Ermini
|
Per a altres significats, vegeu «Ermini (heràldica)». |
Mustela erminea  | |
|---|---|
,_Lista,_Norway.jpg) | |
| Dades | |
| Període de gestació | 9,5 mesos |
| Principal font d'alimentació | conill de bosc |
| Font de | miniver (en)  i pell d'ermini |
| Esperança de vida | 5 anys |
| Longevitat màxima | 12,5 anys |
| Hàbitat | matollar i bosc |
| Alçada | 0,2475 m |
| Pes | 0,219 kg |
| Nombre de cries | 6 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 29674 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Mustela |
| Espècie | Mustela erminea Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
.jpg)
L'ermini (Mustela erminea) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu,[1] que és oriünda d'Europa, Àsia i Nord-amèrica[2] i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda.
Descripció
[modifica]- Dimensions corporals: cap + cos (18-26 cm) i cua (6-10 cm).
- Pes: 100-320 g.
- El cos i el coll són allargats, les potes curtes i proveïdes d'ungles esmolades, cua mitjanament llarga i orelles petites i arrodonides.
- La coloració del pelatge varia amb les estacions. A l'estiu és bru per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia recta i ben marcada que separa els dos colors. La cua és bruna tant per la part de sobre com per la de sota i té l'extrem de color negre. A l'hivern tot el pelatge es torna blanc -de vegades amb tints groguencs-, llevat de la punta de la cua, que continua negra, per això se'n diu aleshores mostela blanca a la Catalunya del Nord.
- Presenta dimorfisme sexual: els mascles són, aproximadament, dues vegades més grans que les femelles.[3]
- Mustela erminea aestiva (Kerr, 1792).[5] Alemanya[6]
- Mustela erminea alascensis (Merriam, 1896).[7] Alaska[6]
- Mustela erminea anguinae (Hall, 1932).[8] Illa de Vancouver (Nord-amèrica)[6]
- Mustela erminea arctica (Merriam, 1896).[9] Regions àrtiques d'Alaska i del Canadà[6]
- Mustela erminea augustidens (Brown, 1908).[10]
- Mustela erminea bangsi (Hall, 1945).[11] Nord-amèrica: Manitoba, Dakota del Nord, Minnesota, Wisconsin, Michigan i Iowa[6]
- Mustela erminea celenda (Hall, 1944)[12] Alaska[6]
- Mustela erminea cigognanii (Bonaparte, 1838).[13] Nord-amèrica: Connecticut, Pennsilvània, Ohio, Quebec i Ontario[6]
- Mustela erminea erminea (Linnaeus, 1758).[14] Euràsia[6]
- Mustela erminea fallenda (Hall, 1945).[15] Colúmbia Britànica, Nord-amèrica[6]
- Mustela erminea ferghanae (Thomas, 1895).[16] Turquestan[6]
- Mustela erminea gulosa (Hall, 1945).[17] Serralada de les Cascades (Nord-amèrica)[6]
- Mustela erminea haidarum (Preble, 1898).[18] Illes de la Reina Carlota (Colúmbia Britànica, Canadà)[6]
- Mustela erminea hibernica (Thomas i Barrett-Hamilton, 1895).[19] Irlanda[6]
- Mustela erminea initis (Hall, 1945).[20] Alaska[6]
- Mustela erminea invicta (Hall, 1945).[21] Nord-amèrica: Muntanyes Rocoses (Alberta, Colúmbia Britànica, Washington, Idaho i el nord-oest de Montana)[6]
- Mustela erminea kadiacensis (Merriam, 1896).[22] Illa Kodiak (Alaska)[6]
- Mustela erminea kaneii (Baird, 1857)[23] Nord-amèrica[24]
- Mustela erminea karaginensis (Jurgenson, 1936).[25] Kamtxatka[6]
- Mustela erminea lymani (Hollister, 1912).[26] Sibèria[6]
- Mustela erminea martinoi (Ellerman and Morrison-Scott, 1951).[27] Euràsia[28]
- Mustela erminea minima (Cavazza, 1912).[29] Europa[30]
- Mustela erminea mongolica (Ogniov, 1928).[31] Massís de l'Altai[6]
- Mustela erminea muricus (Bangs, 1899).[32] Nord-amèrica: Colorado, el sud-oest de Montana, Idaho, Washington, Nou Mèxic i Nevada.[6]
- Mustela erminea nippon (Cabrera, 1913).[33] Honshu, Japó[6]
- Mustela erminea ognevi (Jurgenson, 1932).[34] Euràsia[6]
- Mustela erminea olympica (Hall, 1945).[35] Estat de Washington, Estats Units[6]
- Mustela erminea polaris (Barrett-Hamilton, 1904).[36] Groenlàndia[6]
- Mustela erminea richardsonii (Bonaparte, 1838).[37] Nord-amèrica: Yukon, Badia de Hudson, Terranova, Nova Escòcia, Quebec, Ontario, Manitoba, Saskatchewan, Alberta i Colúmbia Britànica[6]
- Mustela erminea ricinae (Miller, 1907).[38] Illa d'Islay (Hèbrides Interiors, Escòcia)[6]
- Mustela erminea salva (Hall, 1944).[39] Alaska[6]
- Mustela erminea seclusa (Hall, 1944).[40] Alaska[6]
- Mustela erminea semplei (Sutton and Hamilton, 1932).[41] Badia de Hudson, Nord-amèrica[6]
- Mustela erminea stabilis (Barrett-Hamilton, 1904)[42] Anglaterra[6]
- Mustela erminea streatori (Merriam, 1896).[43] Washington, Oregon i Califòrnia, Estats Units[6]
- Mustela erminea teberdina (Korneev, 1941).[44] Caucas[6]
- Mustela erminea tobolica (Ogniov, 1923).[45] Sibèria[46]
Reproducció
