Estil Urnes
L'estil Urnes és la darrera fase dels estils de decoració vikinga zoomòrfica que es produí durant la segona part del segle xi i el començament del xii.[1] Les anteriors etapes de les ornamentacions amb formes d'animals de l'art escandinau se solen catalogar en els estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen i Ringerike.[2]
L'estil Urnes pren el nom per la porta tallada de l'església de fusta d'Urnes a Noruega, tot i que la majoria dels objectes decorats amb aquest estil són esteles rúniques d'Uppland, Suècia; per això molts historiadors prefereixen considerar-lo un estil de pedres rúniques.[1]
L'estil es caracteritza per figures d'animals, generalment serps i dracs, esvelts i estilitzats que s'entrellacen en dissenys densos.[1] Els caps dels animals estan de perfil, tenen ulls prims i en forma d'ametla i amb protuberàncies arrissades sobre el nas i el coll.
Estil Urnes inicial
[modifica]La datació del començament de l'estil es basa sobretot en les pedres U 343, U 344 i un bol d'argent del 1050, que es trobà a Lilla Valla, Suècia.[3]
La versió primerenca de l'estil es troba en les pedres rúniques angleses que al·ludeixen als Danegelds, Canut II de Dinamarca i les obres d'Asmund Karesson.[3]
Estil Urnes mitjà
[modifica]L'estil Urnes mitjà ha rebut una datació molt segura per l'aparició dels seus temes en monedes d'Harald Hardrada (1047-1066) i d'Olav Kyrre (1080-1090). Dues talles en fusta d'Oslo s'han datat entre 1050-1100 i la taula Hørning per dendrocronologia es datà entre 1060-1070.[4] Hi ha algunes evidències, però, que suggereixen que l'estil Urnes mitjà es desenvolupà abans de 1050 en les obres dels mestres gravadors Fot i Balle.
Estil Urnes final
[modifica]L'estil Urnes mitjà continuà sent popular mentre es desenvolupava l'estil Urnes refinat pel mestre gravador Öpir.[4] Es feu famós perquè els animals són extremament prims i fan dibuixos circulars en composicions intricades. Aquest estil era exclusiu d'Öpir i Suècia, sinó que aviat aparegué també en obres com la taula Bølstad i en la cadira Trondheim, Noruega, s'estengué per tota Escandinàvia. I serà l'estil definitiu que tindran la pedres rúniques d'Uppland fins que deixen d'erigir-se.
En les pedres rúniques de Jarlabanke hi ha rastres de tots dos estils, mitjà i refinat, en les obres de Fot i Balli, i serà aquest estil mixt Fot-Balli el tipus d'estil que després es barrejarà amb l'estil romànic en el s. XII.[4]
Estil Urnes romànic
[modifica]L'estil Urnes romànic no apareix en les esteles rúniques, i això sembla indicar que la tradició d'erigir pedres havia desaparegut quan aquest estil mixt aparegué a Gotland i la Suècia continental. L'Urnes romànic es pot datar gràcies a mostres d'Oslo del període entre 1100-1175, així com a l'altar frontal de Lisbjerg de Dinamarca, que ha estat datat dendrocronològicament al 1135, a més d'alguns reliquiaris irlandesos que s'han datat de la segona meitat del segle xii.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Entrada Urnesstil en l'Enciclopèdia nacional sueca (1996).
- ↑ Entrada Djurornamentik en l'Enciclopèdia nacional sueca (1991).
- ↑ 3,0 3,1 Fuglesang, S.H. Swedish runestones of the eleventh century: ornament and dating, Runeninschriften als Quellen interdisziplinärer Forschung (K.Düwel ed.). Göttingen 1998, pp. 197-218. p. 206
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Fuglesang, S.H. Swedish runestones of the eleventh century: ornament and dating, Runeninschriften als Quellen interdisziplinärer Forschung (K.Düwel ed.). Göttingen 1998, pp. 197-218. p. 207
- ↑ Fuglesang, S.H. Swedish runestones of the eleventh century: ornament and dating, Runeninschriften als Quellen interdisziplinärer Forschung (K.Düwel ed.). Göttingen 1998, pp. 197-218. p. 208