Jan Lauwers
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 abril 1957  (67 anys)Anvers (Bèlgica) |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Gant |
| Activitat | |
| Ocupació | coreògraf, dissenyador d'il·luminació, dissenyador de vestuari, llibretista, creador, intèrpret, músic, escenògraf, autor, director de teatre, actor, videògraf |
| Activitat | 1985 - |
| Ocupador | Needcompany |
| Participà en | |
| 21 juny 1997 | documenta X |
| Premis | |
| |
Jan Lauwers (Anvers, 17 d'abril de 1957)[1] és un director flamenc de teatre i dansa contemporània i visual.
Biografia
[modifica]Després d'estudiar pintura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Gant, Jan Lauwers va formar l'any 1979 la companyia L'Epigonenensemble, que va presentar les següents representacions: Reeds gewond en het is niet eens oorlog (1981), dE demonstratie (1983), Struiskogel (1983), Background of a Story (1984) i Incident (1985). La companyia es transformaria l'any 1985 en un col·lectiu d'artistes flamencs anomenat l'Epigonentheater zlv, que va desaparèixer l'any 1985 en benefici de la Needcompany fundada l'any 1986 i situada a Brussel·les.[2] Des de llavors, la companyia s'integra per membres de diverses nacionalitats i produeix espectacles en diferents països en diverses llengües.
El llenguatge escènic de Jan Lauwers està orientat a la multiplicació d'àrees d’interès i de mitjans escenificats: teatre, discursos personals, dansa, cançó i vídeos estan íntimament entrellaçats. Aquest concepte pren tot el seu abast en la trilogia informal rebatejada a posteriori com a Sad Face / Happy Face, iniciada el 2004 amb Isabella's room, continuada amb Le Bazar du homard i finalitzada el 2008 per La Maison des cerfs. Aquesta trilogia es va presentar íntegrament durant el Festival d'Avinyó de 2009 en un espectacle únic de 6 hores i 30 minuts.
El 1996 va debutar al Teatre Grec de Barcelona, i el 2004 va tornar a impactar del públic català amb l'obra Isabella's room al Teatre Lliure,[3] recuperada el 2018 pel festival Temporada Alta.[1] Al Lliure, també hi ha representat The lobster shop, The deer house, The art of entertainment i Begin the Beguine.[4][5] El 2021 va estrenar Billy's violence a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, on va aplegar les tragèdies de William Shakespeare,[3] juntament amb el seu fill Victor Lauwers. L'obra va comptar amb la col·laboració dels actors Nao Albet, Juan Navarro i Gonzalo Cunill.[6] Després, la va representar per diversos teatres europeus.[6]
Grace Ellen Barkey és la coreògrafa de Needcompany des del 1986. També cal destacar les col·laboracions periòdiques, des del 1993, de l'actriu teatral Viviane De Muynck[1] i la ballarina Carlotta Sagna, que van ballar a Needcompany del 1993 al 2003.[7] Cada any, el col·lectiu Needcompany produeix esbossos d'espectacles en un laboratori experimental anomenat Needlapb que mostren els processos creatius en moviment.
El setembre de 1997 se li va demanar ocupar-se del programa teatral de la documenta X de Kassel, on hi va representar Calígula d'Albert Camus. A petició de William Forsythe, va crear la producció DeaDDogsDon’tDance/DjamesDjoyceDeaD (2000) en col·laboració amb el Ballet de Frankfurt.
Alhora, ha construït una extensa sèrie d'obres d'arts visuals, que es va exhibir al centre artístic Bozar, de Brussel·les, el 2007 .
Principals espectacles
[modifica]Needcompany
- 1987: Need to Know
- 1989: Ça va
- 1990: Julius Caesar
- 1991: Invictos
- 1992: Antonius und Kleopatra
- 1992: SCHADE/schade
- 1993: Orfeo, opéra de Walter Hus
- 1994: The Snakesong Trilogy - Snakesong/Le Voyeur
- 1995: The Snakesong Trilogy - Snakesong/Le Pouvoir
- 1996: The Snakesong Trilogy - Snakesong/Le Désir
- 1996: Needcompany's Macbeth
- 1997: Caligula, No beauty for me there, where human life is rare, part one
- 1998: The Snakesong Trilogy, version adaptée avec musique live
- 1999: Morning Song, No beauty for me there, where human life is rare, part two
- 2000: Needcompany's King Lear
- 2000: DeaDDogsDon'tDance/ DjamesDjoyceDeaD
- 2001: Ein Sturm
- 2002: Images of Affection
- 2003: No Comment
- 2004: La Chambre d'Isabella (Isabella's room)
- 2006: Le Bazar du homard (The lobster shop)
- 2008: La Maison des cerfs (The deer house)
- 2008: Sad Face / Happy Face
- 2011: L'art du divertissement (The art of entertainment)
- 2012: Caligula
- 2012: Place du marché 76
- 2014: Begin the Beguine
- 2017: Le poète aveugle
- 2021: Billy's violence
Premis i reconeixements
[modifica]- 1989: Mobil Pegasus Preis, Hamburg[2]
- 1999: Premi Obie[2]
- 2005: Premi al millor espectacle estranger del Sindicat de la Crítica per a La Chambre d'Isabella (Isabella's room)[8]
- 2006: Premi de la Comunitat Flamenca de literatura dramàtica per a La Chambre d'Isabella (Isabella's room)[2]
- 2012: Honor d'Or pels Serveis a la República d'Àustria[2]
- 2014: Lleó d’Or a la trajectòria en la categoria de teatre a la Biennal de Venècia[2]
Llibres publicats
[modifica]- Lauwers, Jan. L'Énervement (en francès). Actes Sud, coedició: Fonds Mercartor, 2007, p. 192 (Arts plastiques). ISBN 978-2-7427-6788-5.
- Lauwers, Jan. La Chambre d'Isabella suivi de Le Bazar du homard (en francès). Actes Sud, 2006, p. 75 (Le Théâtre d'Actes Sud-Papiers). ISBN 978-2-7427-6108-1.
- Lauwers, Jan. La Maison des cerfs (en francès). Actes Sud, 2009, p. 59 (Le Théâtre d'Actes Sud-Papiers). ISBN 978-2-7427-8232-1.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Serra, Laura «Jan Lauwers: “El #MeToo ja ha canviat el món de les arts escèniques”». Ara, 06-10-2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Saerens, Zico. «Jan Lauwers wint Gouden Leeuw op de Biënnale van Venetië» (en neerlandès). VRT, 11-04-2014. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Bordes, J. «Herències d’art». El Punt Avui. Girona, 07-07-2021, p. 34.
- ↑ Gomila, Andreu «Lauwers: "Qui és millor, Duchamp o Mickey Mouse?"». Ara, 20-05-2011.
- ↑ Cervera, Marta «El testamento de Cassavetes llega al Lliure» (en castellà). El Periódico de Catalunya [Barcelona], 23-01-2018.
- ↑ 6,0 6,1 Juanico Llumà, Núria «Jan Lauwers s'enfronta a les escenes més brutals de Shakespeare». Ara [Barcelona], 06-07-2021.
- ↑ «Carlotta Sagna» (en francès). Affinités électives. France Culture, 24-04-2010.
- ↑ «Palmarès du prix de la critique» (en francès). Premis del Sindicat de la Crítica. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 7 juliol 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Lloc web oficial de la Needcompany (neerlandès)