Fotografía nocturna

Hi veiem una imatge de llarga exposició amb el rastre d'estels al cel nocturn sobre el bosc nacional Muntanya Hood, Washington, mirant cap al nord a 2.000 msnm.

L'estació de Sutton, Londres mentre un taxi passa.

El skyline de Singapur a la nit.

Fotografia aèria del comtat de Los Angeles de nit.

La fotografia nocturna consisteix en la captura de fotos ben entrada la nit a espais oberts. Per a aquesta activitat, els fotògrafs nocturns solen escollir entre utilitzar il·luminació artificial i utilitzr una exposició perllongada, allargant la captura per segons, minuts i fins i tot hores per permetre-li a la pel·lícula fotosensible (si és analògica) o a un sensor d'imatge (digital) poder capturar correctament la imatge desitjada amb el temps que es necessite.

La llum com bé sabem és necessària i primodial per a la fotografia (d'ací mateix ve la paraula), però amb la millora de les pel·lícules d'alta velocitat, dels sensors digitals de major sensibilitat, dels lents de gran obertura i de l'eficiència de la il·luminació urbana que cada cop és major, les possibilitats de la fotografia nocturna augmenten i permeten resultats superiors.

Història

La fotografia nocturna resultà un intent i inquietud des del naixement de la fotografia, tot i que als primers processos fotogràfics l'expossició era excessivament llarga.

Així i tot l'astrofotografía sorgí el 1839 com a primer intent del francès Louis Daguerre, l'inventor del daguerrotip, el qual es proposà captar la Lluna. No obtant, els problemes sorgits mentre guiava el telescopi durant l'exposició provocaren que la Lluna es veiera com un punt de llum borrós i indistintingible pel moviment accidentat.

John William Draper, qui fou professor de química a la Universitat de Nova York a més de metge i experimentador científic, aconseguí fer la primera fotografia de la lluna el 23 de març de 1840, utilitzant el daguerrotip i una durada de 20 minutos mitjançant un telescopi reflector de 13 cm.

Al segle xix gràcies a les llums del carrer cada cop més emprades per la seua utilitat, es començà a poder captar escenes nocturnes malgrat els llargs temps d'exposició que seguien havent en aquell moment.

La il·luminació i el seu desenvolupament majoritàriament per fer ús de l'electricitat, coincidiren en temps amb els temps d'exposició més curts, i fou a principis del segle XX quan els periòdics i revistes començaren a publicar imatges i paisatges nocturns de carrers urbans il·luminats o llocs de diversió com Coney Island (Nova York).

Al 1900, figures com la d'Alfred Stieglitz o William Fraser, reconeguts fotògrafs, iniciaren treballs i projectes nocturns. Jessie Tarbox Beals fou la primera fotògrafa nocturna, i els primers que obteniren reconeixement per aquest tipus de projectes extensos foren Brassaï i Bill Brandt. Brassaï va publicar Paris de Nuit al 1932, un fotolibro en blanc i negre dels carrers de París a la nit. Amb el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial, Brandt utilitzà les condicions d'apagada per fotografiar els carrers de Londres a la llum de la lluna.

Als anys 1970 molts fotògrafs nous sortiren a la llum de la nit, primerament obtenint les fotografies en blanc i negre que Richard Misrach va fer de la flora del desert (1975-77). Estudis lluminosos a color foren realitzats per Joel Meyerowitz amb el format de Capi Cod, publicats al seu llibre, Capi Light (1979), sent estudis al vespre. Les fotografies crepusculars de Jan Staller (1977–84) de les àrees deshabitades de Nova York capturaren inquietants visions del paisatge urbà il·luminat pel vapor de sodi reflectint la llum.

En els anys 1990, el britànic Michael Kenna fou considerat el fotògraf nocturns més exitós en àmbit comercial.Feu paisatges en blanc i negre se situaven d'entre les hores del vespre i l'alba, en localitzacions com San Francisco, Japó, França i Anglaterra. Projectes que cal destacar durant la seua trajectòria foren aquells de la planta del riu Rouge (Rouge River plant) de Ford Motor Company, la central elèctrica Ratcliffe-on-Soar (Ratcliffe-on-Soar Power Station) en Terres Mitjanes, Anglaterra i molts dels camps de concentració nazis repartits per Alemanya, França, Bèlgica, Polònia i Àustria.

A inicis del segle XXI, les càmeres digitals incrementaren la seua popularitat, la qual cosa facilità als fotògrafs principiants comprendre les complexitats de la fotografia nocturna. Actualment, hi podem trobar centenars de llocs web sobre la fotografia nocturna i el seu funcionament.

Temàtica

Els temes habituals de la fotografia nocturna inclouen:

• Astrofotografía (cossos celestes com la Lluna, els estels i les seves sendes…)
• Panorama urbà de les ciutats (skylines).
• Fàbriques i zones industrials, concretament les més il·luminades i amb l'element del fum, vapor o qualsevol aerosol.
• Focs artificials
• Vida nocturna, clubs, concerts…
• Coves il·luminades.
• Carreteres transitades o no.
• Edificis inhabitats o altres estructures artificials il·luminades tan sols pel clar de lluna.
• Cossos d'aigua reflectors de la llum de la lluna o les llums de la ciutat: llacs, rius, canals, etc.
• Rajos durant tempestes elèctriques.
• Aurora, llums boreals (del nord) o australs (del sud).
• Lava.
• Parcs d'atraccions.
• Aeronaus activades.
• Bioluminescència.

Tècnica i equipament

La llarga exposició fa que els llums dels automòbils en moviment creen sensació de ratlles a la imatge.

Les tècniques i equips que veiem a continuació són aquells que veiem habitualment a la fotografia nocturna.