(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Jaume Pérez Montaner - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Jaume Pérez Montaner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaume Pérez Montaner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1938 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
l'Alfàs del Pi (la Marina Baixa) Modifica el valor a Wikidata
7è President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
1999 – 2007
← Antònia Vicens i Picornell – Guillem-Jordi Graells i Andreu → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsabel Robles Gómez Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, la Marina Baixa, 1938) és un poeta i assagista valencià.[1] Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, ha estat professor en algunes universitats dels Estats Units d'Amèrica i a la mateixa Universitat de València.[2]

Va presidir l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entre 1999 i 2007. La Plaça del Llibre de València li va atorgar el Premi d'Honor a la Trajectòria Literària de 2019.[3]

Trajectòria

[modifica]

Ha escrit diversos reculls de poesia entre els quals destaquen Màscares (1992), Fronteres (1994), L'oblit (1996) i Solatge (2009). L'any 2014 va publicar Geografies de l'oblit, una antologia personal que recull tant poemes publicats en llibres anteriors com poemes inèdits i altres reescrits o reconvertits i La casa buida. En opinió del crític literari Francesc Calafat,[4] com a poeta Pérez Montaner és un autor que «ha apostat per la integració de registres, tons i llengües, per les perplexitats del llenguatge, l'obsessió del palimpsest».

Antoni Martí Monterde, Pérez Montaner i Dominic Keown el 2018

Com a assagista ha escrit diversos estudis sobre l'obra de Vicent Andrés i Estellés. Ha traduït autors com ara Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, Edgar Allan Poe i Edoardo Sanguinetti.

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Adveniment de l'odi. València: Eliseu Climent, 1976, col. «Tres i Quatre» 10)
  • Deu poemes. València: Septimomiau-Gallocrisis, 1978.
  • Museu de cendres. Pròleg de Vicent Escrivà. València: Diputació Provincial de València, 1981. Premi València 1980.
  • L'heura del desig. València: Fernando Torres, 1985. Premi Roís de Corella 1985.
  • Prisma. Pròleg de Jenaro Talens; traducció de José Luís Falcó. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1990; edició català-castellà.
  • Antologia (1986-1991). Gandia: Aina, 1979.
  • Màscares. València: Alfons el Magnànim, 1992; col·lecció «Poesia» 12; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1993.
  • La mirada ingènua. València: La Forest d'Arana, 1992.
  • Límits (1976-1993). Ciutadella: Publicacions de “Sa Nostra” Caixa de Balears, 1993.
  • Fronteres. Alzira: Bromera, 1994. Premi Vicent Andrés Estellés 1993; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1995.
  • Argúcies del desig, dins Rafael Armengol. Sèrie «Barres i Estrelles» (Popeie a Pompeia), Interarte, Ajuntaments de Requena, Alzira, Almansa, Torrent, Albacete i Villena, 1996, pàg. 47-71.
  • L'oblit. Pròleg de Dominic Keown. Barcelona: Edicions 62, 1996. Premi Ausiàs March 1995.
  • Solatge. Catarroja: Perifèric, 2009. Premi Benvingut Oliver 2008; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2010.
  • Geografies de l'oblit. Alzira: Germania, 2013. Antologia personal.
  • La casa buida. Alzira: Bromera, 2014. Premi Vicent Andrés Estellés 2013.
  • Defensa d'una forma. Poesia completa 1967-2018. Pròleg d'Antoni Martí Monterde; epíleg de Dominic Keown. Il·lustracions de Miquel Pérez Robles i Elsa Pérez Robles. València: Institució Alfons el Magnànim, 2018.
  • Abans del vers. Notal final d'Isabel Robles. La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2024.

Assaig

[modifica]
  • Brossa Nova. Poetes valencians dels vuitanta, amb Marc Granell i Amadeu Viana (València: Universitat de València, 1981).
  • Una aproximació a Vicent Andrés Estellés, amb Vicent Salvador (València: Eliseu Climent, 1982, col. «Quaderns 3i4» 21).
  • Subversions (València: Eliseu Climent, 1990).
  • Poesia i record. A propòsit d'un poema del Llibre de meravelles. (València: La Forest d'Arana, 1994, col. «La Sibil·la d'Arana»).
  • Vicent Andrés Estellés, 1924-1993. Deu anys després, amb Josep Ballester (Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2003).
  • El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (Catarroja: Perifèric, 2009).

Traduccions

[modifica]
  • Cummings, e. e.: «Sis poemes». Amb Isabel Robles Gómez, dins Cairell, 2, gener 1980.
  • Cummings, e. e.: «Cinc poemes». Amb Isabel Robles Gómez, dins Reduccions, 14, 1981.
  • Sexton, Anne: Poemes. Amb Isabel Robles Gómez. València: Associació Cultural de Filologia-Madja: Retalls de Poesia, 1983.
  • Andrés Estellés, Vicent. Antología. Madrid: Visor, 1984. Amb Vicent Salvador.
  • Sanguineti, Edoardo: «Poemes», Daina, 4, gener 1988.
  • Kingsolver, Barbara: Arbres de mongetes. Barcelona: L'Eixample, 1991.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jaume Pérez Montaner a L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
  2. ↑ Camps, Esperança. «Estar a la presó em va marcar, i diria que positivament». Vilaweb, 06-05-2023. [Consulta: 7 maig 2023].
  3. ↑ Pasqual i Escrivà, Gemma «Jaume Pérez Montaner, home de lletres fet a l'anglesa». Vilaweb [Consulta: 6 novembre 2019].
  4. ↑ «Els fulgors del vertigen». calafat.cat. Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 19 desembre 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Pérez_Montaner&oldid=34075960»