Huaraz
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| ||||
| Tipus | ciutat i gran ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Perú | |||
| Regió | Regió d'Ancash | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 118.836 (2017) (321,15 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 370,03 km² | |||
| Banyat per | Santa | |||
| Altitud | 3.052 m | |||
| Creació | 20 gener 1574 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Prefix telefònic | 43 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | munihuaraz.gob.pe | |||
Huaraz (en quechua ancashino: Waraq, ‘Clarejar’), fundada com San Sebastián de Huaraz, és una ciutat peruana, capital del districte i província homònima de la regió d'Ancash. La zona metropolitana que abasta part dels districtes de Huaraz i Independència està situada en la part central del Callejón de Huaylas i al marge dret del riu Santa, a una altitud mitjana de 3.050 msnm; compta amb una extensió aproximada de 9 km² i una població de 127.041 habitants en 2015,[1] la qual cosa la posiciona com la segona ciutat més poblada del departament, i la segona més important en població i activitat econòmica dels Andes del Perú, després de la ciutat de Huancayo, situant-se en el lloc 22è de les ciutats més poblades del país.[2] Popularment Huaraz és coneguda com la Suïssa peruana, per estar relativament prop de les imponents muntanyes nevades de la Serralada Blanca.[3]
Els orígens de la ciutat es remunten a l'època preincaica, amb el desenvolupament dels primers assentaments humans al voltant dels rius Quilcay i Santa; la seva fundació espanyola es va dur a terme en 1574 com a reducció d'indis. Durant la independència del Perú, la ciutat va acollir i va proveir a l'exèrcit llibertador amb equips i materials militars, guanyant-se així l'apel·latiu emblemàtic de "La molt noble i generosa ciutat de Huaraz" donada pel libertador Simón Bolívar. En 1970, el 95% de la ciutat va quedar destruïda pel terratrèmol que va assolar la regió Áncash en el qual van morir aproximadament 20.000 huaracinos, per aquesta raó i a partir del desplegament de la col·laboració internacional que es va donar pel socors de les víctimes va rebre el nom de Capital de l'Amistat Internacional. Aquest succés natural va reconfigurar totalment la distribució socioeconòmica de la ciutat, composta actualment per famílies migrants arribades de diversos pobles tant de l'interior del departament com d'altres departaments.
L'activitat econòmica huaracina es recolza en l'agricultura, el comerç i el turisme, amb gran presència d'aquest últim doncs concentra el major percentatge d'infraestructura turística de la serra ancashina; sent el punt d'arribo per a practicants d'esports d'aventura i d'alta muntanya en els nevats de la Serralada Blanca i la Serralada Huayhuash, així com els recorreguts cap als complexos arqueològics de Chavín de Huántar, Huilcahuaín i tota la Serra Oriental de Áncash.[4]
Toponímia
[modifica]El nom de la ciutat prové del vocable quítxua "Waraq" que significa "Clarejar", ja que els pobladors prehispànics de la zona tenien com una de les seves principals deïtats a la "Waraq Quyllur" (Estel del Clarejar) o planeta Venus, que és un dels estels que es pot apreciar millor des de la ciutat.
Escriptura
[modifica]A partir dels anys 60 del segle passat proper el topònim Huaraz s'escriu també Huarás tal com apareix en el títol d'una obra Huarás Història d'un poble en transformació.[5] A més el Petit Diccionari Larousse i el diccionari enciclopèdic estudiantil tenen una entrada «Huarás/Huaraz».
Símbols
[modifica]
L'escut d'armes va ser creat en 1982 mitjançant la resolució N°034-80-CPH.[6] El seu disseny està basat en el patrimoni cultural i natural de la província. Es divideix en dues parts, la simbologia de les quals representa, en el costat esquerre: Una muntanya nevada, símbol de la riquesa i bellesa natural. En el costat dret una casa sagrada de Wilcahuain, representant a la riquesa cultural i històrica de la província.
La bandera utilitzada per la institució municipal és blava, de forma rectangular amb una proporció entre l'amplària i la longitud de 2 a 3, situant-se al centre l'escut de la ciutat.
Geografia
[modifica]Ubicació
[modifica]La ciutat de Huaraz es troba al sud-est de la Província de Huaraz en el Departament d'Ancash L'àrea metropolitana abasta gran part dels districtes d'Independencia i Cerrado de Huaraz. Aquesta ciutat pertany a la Regió Quechua en estar situat a 3.052 msnm.
| Nord-oest: Districte de Pira | Nord: Districte de Jangas | Nord-est: Districte de Tarica |
| Oest: Districte de la Llibertat | 
|
Est: Província de Huari |
| Sud-oest Província de Aija | Sud: Districte de Olleros | Sud-est: Província de Recuay |
Clima
[modifica]Huaraz presenta un clima temperat de muntanya tropical, assolellat i sec durant el dia i fred durant la nit, amb temperatures mitjanes anuals entre 11 – 17 °C i màximes absolutes que sobrepassen els 21 °C. Les precipitacions són superiors a 500 mm. Però menors a 1000 mm durant la temporada de pluges que comprèn de desembre a març. La temporada seca denominada "Estiu andí" comprèn des d'abril fins a novembre.
