Frente Atlético
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | FA |
| Tipus | grup d'aficionats esportius radicals |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Activitat | |
| Esport | futbol |
| Àmbit | Espanya |
| Afiliats | ~2500 membres (2014)[1] |
| Governança corporativa | |
| Part de | Club Atlético de Madrid |
| |
El Frente Atlético és el grup ultra d'aficionats del Club Atlético de Madrid fundat el 1982.
Amistat i rivalitat
[modifica]- Amics: Tenen una relació d'agermanament amb els Supporters Gol Sur, el grup ultra del Real Betis Balompié i també comparteixen bona relació amb el Ultras Levante, del Llevant Unió Esportiva.
- Rivals: Els seus principals rivals són els Ultras Sur, del Reial Madrid CF, i els Biris Norte, del Sevilla.
Història
[modifica]Si bé els seus orígens es remunten a la temporada 1968-1969 de la Lliga quan es creà espontàniament la penya Fondo Sur, entitat juvenil que donaria forma al Frente Atlético,[2][3] el qual es fundaria de manera oficial el 1982. Originalment s'havia de dir Brigatte Rossibianca, però que el club va aconsellar que es prengués un nom en castellà i van decidir adoptar el de Frente Atlético, en referència a l'organització falangista Frente de Juventudes, a la qual pertanyien alguns dels seus membres.[4]
El club va oferir ajuda econòmica i institucional perquè comencés a funcionar.[5] En els seus primers anys es caracteritzà per involucrar-se en diversos incidents i baralles amb altres grups ultres.[6][7] Han estat classificats en els mitjans de comunicació com una organització d'extrema dreta[8][9] o com una organització dirigida per individus afins a l'extrema dreta.[10] Una enquesta va desvetllar el predomini en l'espectre polític en el qual es col·locaven els membres de l'organització de preferències polítiques de dreta i extrema dreta (15 i 19%, respectivament) malgrat certa transversalitat en l'espectre (amb alguns membres, un 2%, posicionant-se en l'extrema esquerra).[11]
Membres de Bastión —una secció del Frente Atlético— va estar involucrat en l'assassinat d'Aitor Zabaleta, seguidor de la Reial Societat de Futbol,[12] mort el 8 de desembre de 1998 com a conseqüència d'una ganivetada als voltants de l'estadi Vicente Calderón.[13] Ricardo Guerra, membre partícip del grup, fou condemnat a 17 anys de presó per la mort de l'aficionat basc.[14]
L'any 1999, amb el club matemàticament a segona divisió, van protagonitzar incidents en un partit contra el Sevilla CF llançant ous, cadires i objectes al camp.[15]
L'any 2005, la Comissió Antiviolència va proposar diverses sancions al club matalasser pel llançament de bengales, llaunes de fum, petards i ampolles,[16] així com insults per part d'un membre del Frente a seguidors del FC Porto i per l'exhibició d'una pancarta per part d'un altre membre que "incitava a la xenofòbia i el racisme".[17]
El 30 de novembre de 2014, el grup ultra va estar involucrat directament en la batalla campal entre grups ultres als voltants de l'estadi Vicente Calderón que va acabar amb l'assassinat de Francisco Javier Romero Taboada, àlies Jimmy, membro de la secció «Los Suaves», del grup d'aficionats del Deportivo de la Corunya Riazor Blues, víctima d'una pallissa i que va acabar llençat al riu Manzanares.[18] El dia 2 de desembre de 2014 el Club Atlético de Madrid expulsà el Frente Atlético del Vicente Calderón a causa de l'incident.[19] Pocs dies després, el 9 de desembre, una desena d'ultres van reaparèixer a l'estadi de la Juventus FC de Torí, durant el partit de la Lliga de Campions de la UEFA que enfrontava els dos clubs, fent salutacions feixistes, pràctica prohibida de forma manifesta al reglament de la UEFA.[20]
Referències
[modifica]- ↑ «Radicales de todas las ideologías». El País, 30-11-2014.
- ↑ Spaaij i Viñas, 2005, p. 84.
- ↑ «El embrión del grupo ultra Frente Atlético apareció en 1968». Diari AS, 30-11-2014.
- ↑ Adán Revilla, 1998, p. 124.
- ↑ «Història del Frente Atlético de 1981 a 1985». Arxivat de l'original el 2009-12-12. [Consulta: 29 juny 2010].
- ↑ «Història del Frente Atlético de 1985 a 1989». Arxivat de l'original el 2009-12-23. [Consulta: 29 juny 2010].
- ↑ Comissió Antiviolència preocupada per la relaxació en seguretat (17.12.2009)[Enllaç no actiu]
- ↑ Hidalgo, Carlos. «Ultras Sur, Frente Atlético y otros 12 grupos radicales se darán cita el sábado en Alcorcón». ABC.
- ↑ «Los ultras del fútbol se hermanan para combatir a grupos rivales». Público, 30-11-2014.
- ↑ «Ultras del Rayo, Alcorcón y Sporting, entre los detenidos». ABC, 30-11-2014.
- ↑ Adán Revilla, 2004, p. 97.
- ↑ Spaaij i Viñas, 2005, p. 917.
- ↑ «Un seguidor de la Real muere tras ser apuñalado junto al Vicente Calderón». El País. Consultat el 2 de març de 2014.
- ↑ ABC, .es «El asesinato de Aitor Zabaleta en 1998, un triste precedente de la violencia ultra». ABC, 30-11-2014 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ Notícia a l'arxiu de MARCA (castellà)
- ↑ «La Comisión Antiviolencia propone multar al Atlético con 6.000 euros» El País. Consultat el 2 de març de 2013.
- ↑ «Comisión Antiviolencia preocupada por la relajación en seguridad», 17-12-2009.[Enllaç no actiu]
- ↑ Sela, Luz «Muere el aficionado herido en la pelea entre ultras del Atlético y el Deportivo». Lainformación.com, 30-11-2014 [Consulta: 30 novembre 2014]. Arxivat 2014-12-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-07. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ «L'Atlètic de Madrid expulsa el Frente Atlético i els socis del club implicats en la batussa mortal als voltants del Calderón». Esport3.cat, 02-12-2014. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ «El Frente Atlético reapareix a l'estadi del Juventus». Ara.cat, 10-12-2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
Bibliografia
[modifica]- Adán Revilla, Teresa «Ultras e hinchas: política y violencia en el fútbol en España (1982-1997)». Colección icd: investigación en ciencias del deporte: Política y violencia en el fútbol, 20, 1998, pàg. 107-129. Arxivat de l'original el 2014-12-05. ISSN: 2172-2161 [Consulta: 2 desembre 2014].
- Adán Revilla, Teresa «Ultras. Culturas del Fútbol». Revista de Estudios de Juventud, 64, 2004, pàg. 87-100. Arxivat de l'original el 2014-11-30 [Consulta: 2 desembre 2014].
- Spaaij, Ramón; Viñas, Carles «Passion, Politics and Violence: A Sociohistorical Analysis of Spanish Ultras» (en anglès). Soccer and Society, 6, 1, 2005, pàg. 79–96. Arxivat de l'original el 2014-11-30. ISSN: 1466–0970 [Consulta: 2 desembre 2014].