Joan Rabascall
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1935  (89 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París (1962–1963) |
| Ocupació | escultor, artista gràfic, pintor |
Joan Rabascall (Barcelona, 1935) és un artista català, les obres del qual tenen un clar missatge de crítica social;[1][2][3] són especialment famoses les seves obres amb els petits televisors de joguet.
Recorregut artístic
[modifica]Va estudiar a l'escola superior d'arts decoratives (Escola Massana) i més tard a l'escola nacional de Belles Arts de París, ciutat en què resideix habitualment[4] des de 1962.[5] Ha estat catalogat com un dels artistes més singulars dels anomenats 'catalans de París'.[5]
De nen, Rabascall va començar a col·leccionar objectes, com porta-retrats, maquinetes de fer punta als llapis, souvenirs de petits televisors de joguet, etc., els quals amb el temps van passar a ser objectes de les seves obres.[6] Criticava i se'n reia dels mitjans de comunicació, a vegades furiós, tot i que cal situar-lo en l'Espanya de l'època franquista. Els collages realitzats a mitjans de la dècada del 1960 a París, amb retalls de diaris, parlen de l'atractiu dels productes de consum, de la fascinació per les armes, del "model de vida americà" o de les idees que es tenen dels homes i de les dones encara que no siguin del tot certes.
Durant l'època a París, va col·laborar amb els també artistes Miralda, Jaume Xifra i Benet Rossell, però posteriorment es va deslligar del grup i va iniciar la seva etapa més individual.[7]
És de destacar l'obra "Bandera Olímpica", una peça inèdita realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de Múnic de 1972, on l'artista carrega contra el que no li agrada d'aquest esdeveniment.[8]
De tornada a l'estat espanyol, a finals de l'època d'en Franco i en els anys de la transició Rabascall realitza la sèrie "Spain is Different" (1976);[9] en aquestes obres critica fets com el turisme, la televisió o el futbol. Posteriorment fa la instal·lació "Elecciones Show", amb els temes de les primeres eleccions democràtiques i el "destape" de rerefons. En la sèrie "Paysages Souvenir" fa collages de postals de llocs que havien estat camps de concentració nazis però que ara són turístics; aquestes imatges i les de "Paisatges Costa Brava" assenyalen el turisme com una màquina transformadora que esborra la memòria dels llocs.[2]
Exposicions
[modifica]Ha participat en multitud d'exposicions internacionals, i des de l'any 1964 ha exposat de manera regular en països com França, Itàlia, Estats Units, Japó i Brasil.
Entre les seves exposicions figuren les de:
- Spain is different, Barcelona, 1976[9]
- Idees i actituds, Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, 1992
- Monument a la televisió, Palau de la Virreina, 1993[9]
- La ciudad, Centre Georges Pompidou, París i Centre de Cultura Contemporània, Barcelona
- Logo non logo, Thread Waxing Space, Nova York, 1994
- La ciudad en Europa, Museu d'Art Contemporani, Tòquio
- Cara a la Historia, Centre Georges Pompidou, París, 1996
- Juegos y simulacros, Canal de Isabel II, Madrid, 1999
- Las cien sonrisas de Mona Lisa, Museu Metropolità, Tòquio, 2000
- Azerty, Centre Georges Pompidou, París 2001
- Primera generación. Arte e imagen en movimiento, 1963-1986, Museu Reina Sofia, Madrid, 2006[4]
- Rabascall. Producció 1964-1982, MACBA, Barcelona, 2009[7][10][5]
- Costa Brava. 30 anys amb Joan Rabascall", Museu de l'Empordà[11]
Premis i distincions
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Evru exhibeix les seves al·lucinants obres juvenils». El Periódico de Catalunya, 29-01-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Joan Rabascall. Macba. Barcelona» (en castellà). NoTodo, 03-03-2009. Arxivat de l'original el 2010-05-17. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ «Joan Rabascall en el MACBA abre el año 2009» (en castellà). Revista de Arte, 17-07-2008. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ 4,0 4,1 Biografia, a ArteSpain Arxivat 2009-04-08 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Imatges traïdores». El País, 15-01-2009. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ «Los pequeños televisores de Joan Rabascall, forman el eje de sus montajes fotográficos. Ironías y curiosidades.» (en castellà). Club Cultura. Arxivat de l'original el 2009-06-05. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ 7,0 7,1 «Rabascall. Producció 1964-1982, al MACBA». Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ «Premsa: La mirada crítica y subversiva de Joan Rabascall ilumina el Macba» (en castellà). e-barcelona, 22-01-2009. Arxivat de l'original el 2017-02-13. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «La TV, monumento funerario» (en castellà). La Vanguardia, 05-02-1993. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ «El MACBA muestra su colección, con 250 obras recién adquiridas o donadas» (en castellà). La Vanguardia, 13-05-2009. Arxivat de l'original el 2011-02-11. [Consulta: 8 febrer 2011].
- ↑ Agenda Cultural[Enllaç no actiu] de la Generalitat
- ↑ «BAAS Arquitectes y Joan Rabascall, premios Ciutat de Barcelona de diseño y artes visuales» (en castellà). LaInformación, 04-02-2010. Arxivat de l'original el 2011-02-11. [Consulta: 8 febrer 2011].