[modifica]Les femelles produeixen només una ventrada a l'any (composta per 4-9 cries de mitjana, tot i que pot oscil·lar entre 3 i 18). Les cries (cegues i cobertes d'un pèl blanc fi) neixen a l'abril o el maig després d'un període de gestació d'aproximadament 280 dies. Creixen ràpidament i són capaces de caçar amb llur mare vers la vuitena setmana d'edat. L'èxit reproductiu és molt dependent de la disponibilitat d'aliment.[47]
Alimentació
[modifica]És un carnívor especialitzat en petits vertebrats de sang calenta (preferentment mamífers de la mida d'un conill o més petits) que caça, sobretot, a la nit. També menja ocells, ous, granotes, peixos i insectes. En els climes freds, caça freqüentment sota la neu i sobreviu exclusivament amb petits rosegadors i lemmings.[48] Els seus aguts sentits li ajuden a localitzar les seus preses. Així, detecta les llebres i d'altres rosegadors mitjançant l'olor, els insectes pel so i els peixos per la vista.[49]
Depredadors
[modifica]És depredat per les guineus (la guineu roja, Vulpes vulpes, i la guineu grisa Urocyon cinereoargenteus, per exemple), la marta nord-americana (Martes americana), la marta pescadora (Martes pennanti), el toixó americà (Taxidea taxus), els ocells rapinyaires (Accipitridae) i, de vegades també pels gats domèstics (Felis silvestris).[47]
Hàbitat
[modifica]Prats d'alta muntanya, preferentment propers a un riu o un rierol i amb roques on es pugui amagar. També ocupa boscos de pi negre i d'avet no gaire densos. No és estrany veure'l rondar a prop dels refugis de muntanya o de les estacions d'esquí, on va a cercar menjar entre les deixalles.
Distribució geogràfica
[modifica]L'ermini és originari d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord,[2] però també fou introduït a Nova Zelanda.
Més específicament, és autòcton de l'Afganistan, Albània, Andorra, Àustria, l'Azerbaidjan, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, el Canadà, la Xina, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Índia, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Liechtenstein, Lituània, Letònia, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Mongòlia, Montenegro, els Països Baixos, Noruega, el Pakistan, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, el Tadjikistan, Turquia, Ucraïna, el Regne Unit, els Estats Units i l'Uzbekistan, mentre que a Nova Zelanda i a la península Ibèrica fou introduït.[50]
Costums
[modifica]- Es mou amb salts ràpids, canviant de direcció amb facilitat i parant-se bruscament. Quan corre porta l'esquena arquejada, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere, semblantment a com ho fa la mostela.
- Solitari, se'l pot veure actiu tant durant el dia com a la nit.
Longevitat
[modifica]La mitjana de la seva esperança de vida és d'1-2 anys, tot i que n'hi ha individus que poden arribar als 7 anys.[48]
Espècies semblants
[modifica]Amb el pelatge d'estiu es pot confondre amb la mostela, que és, però, més petita i no presenta la taca negra a la punta de la cua.
Referències
[modifica]- ↑ «Ermini». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «ermini». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Smithsonian Institution (anglès)
- ↑ «Mustela erminea». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 6,23 6,24 6,25 6,26 6,27 6,28 6,29 6,30 6,31 www.funet.com (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Baird, S. F. «1857» (1858). Mammals. A: Reports explorations and surveys for a railroad route from the Mississippi River to the Pacific Ocean. Washington DC, vol. 8, pt. 1, 757 pp., pls. 17–28, 30–60.
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Ellerman, J. R. i T. C. S. Morrison-Scott. 1951. Checklist of Palearctic and Indian mammals, 1758–1946. British Museum of Natural History, Londres, el Regne Unit.
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Cavazza, F., 1913. Dei Mustelidi italiani. Nat. Mus. Civ. Stor. Nat. Genova, ser. 3, 5:194.
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Ogniov, S. I., 1922. (Material on taxonomy of Russian mammals. New subspecies of ermine). Biol. Izvestija, 1:112.
- ↑ 47,0 47,1 Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ 48,0 48,1 Ruff, S., D. Wilson. 1999. The Smithsonian Book of North American Mammals. Washington DC: Smithsonian Institution Press in association with the American Society of Mammalogists.
- ↑ Ruff, S., D. Wilson. 1999.
- ↑ Reid, F; Helgen, K.; Kranz, A. (2016). "Mustela erminea." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 7 abril 2023]
Bibliografia
[modifica]- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 196-197.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Ermini», Història Natural dels Països Catalans.
- «Ermini», Ferran Turmo i Gort, Plantes i animals del nostre entorn
- uBio (anglès)
