulació detallada de la política en mans d'un grup que depenia completament de l'emperador.
També va potenciar una reforma fiscal, on els governs provincials ja no tenien accés a tots els ingressos de la província, ja que alguns anaven directament a la capital. El govern també va iniciar la política, que va continuar al llarg dels segles IX i X, de fragmentar les províncies.[1]
El poder dels eunucs
[modifica]El poder dels eunucs ja va tenir una forta incidència en el procés d'elecció de Li Chun com a emperador. Com que l'emperador Shunzong seguia estant greument malalt i incapaç de parlar, un grup dels seus parents més propers — l'eunuc Li Zhongyan (
Va enfortir el seu control sobre les administracions provincials mitjançant un sistema de supervisors de l'exèrcit eunuc, que estaven adscrits al personal de cada governador provincial. Aquests eunucs van tenir un paper cada vegada més important, no només com a fonts d'informació i intel·ligència, sinó com a agents actius de l'emperador, capaços d'intervenir directament en els assumptes locals.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «China - The struggle for central authority» (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ Encyclopedia, World Heritage. «World Heritage Encyclopedia» (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Emperor Xianzong of Tang» (en anglès). Nouah's Ark. [Consulta: novembre 2020].[Enllaç no actiu]