(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Estopa (material) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Estopa (material)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estopa de cànem.
Eines de calafat i estopa.

En la indústria tèxtil i en diverses professions, l'estopa era un dels productes residuals de pentinar les fibres de cànem i altres materials naturals.[1] Es comercialitzava en forma de manyocs o pilots de fibres desiguals. Els compradors eren diversos. D’una banda hi havia els teixidors d’arpilleres i teixits bastos. D’altra banda, era un dels productes principals emprats pels calafats. També utilitzaven estopa, com a material de farciment, els sellers, basters, matalassers i tapissadors de mobles.[2]

Arpilleres i teixits d'estopa

[modifica]

Les estopes de millor qualitat, amb una proporció important de fibres llargues, es podien pentinar i filar per a fabricar fils de qualitat més baixa. Aquests fils es podien teixir en teles relativament atapeïdes (teixits d'estopa) o més aviat grolleres (arpilleres).[3][4][5][6]

Calafatament

[modifica]

Una de les matèries bàsiques dels calafats era l'estopa. Generalment de cànem, però també de lli o d'espart. Quan el sisal, l'abacà, el jute, la fibra de coco i altres fibres forasteres es popularitzaren, es pogué emprar l'estopa d'aqueixos materials (a Europa i en els països d'origen).[7][8]

Lampisteria

[modifica]

En lampisteria i molts camps de la indústria cal assegurar unions de canonades, accessoris i altres dispositius de manera que siguin estanques al pas de diversos líquids o gasos. Aquest és l'objecte de les unions segellades i de les juntes d'estanquitat. En sistemes domèstics, les úniques unions a considerar són les unions fixes. En una unió "fixa" o estàtica, cal assegurar l'estanquitat entre dos elements immòbils entre sí. La solució tradicional era un cordonet d'estopada sense trenar ni filar. Quan la rosca s'estrenyia la unió quedava estanca.[9]

Cinta de PTFE per a fer estanca una unió roscada. Antigament s’emprava un cordó d’estopa

Indústria en general i construcció naval

[modifica]

A més de les unions estàtiques, hi ha casos industrials en els que cal una estanquitat entre peces amb moviment relatiu (estanquitat dinàmica). N'hi ha de dues menes: tiges amb moviment longitudinal bidireccional i arbres amb moviment rotatiu (vàlvules amb obturador rotatiu, bombes i arbres d'hèlice. La solució tradicional es basava en l'estopa i els dispositius emprats s'anomenaven estopades o caixes d'estopades.[10][11]

Secció d’un injector de vapor per a l’alimentació de l’aigua de la caldera d'una locomotora. El dibuix mostra tres estopades (de femella exterior roscada). La primera estopada és la de la tija que acciona l'injector (dalt/esquerra). La segona (per sota de l'anterior en el dibuix) és la de la tija de la vàlvula de vapor. La tercera és petita i pot ignorar-se (en aquesta descripció).
  • Cordó de grafit de secció quadrada. Antigament era d'estopa.
    Cordó de grafit de secció quadrada. Antigament era d'estopa.
  • Aspecte general d'una caixa d'estopades (del tipus brida i dos perns roscats)
    Aspecte general d'una caixa d'estopades (del tipus brida i dos perns roscats)
  • Brida abans de comprimir l'estopada
    Brida abans de comprimir l'estopada
  • Brida comprimint l'estopada
    Brida comprimint l'estopada

El principi d'una estopada és relativament senzill. Es tracta de fer passar la tija o l'arbre per l'interior d'un allotjament de secció circular i de diàmetre sensiblement més gran que la tija/arbre (L'allotjament o caixa d'estopades forma part de l'element estàtic del conjunt). L'espai lliure que queda entre la tija/arbre i la caixa d'estopades s'omple d'estopa impregnada de greix (Aquesta estopa pot adoptar la forma de cordó cargolat al voltant de la tija/arbre o muntar-se en forma d'anells tallats superposats). El fons de la caixa té un diàmetre ajustat al de la tija/arbre i presenta una part plana en forma de corona circular. Una peça metàl·lica en forma d'anell (pitjador), que es munta envoltant la tija/arbre, pot desplaçar-se lliurement. Qualsevol sistema que permeti desplaçar el pitjador permetrà que aquest darrer comprimeixi l'estopa fins a aconseguir el grau d'estanquitat desitjat. (Generalment el pitjador és obligat per una femella exterior o un sistema format per una brida i dos perns roscats amb femelles o similar). Resumint: una estopada està formada per estopa impregnada de greix, comprimida dins d'una caixa d'estopades. L'estopada permet el moviment de la tija o arbre però dificulta molt el pas de líquids i gasos a pressió.

Botzina d'hèlix d'un vaixell

[modifica]

El cas de l'arbre de l'hèlix d'un vaixell és molt semblant al d'una bomba hidràulica rotativa. Una caixa d'estopades permet el gir de l'arbre impedint l'entrada d'aigua a l'interior del vaixell.[12][13] És freqüent la denominació "premsa-estopes" per a tot el conjunt de la caixa d'estopades.[14]

Material de farciment

[modifica]

Abans de les escumes elàstiques sintètiques els fabricants de mobles i els tapissadors podien usar l'estopa com a material de farciment.

