Guerra civil de Myanmar
 |
 |
| |||
| Tipus | guerra civil  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | conflicte armat birmà | ||
| Interval de temps | 5 maig 2021 - | ||
| Estat | Myanmar | ||
| Causa | cop d'estat a Myanmar de 2021 | ||
| Format per | |||
_townships_map.svg)
La guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[1]
Antecedents
[modifica]L'1 de febrer de 2021 un cop d'estat del Tatmadaw va fer caure el govern d'Aung San Suu Kyi. La nova junta militar fa arrestar el president de Birmània, Win Myint i Aung San Suu Kyi. Tot seguit el general Min Aung Hlaing és nomenat en cap del Consell Administratiu de l'Estat (CAE) i s'inicien manifestacions massives i actes de violència de les minories per a fer caure la junta militar.[2]
El 16 d'abril Min Ko Naing va anunciar la formació del Govern d'Unitat Nacional, amb membres de les minories ètniques en càrrecs importants declarant que Aung San Suu Kyi i Win Myint mantindrien els càrrecs i demanant a la comunitat internacional que reconegués el seu govern sobre el CAE.[3] Durant tot l'abril, els enfrontaments informals amb els manifestants es van intensificar.
La guerra civil
[modifica]Primers combats
[modifica]La guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[1] El Govern d'Unitat Nacional a l'exili i les principals organitzacions ètniques armades van repudiar la constitució de 2008 i van demanar, en canvi, un estat federal democràtic.[4] A més de comprometre aquesta aliança rebel, la junta també lluita amb altres forces anti-junta en àrees sota el seu control.[5]
El Govern d'Unitat Nacional va declarar la formació d'un braç armat, la Força de Defensa del Poble (PDF), el 5 de maig de 2021, una data que sovint es cita com l'inici de la guerra civil. El PDF es va formar per protegir els seus partidaris dels atacs del Consell Administratiu de l'Estat (CAE) i com a primer pas cap a un Exèrcit de la Unió Federal.[6] El PDF es va enfrontar amb el Tatmadaw a la ciutat de Muse el 23 de maig, i va matar almenys 13 membres de les forces de seguretat de Myanmar.[7]
El 26 d'abril, la batalla de Mindat es va convertir en un dels primers conflictes a gran escala des del cop d'estat del 2021.[8] La Força de Defensa de Chinland (CDF) va començar la resistència armada a Mindat, l'estat de Chin i el CAE va declarar la llei marcial.[9] La batalla va durar quatre dies, va matar 30 soldats del CAE i va deixar Mindat abandonada, ja que més de 10.000 persones van fugir de la zona.
El 21 de maig de 2021 va començar la batalla de Demoso a Kayah entre el Tatmadaw i els grups independentistes Karen aliats amb la PDF, que va acabar el 15 de juny amb un alto el foc entre les dues parts.[10] A principis de juny, els combats van esclatar al districte de Myawaddy, on l'exèrcit i les Forces de la Guàrdia Fronterera Karen van lluitar contra una força Karen i PDF que va causar la mort de desenes de tropes del CAE. Els rebels també van capturar i destrucció de diversos llocs avançats del Tatmadaw prop de Loikaw.[11] A finals de maig, el Tatmadaw va utilitzar artilleria i helicòpters per atacar posicions PDF a Loikaw i Demoso. El 30 de maig, l'Exèrcit de la Independència Katxin (KIA) es va unir al PDF en una batalla contra les tropes del CAE a Katha, matant vuit soldats del CAE. Els combats també van sorgir a altres municipis de l'estat de Kachin, com Putao, Hpakant i Momauk.