Ecologia
[modifica]
Flora
El territori de Huaraz compta amb un gran potencial de boscos i terres per a plantacions forestals i reforestacions entre les quals destaquen extensos boscos d'eucaliptus i pins, producte de la reforestació en els anys 1990; cal destacar la presència d'altres arbres en menor mesura com el molle, la tara, el capuli, els queñuales, el quishuar, la noguera, l'alliso, el sauce, el xiprer i la ginesta; la fusta d'aquests boscos és usada per a la mineria, construcció d'habitatges i artesanies de fusta llaurada.[7]
Fauna
La fauna autòctona està composta per multitud d'espècies animals que habiten en els diferents pisos altitudinals existents al rededor de la ciutat. Entre els mamífers destaquen la mostela, el mata, el gat andí, l'os de anteojos, el puma, la taruca, el cérvol, la vicuña en els pisos més alts, la vizcacha, la guineu, la muca.[8]
També hi ha una gran diversitat d'aus: rapaces com l'aguiló cordillerano, el còndor, l'ànec sutro, l'ànec cordillerano, la cadernera, la gavina andina; la gallareta; el picaflor, el zorzal, el pardal andí.[9]
Entitats de població
[modifica]
La ciutat està constituïda per dos districtes, els que al seu torn estan integrats per un nombre indeterminat de barris i urbanitzacions; alguns barris s'han subdividit en dues o tres parts. També continuen sorgint nous assentaments i urbanitzacions. La gran majoria d'urbanitzacions es troben en el Districte de Huaraz, destacant La Solitud, Belén, Huarupampa i San Francisco, que eren els barris tradicionals per excel·lència. Posteriorment i arran del terratrèmol de 1970, durant la reconstrucció de la ciutat, i producte de les contínues migracions cap a la ciutat, cobren importància noves urbanitzacions i assentaments, com Villón, Pedregal, Challhua, Roses Pampa, Sant Jerónimo i Villasol, algunes d'aquestes es van desenvolupar sense una adequada planificació. El districte d'Independència cobra encara major importància, destacant els barris de Centenari, com el més extens de la ciutat, també van sorgir els barris de Nicrupampa, Shancayán, Palmira, Patay, Vichay, Quinuacocha i Cascapampa, a causa de la tendència d'expansió horitzontal cap al costat nord, existeixen noves urbanitzacions que creixen d'aquesta forma cap al Centre Poblat Menor de Monterrey. Posteriorment a causa de l'auge de les mina Antamina sorgeix la urbanització. La Pineda situada al nord-est de la ciutat.
Transports
[modifica]Vies d'accés
[modifica]Huaraz es troba a 407 km al nord de Lima i està connectada amb aquesta ciutat per mitjà de la Carretera Panamericana Nord i el desviament a Huaraz en un viatge de vuit hores. El desviament està situat en Paramonga. La carretera que parteix aquesta totalment asfaltada, en un recorregut de 200 km, a través de la part sud del Carreró de Huaylas, arriba a Huaraz; contínua, pel curs del riu Santa comunicant a la ciutat de Huaraz amb les altres ciutats del Carreró de Huaylas. Aquest tram forma part de la Carretera Longitudinal de la Serra.
Una altra ruta important és a través de la carretera Casma-Huaraz, de 115 km de longitud, asfaltada totalment des de la costa fins a la ciutat de Huaraz. A futur es planeja estendre aquesta autopista com la Carretera Interoceanica del Centre, el qual comuniqués la costa ancashina i per tant a la ciutat de Huaraz amb Brasil.
A 20 km al nord-oest de Huaraz es troba l'Aeroport Comandant FAP Germán Arias Graziani, situat en Anta, en el qual actualment ja es realitzen vols comercials diaris cap a la ciutat de Lima en un temps de 45 min. aproximadament(Aerolínia LC Perú). És a més el principal aeroport de la regió quant a transport de passatgers es tracta.
Educació
[modifica]Relació d'universitats públiques i privades ubicades a Huaraz:
| Universitats instal·lades a Huaraz | |||
|---|---|---|---|
| Universitats Nacionals[10] | |||
| Universitat | Instal·lació | Estudiants | Seu |
| Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo | 1977 | 5 600 (2010)[11] | Huaraz |
| Universitats Privades[12] | |||
| Universitat | Instal·lació | Estudiants | Seu |
| Universitat San Pedro | 1996 | - | Chimbote |
| Universitat Los Angeles de Chimbote | 2004 | - | Chimbote |
| Universitat Alas Peruanas | 2008 | - | Lima |
| Universitat Cessar Vallejo[13] | 2013 | - | Trujillo |
Patrimoni
[modifica]Patrimoni cultural
[modifica]
- Museu Arqueològic de Ancash: En aquest museu existeix una important col·lecció de pedres de la cultura Recuay, així com peces de ceràmica i tèxtils de les cultures preincas Chavín, Huaraz Blanco sobre Rojo, Mochica, Wari i Chimu. Aquest museu posseeix un dels parcs monolítics més grans d'Amèrica.