Construcció

[modifica]

L'estopa era un material tradicionalment emprat per a reforçar el guix. En elements constructius, decoratius i en escultures. Els elements constructius es podien fabricar en obra o ser prefabricats en un obrador o factoria.[15][16] Una denominació forastera del materials compost de "guix i estopa" és "staff".[17][18]

Veterinària

[modifica]

Per a fer pegats o curar ferides, l'estopa era usada pels antics manescals.[19][20]

Llànties, espelmes i fogons

[modifica]

Els blens de moltes llànties no eren altre que un cordó d'estopa (embolicat grollerament o trenat). Aquesta propietat de l'estopa la feia molt adequada per a fer-ne blens prims d'espelmes o algunes varietats de torxes amb blens molt gruixuts. Un cas semblant eren les metxes amples i planes (o tubulars) d'algunes làmpades de petroli i d'alguns fogons de petroli o alcohol.[21][22][23][24]

Metxes

[modifica]

En molts casos, el component principal de moltes metxes (artilleria, arcabusseria, pirotècnia, càrregues explosives, antigues mines, antigues granades de mà…) era l'estopa. Generalment de lli o cànem. El cordó s'impregnava amb diversos additius depenent de la velocitat de combustió desitjada.[25][26][27][28][29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ DCVB: Estopa.
  2. ↑ Revista de España. Tip. de Ricardo Fé, 1872, p. 173–. 
  3. ↑ Carme Morell i Montadi. La Famosa comèdia de la gala està en son punt: edició i estudi. L'Abadia de Montserrat, 1986, p. 125–. ISBN 978-84-7202-821-0. 
  4. ↑ Encyclopedia metódica. Fábricas, artes y oficios. en la Imprenta de Sancha, 1794, p. 1–. 
  5. ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. Trabajos de Persiles y Sigismunda,1: historia setentrional. en casa de Lanuza, Media y C., 1827, p. 99–. 
  6. ↑ Un Nido de palomas. Impr. Española, 1865, p. 99–. 
  7. ↑ Maria Block; Varis Bokalders The Whole Building Handbook: "How to Design Healthy, Efficient and Sustainable Buildings". Routledge, 9 febrer 2010, p. 93–. ISBN 978-1-136-54328-9. 
  8. ↑ Code of Federal Regulations: 1949-1984. U.S. General Services Administration, National Archives and Records Service, Office of the Federal Register, 1967, p. 782–. 
  9. ↑ Dolores Aleixandre; Comin, Toni; Juan Martín Velasco Avui, l'evangeli en el món. Centro De Pastoral Liturgic, 2004, p. 42–. ISBN 978-84-9805-003-5. 
  10. ↑ Glenn M. Tillman. Basic Mechanical Maintenance Procedures at Water and Wastewater Plants. CRC Press, 23 agost 1991, p. 82–. ISBN 978-0-87371-429-7. 
  11. ↑ G. K. Sahu. Pumps: Rotodynamic and Positive Displacement Types : Theory, Design and Applications. New Age International, 2000, p. 162–. ISBN 978-81-224-1224-6. 
  12. ↑ Don Danenberg. How to Restore Your Wooden Runabout: Vol. 2. Voyageur Press, p. 76–. ISBN 978-1-61060-643-1. 
  13. ↑ Mahogany in Scale. Lulu.com, 2007, p. 56–. ISBN 978-0-615-16695-7. 
  14. ↑ Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 183–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  15. ↑ C. A. Brebbia. Structural Studies, Repairs and Maintenance of Heritage Architecture XIII. WIT Press, 25 juny 2013, p. 391–. ISBN 978-1-84564-730-8. 
  16. ↑ José Mariano Vallejo. Tratado sobre el movimiento y aplicaciones de las aguas .... M. de Burgos, 1833, p. 561–. 
  17. ↑ Paul Galabru. Tratado de procedimientos generales de construcción: Obras de fábrica y metálicas. Reverte, 1964, p. 156–. ISBN 978-84-291-2032-5. 
  18. ↑ Henri de Parville; Arthur Da Cunha Les Travaux de l'Exposition de 1900. Collection XIX, 26 gener 2016, p. 108–. ISBN 978-2-346-03276-1. 
  19. ↑ William Miles. The Horse's Foot and How to Keep it Sound. Read Books Limited, 26 octubre 2017, p. 111–. ISBN 978-1-4733-4382-5. 
  20. ↑ Nicolás Casas de Mendoza; Guillermo Sampedro Tratado elemental completo de veterinaria. Imp. de Ramón Vergés, Calle de la Greda, 1830, p. 25–. 
  21. ↑ Dizionario Larousse della civiltà romana. Gremese Editore, 2001, p. 126–. ISBN 978-88-8440-106-9. 
  22. ↑ Tomás de Morla. Tratado de artilleria: para el uso de la Academia de Caballeros Cadetes del Real Cuerpo de Artilleria dividido en tres tomos y otro de laminas ... Imprenta de D. Josef Espinosa, 1816, p. 654–. 
  23. ↑ Encyclopedia metódica. Fábricas, artes y oficios. en la Imprenta de Sancha, 1794, p. 1–. 
  24. ↑ D. M. Collantes. Manual del fabricante de velas de sebo, bujías de cera y estearicas, lacre y fósforos. Editorial MAXTOR, 2008, p. 71–. ISBN 978-84-9761-386-6. 
  25. ↑ Instruction théorique et pratique d'Artillerie à l'usage des élèves de l'École militaire de Saint-Cyr. ... Seconde édition, 1842, p. 10–. 
  26. ↑ Gazette de santé. Ballard, 1820, p. 163–. 
  27. ↑ Encyclopédie du dix-neuvième siècle: répertoire universel des sciences, des lettres et des arts. Bureau de l'Encyclopédie du XIXe siècle, 1870, p. 678–. 
  28. ↑ *Dizionario generale di chimica: 8:. Unione tipografico-editrice, 1874, p. 1053–. 
  29. ↑ Tratado de Química aplicada á las artes peculiares del artillero. Imp. de Alejandro Gómez Fuentenebro, 1844, p. 450–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estopa_(material)&oldid=30677721»