Declaració de guerra
[modifica]El 7 de setembre de 2021, el Govern d'Unitat Nacional (GUN) va declarar l'estat d'emergència a tot el país i va llançar el que van anomenar la "guerra defensiva del poble" contra el Consell Administratiu de l'Estat (CAE).[12] La declaració de guerra va augmentar el nombre d'escaramusses i enfrontaments entre milícies de la Força de Defensa del Poble (PDF), les organitzacions ètniques armades i el CAE a tot el país. Segons el GUN el setembre de 2021, més de 1.700 soldats del CAE havien mort i 630 havien resultat ferits en combats durant els tres mesos anteriors.[13] Diversos enfrontaments importants van tenir lloc de setembre a octubre a Xin, Sagaing, la Magwe, Kayah i Shan. A l'octubre almenys 406 informants de la junta havien mort i 285 ferits des de l'1 de febrer en atacs dirigits de les forces de resistència.[14]
Extensió de la resistència
[modifica]
A finals del 2021, els enfrontaments armats directes van donar pas a bombardeigs, artefactes explosius i mines terrestres. La Força de Defensa del Poble (PDF) amb suport de les comunitats locals va atacar objectius governamentals com comissaries de policia, llocs avançats i empreses militars, organitzant-se millor a mesura que s'apoderava d'armes, rebien entrenament i comunicacions amb l'ajuda del Govern d'Unitat Nacional (GUN) i les organitzacions ètniques armades aliats. La guerra civil va superar el llindar crític al final de l'estació seca del 2022 quan el sentiment revolucionari s'havia convertit en una àmplia resistència social i armada més que el Consell Administratiu de l'Estat (CAE) ja no podia reprimir.[15] Segons la Unió Nacional Karen, uns 2.200 soldats i milicians del CAE van morir durant la primera meitat de 2022.[16]
Escalat del conflicte
[modifica]A mitjans d'octubre de 2022, després que el Consell Administratiu de l'Estat (CAE) va incendiar almenys 20 pobles a les regions de Sagaing i Magwe com a part d'una estratègia d'atacar civils per afeblir els moviments antirègim, que no aconseguien capturar poblacions petites,[17] el Govern d'Unitat Nacional (GUN) va emetre una declaració demanant la victòria de la Revolució de Primavera a finals de 2023. La crida a l'acció va ser seguida d'un augment dels combats de les forces de resistència a les zones urbanes i al sud-est de Myanmar, on la Força de Defensa de les Nacionalitats Karenni (KNDF) va atacar Kawkareik però les forces rebels es haver de retirar cap a l'est pels atacs aeris i de llança-coet del CAE, com ja havia passat a la batalla de Loikaw del juliol de 2022, impedint que forces ben armades la de resistència prenguessin zones urbanes. La ofensiva fou provocada per les eleccions planificades pel CAE per a l'agost amb les què el règim pretenia la seva legitimació internacional.[17] Els elements de base del PDF es van organitzar millor el 2022 amb el comandament del GUN i de la cooperació amb diverses organitzacions ètniques armades, especialment l'Exèrcit de la Independència Katxin (KIA).
Terra cremada
[modifica]En novembre de 2022, la disminució de la capacitat del Consell Administratiu de l'Estat (CAE) per lluitar sobre el terreny i l'esdeveniment de l'estació seca va permetre un major ús de la Força Aèria de Myanmar per debilitar la capacitat de les forces de resistència per mantenir posicions estratègiques i llocs avançats. Els bombardejos aeris, les incursions d'helicòpters i els atacs d'artilleria es van dur a terme quan les forces terrestres del CAE patien pèrdues substancials i s'havien de retirar, i al nord de Myanmar posteriorment s'aplicava la tàctica de terra cremada.[18]
Estancament
[modifica]Després de mesos de renovades hostilitats a l'estat de Rakhine, el 26 de novembre de 2022, l'Exèrcit Arakan (EA) i el Consell Administratiu de l'Estat (CAE) van acordar un alto el foc temporal per raons humanitàries, en contraposició a la pressió internacional, que entrà en vigor el 27 de novembre, negociat per Yōhei Sasakawa de la Fundació Nippon. Portaveus del CAE van dir que aquest era el primer pas cap a un alto el foc permanent amb l'EA.[19]
El 30 de novembre, l'exèrcit va llançar un gran assalt amb 500 soldats i armes pesades contra una base de l'Exèrcit de l'Aliança Nacional Democràtica de Myanmar prop de Chinshwehaw a la frontera xinesa, fins al 2 de desembre que l'exèrcit es va haver de retirar.[20]
La Força de Defensa de les Nacionalitats Karenni (KNDF) va afirmar el gener de 2023 que 1.692 soldats del règim i 211 combatents de la resistència havien mort des del cop d'estat del 2021, 293 civils havien estat assassinats pel règim i 126 civils desplaçats van morir mentre fugien de les seves cases a Kayah i Shan el 2022.
