(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Francesc Roca i Simó - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Francesc Roca i Simó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Roca i Simó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1874 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
FillsAntoni Roca Cabanellas, Miguel Roca Cabanellas Modifica el valor a Wikidata

Francesc Roca i Simó (Palma, 4 de gener de 1874 - Madrid, 9 de maig de 1940) fou un arquitecte mallorquí.[1][2]

Es va titular a l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid el 1906. Devers 1907 començà a manifestar influències modernistes. Projectà, entre altres edificis, la Casa Segura a Palma (1908), amb influències secessionistes. Posteriorment evolucionà cap a l'adopció d'elements Art Nouveau i acabà conreant l'eclecticisme. Projectà Can Cassassayas (1908-09) i construí la casa Roca (1908), també a Palma. Els seus edificis presenten ornamentacions de gran qualitat, tant les elaborades amb ferro, com les de ceràmica i vidre.[1][3]

Residí a l'Argentina entre 1909 i 1915), on duu a terme diversos projectes. A Rosario, feu el Palau Cabanelles, el Club Español, l'Asociación Española de Socorros Mutuos i el Palau Remonda; i a Buenos Aires el Banco de Castilla. És considerat l'introductor de l'estètica modernista a l'Argentina. El 1915 retorna a Mallorca i a l'any següent projectà a Palma l'edifici del Col·legi Notarial de Balears. El 1924 s'estableix a Madrid, on fou arquitecte d'hisenda i diocesà (1927) i també de Sòria (1929).[1][4]

Amb la Guerra Civil va derivar cap a obres de caràcter triomfalista propi dels primers anys del franquisme. D'aquesta etapa destaca l'edifici del Govern Civil de Palma (carrer Constitució, 1936-1940); i amb el seu fill Antoni Roca Cabanellas i l'escultor Josep Ortells el monument commemoratiu a les víctimes del creuer Baleares. El projecte va ser escollit el 28 de juliol de 1939 entre un total de catorze projectes, amb el nom d'Inmortalidad i seria inaugurat vuit anys després en el Parc de sa Feixina de Palma, el 16 de maig de 1947, on encara hi és actualment.[1][5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Roca Simó, Francesc». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 340. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Seguí Aznar, Miquel, 1990, p. 69.
  3. Seguí Aznar, Miquel, 1990, p. 69-71.
  4. Seguí Aznar, Miquel, 1990, p. 72-73.
  5. Seguí Aznar, Miquel, 1990, p. 73.

Bibliografia

[modifica]
  • (català) Dolç i Dolç, Miquel (dir.); Jiménez Riutord, Domingo. Gran Enciclopèdia de Mallorca. IV. Palma: Promomallorca Edicions, 1989. ISBN 84-86617-02-2. 
  • (castellà) Seguí Aznar, Miguel. Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma: Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears, 1990. ISBN 84-7632-097-3.