Febre de les trinxeres
| Tipus | bartonel·losi, malaltia bacteriana i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i medicina militar |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, cefalàlgia, artràlgia, miàlgia, debilitat muscular, hipersòmnia, somnolència, inflor, hepatomegàlia, esplenomegàlia, taquicàrdia, hipotensió arterial, diarrea, vòmit, signes de meningisme, exantema, limfadenopatia i bacillary angiomatosis (en)  |
| Exàmens | exploració física, anamnesi, hemograma, reacció en cadena de la polimerasa, ELISA, immunofluorescència i test de fixació del complement |
| Tractament | antibiòtic, desintoxicació i analgèsic |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Transmissió patògena | vector-borne transmission (en) |
| Causat per | Bartonella quintana |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1C11.1 |
| CIM-10 | A79.079.0 |
| CIM-9 | 083.1083.1 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29814 |
| eMedicine | 230294 |
| MeSH | D014205 |
| Orphanet | 64694 |
| UMLS CUI | C0040830 |
| DOID | DOID:11101 |
La febre de les trinxeres (també coneguda com a «febre dels cinc dies», febre quintana» (febris quintana en llatí), i « febre de Volínia»)[1][2] és una malaltia moderadament seriosa transmesa pel poll del cos. Va infectar exèrcits a Flandes, França, Polònia, Galítsia, Itàlia, Salònica, Macedònia, Mesopotàmia, Rússia i Egipte durant la Primera Guerra Mundial.[3][4]
Aquesta malaltia és causada per la bactèria Bartonella quintana (abans coneguda com a Rochalimea quintana i Rickettsia quintana), que es troba a les parets estomacals dels polls de cos.[4] La Bartonella quintana està estretament relacionada amb la Bartonella henselae, l'agent causant de la malaltia per esgarrapada de gat i de l'angiomatosi bacilar. Es caracteritza per febre, esgarrifances, àlgies arreu i erupció maculosa. No sol durar més de cinc dies, però s'hi recau sovint.[1]
Entre les persones que van patir aquesta malaltia, destaquen els escriptors J.R.R. Tolkien,[5] A. A. Milne,[6] i C.S. Lewis.[7] Entre 1915 i 1918, entre una cinquena part i un terç de les tropes britàniques van posar-se malalts per culpa de la febre de les trinxeres, mentre que una cinquena part de totes les forces alemanyes i austríaques van patir els efectes de la malaltia.[3] Aquesta malaltia encara es troba avui dia entre les comunitats de sense sostre.[8] S'han documentat episodis en ciutats com Seattle[9] o Baltimore, als Estats Units, entre la comunitat drogodependent,[10] així com a Marsella, a França,[9] i a Burundi.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «febre de les trinxeres - Cercaterm | TERMCAT». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), 2015-2021. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ Rapini, Ronald P.; Bolognia, Jean L.; Jorizzo, Joseph L. Dermatology: 2-Volume Set. St. Louis: Mosby, 2007, p. 1095. ISBN 1-4160-2999-0.
- ↑ 3,0 3,1 Justina Hamilton Hill. Silent Enemies: The Story of the Diseases of War and Their Control. G. P. Putnam's Sons, 1942.
- ↑ 4,0 4,1 Francis Timoney; William Arthur Hagan Hagan and Bruner's Microbiology and Infectious Diseases of Domestic Animals. Cornell University Press, 1973.
- ↑ John Garth. Tolkien and the Great War: The Threshold of Middle-earth. HarperCollins Publishers, 2003.
- ↑ Humphrey Carpenter; Mari Prichard The Oxford companion to children's literature. Oxford University Press, 1984, p. 351. ISBN 9780192115829.
- ↑ CS Lewis. Surprised By Joy. Harcourt, 1955.
- ↑ Milonakis, Eleftherios, and Michael A. Forgione. "Trench Fever". EMedicine. 26 June 2006. 11 June 2007 <http://www.emedicine.com/med/topic2303.htm>.
- ↑ 9,0 9,1 Ohl, M. E.; Spach, D. H. «Bartonella quintana and Urban Trench Fever». Clinical Infectious Diseases, 31, 1, 01-07-2000, pàg. 131–135. DOI: 10.1086/313890. PMID: 10913410.
- ↑ Comer, James A. «Antibodies to Bartonella Species in Inner-city Intravenous Drug Users in Baltimore, Md». Archives of Internal Medicine, 156, 21, 25-11-1996, pàg. 2491. DOI: 10.1001/archinte.1996.00440200111014.
- ↑ Raoult, D; Ndihokubwayo, JB; Tissot-Dupont, H; Roux, V; Faugere, B; Abegbinni, R; Birtles, RJ «Outbreak of epidemic typhus associated with trench fever in Burundi». The Lancet, 352, 9125, pàg. 353–358. DOI: 10.1016/S0140-6736(97)12433-3.