Esteperola
Cistus clusii | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malvales |
Família | Cistaceae |
Gènere | Cistus |
Espècie | Cistus clusii Dunal, 1824 |
L'esteperola, romaní bord (Cistus clusii) és una estepa, planta amb flor de la família de les cistàcies.[1]
Descripció
[modifica]És un petit arbust (de 40 cm a 1 m) de branques erectes. Fulles de 10 a 25 x 1,2 mm, verdes a l'anvers, blanques i tomentoses al revers, de marges revoluts (molt semblants a les fulles del romaní per convergència evolutiva, oposades, morfològicament semblants a les del romaní però amb una olor resinosa, poc agradable. Flors de 2 a 3 cm de diàmetre, amb 3 sèpals, molt aparents i de simetria radiada. Neixen sobre peduncles llargs, agrupades al capdamunt de les tiges. Consten de 5 pètals blancs i nombrosos estams grocs. Fruit en càpsula ovoide de 5 a 7 mm, pubescent. És una càpsula que es manté seca i mig oberta, alliberant les nombroses llavors petites durant mesos. Floreix de març a juny. Sense flor, fàcilment es podria confondre amb el romaní.
Distribució i hàbitat
[modifica]És originària del sud-oest de la Conca del Mediterrani, només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib, Calàbria i Sicília. Als Països Catalans es troba del litoral fins als 1.100 m d'altitud, des del Llobregat fins al Baix Segura i a Eivissa, Formentera i Mallorca. Viu a la brolla, essent a vegades molt abundant.[2] L'esteperola, a diferència de la majoria de les estepes, prefereix els sòls calcaris. Tolera bé la sequedat i la calor.
Taxonomia
[modifica]Cistus clusii va ser descrita per Michel Félix Dunal i publicada a Prodr. 1: 266 1824.[3]
- Cistus: nom genèric que deriva del grec antic kisthós llatinitzat cisthos = nom donat a diverses espècies del gènere Cistus L. Alguns autors pretenen relacionar-la, per la forma dels seus fruits, amb la paraula grega kístē = "caixa, cistell".[4]
- clusii: epítet atorgat en honor del botànic Carolus Clusius.
Subespècies
[modifica]Hi ha dues subespècies, C clusii subsp. clusii i C. clusii subsp multiflorus:
La subespècie clusii amb inflorescències curtes de 4-5 cm, formades per verticils de 2-3 flors no es troba a les illes Balears. La subspècie multiflorus Demoly, amb inflorescències més llargues, de 4-10 cm, formades per verticils de 3-5 flors, és un endemisme del sud-est ibèric i de les Balears.[5]
- Cistus clusii subsp. multiflorus Demoly
- Cistus clusii var. multiflorus (Demoly) Romo
- Cistus fastigiatus Guss.
- Cistus rorismarinifolius Pourr. ex Timb.-Lagr.
- Cistus rosmarinifolius Pourr.
- Cistus sedjera Pomel
- Halimium clusii Spach
- Helianthemum libanotis Guss.
- Helianthemum umbellatum C.Presl[6]
Galeria
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 118-119. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels PaÏsos Catalans
- ↑ «Esteperola». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 25 maig 2013].
- ↑ Cistus a Flora Vascular
- ↑ Pablo Galán Cela, Roberto Gamarra Gamarra, Juan Ignacio García Viñas, (1998): Árboles y Arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares Jaguar, Madrid. ISBN 84-95537-50-8
- ↑ «Cistus clusii» a The Plant List. Data consulta: 02 de desembre de 2013.