Iocasta (satèl·lit)
Iocasta | |
---|---|
Designació provisional | S/2000 J 3 |
Tipus | satèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular |
Descobert per | Scott S. Sheppard David C. Jewitt Yanga R. Fernández |
Data de descobriment | 23 novembre 2000 |
Epònim | Iocasta |
Cos pare | Júpiter |
Època | 14/07/2004, dj 2453200.5 |
Dades orbitals | |
Apoàpside | 2.667.838 km[1] |
Periàpside | 14.766.781 km[2] |
Semieix major a | 20.722.584 km[2] |
Excentricitat e | 0,2874[2] |
Període orbital P | 609,43 d[2] |
Inclinació i | 147,24851 °[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 5,2 km[2] |
Magnitud aparent (V) | 21,8 (banda V)[2] |
Massa | 190 Pg[2] |
Gravetat superficial equatorial | 0,00081 m/s²[2] |
Albedo | 0,04 [2] |
Iocasta és un satèl·lit natural de Jupiter. Fou descobert l'any 2000 per un equip conduït per Scott Sheppard.[3] La descoberta s'anuncià el 5 de gener de 2001 al mateix temps que uns altres deu satèl·lits de Júpiter.
Característiques físiques
[modifica]Iocasta és un petit satèl·lit retrògrad de Júpiter. Suposant que posseeix una albedo de 0.04 similar a altres satèl·lits de Júpiter,[4] la seva Magnitud aparent de 21.6[4] ens porta a un diàmetre de 5.2 km.[4] La massa de Ioncasta s'estima al voltant de 1.9 x10¹⁴kg.
Òrbita
[modifica]Iocasta pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[5]
-
Diagrama que il·lustra l'òrbita dels satèl·lits irregulars de Júpiter. El grup d'Ananké és visible al centreesquerra.
-
Diagrama que il·lustra la inclinació dels membres del nucli del grup d'Ananké en funció del semieix major.
Denominació
[modifica]Iocaste deu el seu nom al personatge de la mitologia grega Iocasta; esposa de Laios, rei de Tebes, mare i després esposa d'Edip.[6] Iocasta rebé el seu nom definitiu el 22 d'octubre de 2002.[7] Prèviament havia rebut la nominació provisional de S/2000 J 3, que indica que fou el satèl·lit tercer fotografiat per primera vegada l'any 2000.
Referències
[modifica]- ↑ URL de la referència: http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
- ↑ Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; Fernandez, Y. R.; Magnier, G.; Marsden, B. G.; Dahm, S.; Evans, A. «Satellites of Jupiter». 7555, 05-01-2001.(anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Planetary Satellite Physical Parameters - Jovian System». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
- ↑ Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Research Program - Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
- ↑ Green, D. W. E «Satellites of Jupiter». 7998, 22-10-2002.(anglès)