- Santuari del Senyor de la Soledad: Situat en la placeta del Senyor de la Soledad, reconstruït després del terratrèmol de 1970, guarda la imatge del Senyor de la Solitud, patró de la ciutat de Huaraz, la imatge de la qual data des de la fundació espanyola de la ciutat, al segle xvi.
- Restes Arqueològiques de Waullac: Situada a 2 quilòmetres, a l'est de Huaraz, Waullac és un jaciment arqueològic que data de l'època pre inca i pertany al Període Wari (600 dC). Es tractaria d'un lloc d'ús funerari compost per cinc estructures de pedra que assemblen petits nínxols.
- Huilcahuaín: A 7 km al nord-est de Huaraz. És una mostra de l'arquitectura Wari, que es va desenvolupar entre l'Horitzó Mitjà (700 aC-100 dC). Els edificis presenten una xarxa de galeries en el seu interior i van ser usades com a espais per a ofrenes.
- Calli José Olaya: Calli que manté la seva estructura típica que no es va destruir durant el terratrèmol de 1970. Els diumenges es realitza un festival gastronòmic.
Patrimoni natural
[modifica]
- Parc Nacional del Huascarán: es troba en la serralada Blanca, en la serra central del Perú, en les parts altes del carreró de Huaylas i de la Serra Oriental de Áncash de la regió del mateix nom.
- Baños Termales de Monterrey: A 7 km de Huaraz, compta amb piscines i pozas individuals, les seves aigües subterrànies d'origen volcànic tenen propietats medicinals.
- Laguna de Churup: A 28 quilòmetres a l'est de Huaraz, forma part del Parc Nacional Huascarán, la llacuna està envoltada de boscos de quenuales, quisuares i ichu. Es poden observar espècies pròpies de la fauna andina, així com els nevats de la Serralada Blanca.
- Plaça Major de Huaraz. És el lloc fundacional de la ciutat, es tracta del principal espai públic de la província, així com el punt de trobada on convergeix gran part de la població. Ha tingut diverses remodelacions, l'última va tenir lloc l'any 2008 emulant les mateixes característiques de l'antiga plaça anterior al terratrèmol de 1970. Es troba envoltada pels edificis de la Cort superior de Justícia de Áncash al nord, a l'oest el Ministeri de Cultura i la Municipalitat Provincial de Huaraz, que a més estan flanquejats per portals, al costat aquest se situa la Catedral de Huaraz i el Sagrario Sant Sebastià.
Huarazencs
[modifica]Ciutat agermanada
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «Perú: Población estimada al 30 de junio y tasa de crecimiento de las ciudades capitales, por departamento, 2011 y 2015». Perú: Estimaciones y proyecciones de población total por sexo de las principales ciudades, 2012-2015. Instituto Nacional de Estadística e Informática, març 2012 [Consulta: 3 juny 2015].
- ↑ INEI. «Estimaciones y proyecciones de la población total de las principales ciudades 2012 - 2015». Arxivat de l'original el 12 de juny 2013. [Consulta: 1r juny 2013].
- ↑ RPP Noticias. «Huaraz: La Suiza peruana». RPP Noticias, 22-06-2009. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2012. [Consulta: 2 juliol 2012].
- ↑ INDECI. «Actividad económica en Huaraz» (pdf) p. 54. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2014. [Consulta: 5 juliol 2012].
- ↑ C. Augusto Alba Herrera.
- ↑ Municipalidad de Huaraz. «Uso del escudo de armas» (pdf) p. 10. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2014. [Consulta: 6 juliol 2012].
- ↑ INDECI. «Recursos naturales y forestales» (pdf) p. 20. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2014. [Consulta: 27 juliol 2012].
- ↑ INDECI. «Fauna, mamíferos» p. 26. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2014. [Consulta: 27 juliol 2012].
- ↑ INDECI. «Fauna, aves» p. 27. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2014. [Consulta: 27 juliol 2012].
- ↑ «Censo Escolar 2007». Ministerio de Educación - Gobierno Peruano. Arxivat de l'original el 2008-08-20. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑ Huaraz Noticias. «Avances educativos y población estudiantil de la Unasam», abril 2010. [Consulta: 3 juliol 2012].
- ↑ «Censo 2007-Educación». Gobierno Peruano. Arxivat de l'original el 2012-05-05. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑ Javier Poma. «Universidad “César Vallejo” implementa filial en Huaraz y convoca a examen de admisión», 16-01-2013. [Consulta: 16 gener 2013].
Vegeu també
[modifica]