(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Joan Pau Pujol - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Joan Pau Pujol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Pau Pujol
Biografia
Naixementc. 18 juny 1570 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1626 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Basílica del Pilar
1595 –
Mestre de capella Catedral de Barcelona
Mestre de capella Catedral de Tarragona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, compositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCatedral de Barcelona, mestre de capella (1612–1626)
Basílica del Pilar, mestre de capella (1595–1612)
Catedral de Tarragona, mestre de capella (1593–1595) Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDiego de Pontac i Marcià Albareda Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 791e7d01-5ad7-47dc-b766-b617ceb27cb5 Modifica el valor a Wikidata

Joan Pau Pujol (Mataró, Maresme, 1570 - Barcelona, 17 de maig de 1626), va ser un compositor i organista català del Renaixement i del primer Barroc. És conegut fonamentalment per la seva música sacra, però també va escriure música secular, que va gaudir d'una considerable difusió durant la primera meitat del segle xvii, com demostra la seva presència en nombrosos cançoners de l'època.[1]

Després d'iniciar la seva carrera a Barcelona, el 1593 va ocupar el càrrec de mestre de capella a la Catedral de Tarragona i després a la Basílica del Pilar de Saragossa, on va treballar durant 17 anys. El 1600 va ser ordenat sacerdot. El 1612 va tornar a Barcelona, on va ocupar fins a la seva mort el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Barcelona i de la Capella de música de Sant Jordi. En aquests últims anys va compondre la major part de les seves obres.

La seva música és un exemple del pas de l'stile antico a l'stile nuovo i revela una gran domini de la combinació de veus i cors i de la tècnica del contrapunt. Malgrat una forta tendència arcaïtzant, va incorporar innovacions gràcies al seu coneixement de l'escola de Venècia i dels compositors polifònics més destacats de l'època, en particular Tomás Luis de Victoria, Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Giovanni Pierluigi da Palestrina i Orlando di Lasso. En el terreny de la música sacra, va escriure nombroses misses, salms i un rèquiem, entre altres. Entre les seves composicions profanes destaquen els villancets, així com nombrosos madrigals i altres formes vocals menors.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]