(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Harpactea - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Harpactea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHarpactea Modifica el valor a Wikidata

Harpactea hombergi Modifica el valor a Wikidata
Dades
SocaHarpactea hombergi
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaDysderidae
GènereHarpactea Modifica el valor a Wikidata
Bristowe, 1939
Nomenclatura
Sinònims
Harpactes Templeton, 1835 nec Swainson, 1833
Harpactea hombergi

Harpactea és un gènere d'aranyes araneomorfes de la família dels disdèrids (Dysderidae). Fou descrit per primer cop l'any 1939 per Bristowe. Existeixen més de 150 espècies descrites. Són depredadors sense teranyina, que cacen a la nit per terra i els troncs dels arbres, principalment en boscos xerotèrmics. De dia, s'amaguen dins amagatalls de seda que construeixen sota les roques o escorces d'arbres.[1]

Descripció

[modifica]

Com en totes les espècies de la família dels disdèrids, Harpactea té sis ulls. L'espècie tipus, H. hombergi, és molt similar en ambdós sexes i assoleix una longitud de cos d'aproximadament 6 mm. La femella no té epigí.[2]

Comportament

[modifica]

A diferència de Dysdera, un gènere proper especialitzat en caçar porquets de sant Antoni, un crustaci terrestre, Harpactea s'alimenta d'insectes. H. rubicunda se sap que caça altres aranyes, per exemple Drassodes. Com la majoria dels disdèrids, tots els membres d'aquest gènere són d'hàbits nocturns.[3]

S'ha observat que H. sadistica, descrita per primer cop el 2008, insereix directament el seu esperma a la cavitat corporal de les femelles, usant òrgans especialitzats que actuen com una agulla hipodèrmica. Aquest comportament, conegut com a inseminació traumàtica, és conegut en altres artròpodes, però mai s'havia observat en aranyes.[4]

Distribució

[modifica]

La distribució del Harpactea va des d'Europa i Àfrica del Nord fins al Turkmenistan i l'Iran.[5] Gairebé totes les espècies solen ser endèmiques en zones localitzades de la mar Mediterrània. Tot i així, també hi ha alguna espècie, com H. hombergi, que té una àmplia distribució, des del Regne Unit fins a Ucraïna. És l'únic membre del seu gènere que es troba a Gran Bretanya.

A la Península Ibèrica es troben: H. blasi, H. fageli, H. gaditana, H. hispana, H. minoccii, H. ortegai, H. sciakyi, H. serena. Cal citar també H. dufouri que és endèmica de les Illes Balears.[6]

Taxonomia

[modifica]

Segons el World Spider Catalog (versió 19.5 del 7 de novembre de 2018), hi ha 181 espècies amb 6 sinonímies i 5 nomen dubium:[6]

Fòssils

[modifica]

Segons els World Spider Catalog, la versió 18.5 de 2018, hi ha 4 espècies fòssils:[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rezác, 2008
  2. ↑ The Spiders of Britain, p. 62
  3. ↑ [enllaç sense format] http://wiki.spinnen-forum.de/index.php?title=Harpactea_rubicunda
  4. ↑ Rezác, 2009
  5. ↑ Platnick 2009
  6. ↑ 6,0 6,1 (anglès) World Spider Catalog: Harpactea Bristowe, 1939 en la família Dysderidae +base de dades Accés el 7 de novembre de 2018.
  7. ↑ Dunlop, Penney & Jekel, 2018: A summary list of fossil spiders and their relatives. a The world spider catalog, Naturhistorisches Museum der Burgergemeinde Bern, version 18.5.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Harpactea&oldid=33844480»