En febrer de 2023, el CAE va admetre que no controlava almenys 132 dels 330 municipis de Myanmar, i va establir la llei marcial en almenys 44 municipis.[21] Segons l'ONU, en març de 2023 al nord-oest i sud-est de Myanmar es combatia en 14 fronts diferents, i uns 3.000 civils havien mort des del cop d'estat, un 30% d'ells va morir sota custòdia de les forces de seguretat.[18] El 23 de febrer, 14 dels 50 municipis sotmesos a la llei marcial per activitat guerrillera estaven situats a la regió de Sagaing.[22]
L'exèrcit va continuar la seva campanya al nord de l'estat de Shan contra l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Ta'ang (TNLA) i el 7 de desembre de 2022 va llançar una ofensiva terrestre sobre el TNLA a la batalla de Namhsan utilitzant bombes aèries, i després de sis dies de combat, el TNLA va capturar quatre pobles controlats pel CAE, que es va retirar el 17 de desembre.[23]
A finals de febrer de 2023, les tropes de l'exèrcit de Myanmar van llançar una ofensiva militar a la regió de Sagaing, on es troba Tadaing, per intimidar i reprimir la resistència local, cremant i assaltant pobles, executant vilatans i expulsant milers de persones de les seves cases.[24]
A principis de juliol de 2023, el CAE va llançar una ofensiva amb 1.500 soldats contra la seu del KIA a Laiza que va ser repel·lida pel Exèrcit de la Independència Katxin (KIA) amb l'ajuda de l'EA i altres aliats,[21]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Myanmar Violence Escalates With Rise of 'Self-defense' Groups, Report Says» (en anglès). Agence France-Presse. Voice of America, 27-06-2021.
- ↑ 324. «Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi», 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «Opponents of Myanmar's junta set up national unity government» (en anglès). France 24, 16-04-2021. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «Myanmar's political future remains cloudy as the junta wobbles». East Asia Forum, 05-02-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Yaacob, Rahman. «Commentary: Myanmar's military stares at defeat as rebel forces go on the offensive» (en anglès). CNA, 06-12-2023. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Strangio, Sebastian. «Can Myanmar’s New ‘People’s Defense Force’ Succeed?» (en anglès). The Diplomat, 06-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ «Can Myanmar’s New ‘People’s Defense Force’ Succeed?» (en anglès). The Guardian, 24-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Head, Jonathan. «Myanmar: The small embattled town that stood up to the army» (en anglès). BBC, 22-05-2021. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Who are the Chinland Defense Force (CDF), Chin Myanmar» (en anglès). Myanmar Speaks, 01-05-2021. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «ဒီးမော့ဆို၌ အမည်မသိအလောင်းများ ပြန့်ကြဲနေရာ ဒေသခံများ သဂြိုဟ်ပေးနေရ» (en birmà). Irrawaddy, 17-06-2021. [Consulta: 27 juliol 2024].
- ↑ Quinley, Caleb. «'Fighting spirit’: How Myanmar’s resistance is taking new ground» (en anglès). al Jazzeera, 26-03-2024. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ Ratcliffe, Rebecca «Myanmar opposition announces 'defensive war' against junta». The Guardian [Yangon], 07-09-2021.
- ↑ «Over 1700 Junta Soldiers Killed in Past Three Months, Civilian Government Says». The Irrawaddy, 14-09-2021.
- ↑ «Hundreds Of Myanmar Junta Informants Killed Or Wounded». The Irrawaddy, 07-10-2021. [Consulta: 7 octubre 2021].
- ↑ Arnold, Matthew. «Revolution and the Escalating Collapse of Myanmar's junta» (en anglès). The Irrawaddy, 13-11-2023. Arxivat de l'original el 25 novembre 2023. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ «2,200 Myanmar Junta Soldiers Killed Since January: KNU». The Irrawaddy, 06-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ 17,0 17,1 Davis, Anthony. «Myanmar’s NUG going for broke before its time» (en anglès). Asia Times, 04-11-2022. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ 18,0 18,1 «Myanmar: Tatmadaw army’s ‘scorched earth’ policy in spotlight» (en anglès). United Nations, 03-03-2023. [Consulta: 8 agost 2024].
- ↑ «Myanmar Military and Arakan Army Agree Temporary Truce in Rakhine State» (en anglès). The Irrawaddy, 28-11-2022. [Consulta: 12 agost 2024].
- ↑ Hangyu Lee. «Regional Overview: East Asia Pacific 26 November-2 December 2022» (en anglès). Armed Conflict Location and Event Data, 07-12-2022. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ 21,0 21,1 Kyaw Hsan Hlaing, Naing Lin. «Myanmar» (en anglès). The Diplomat, 30-10-2023. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ «Myanmar Junta Extends Martial Law in Resistance Stronghold Sagaing Region» (en anglès americà). The Irrawaddy, 23-02-2023. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «Myanmar Junta Calls Ta’ang Army Battle a ‘Misunderstanding’» (en anglès). The Irrawaddy, 19-12-2022. [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ Maung Shwe Wah. «In Myanmar's heartland, new horrors from a junta struggling for control» (en anglès). Myanmar NOW, 11-03-2023. [Consulta: 11 març 2023].
