John Glenn
John Glenn (anglès: John Herschel) (Cambridge, 18 de juliol de 1921 - The James Cancer Hospital, 8 de desembre de 2016) fou un astronauta estatunidenc, pilot militar i polític. Va ser el tercer estatunidenc a volar a l'espai, i el primer a orbitar sobre la Terra. Finalment va servir com a senador per l'estat d'Ohio des de 1974 a 1999. Aquell mateix any va rebre al costat dels seus companys de transbordador espacial el premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.
Primers anys i carrera militar
[modifica]
Glenn va néixer el 18 de juliol de 1921 a Cambridge, Ohio, i va obtenir el graduat en ciències d'enginyeria al Muskigum College. Es va allistar en el programa naval de cadets d'aviació el 1942 i va ser assignat al grup VMO-155 del Cos de Marines el 1944. Durant la Segona Guerra Mundial Glenn va volar sobre les illes Marshall, específicament Maloelap, on va atacar l'artilleria antiaèria nipona, per ser transferit el 1945 a la Naval Air Station Patuxent River, ascendint a capità al final de la guerra.
Després de la Guerra, Glenn va volar en missions al nord de la Xina, amb base a l'illa de Guam, i el 1948 es va fer instructor de vol a la ciutat texana de Corpus Christi. Fou enviat a la Guerra de Corea amb l'esquadró VMF-311 dels Marines, amb el seu company de vol Ted Williams dels Boston Red Sox, en aquells dies ja famós jugador de beisbol.
Després de la guerra de Corea va tornar a la N.A.S. Patuxent River, amb un lloc en l'escola de pilots de proves. Com a pilot de proves, va servir com a oficial d'armament, volant en avions a altes altituds i comprovant els seus canons i metralladores.[1] El 16 de juliol de 1957 Glenn va completar el primer vol supersònic transcontinental en un Vought F-8 Crusader. El vol de Califòrnia a Nova York va durar 3 hores, 23 minuts i 8 segons.[2][3] />
Carrera a la NASA
[modifica]El 1959 Glenn va ser assignat a la NASA, com un dels astronautes originals per al Projecte Mercury. Va pilotar la primera missió tripulada en òrbita nord-americana a bord del Friendship 7 (Amistat 7) el 20 de febrer de 1962. Després de completar tres òrbites, el Mercury Atlas 6 durant 4 hores, 55 minuts i 23 segon, Glenn va ser rebut com un heroi nacional. La seva fama el va dur a ser amic personal dels Kennedy; després de l'assassinat del president Kennedy, Jackie Kennedy va demanar al mateix Glenn que donés la notícia als fills el 22 de novembre de 1963.
Glenn va dimitir de la NASA sis setmanes després de l'assassinat de Kennedy. El 1965 Gleen, retirat com a coronel, va entrar al món dels negocis com exectiu de la Royal Crown Cola.
Vida política
[modifica]
El 1970, John Glenn entrà en la política i va representar l'estat d'Ohio per al Partit Demòcrata al Senat des de 1974 fins a la seva retirada l'any 1999. El 1964 havia anunciat que es presentaria contra el senador Stephen M. Young, per les primàries, però hagué de retirar-se al sofrir una caiguda a la seva cambra de bany. La caiguda li va produir una commoció cerebral i va danyar la seva orella interna, la recuperació de la qual el va deixar sense temps per a la campanya.
Glenn va lluitar per la nominació demòcrata al senat l'any 1970; no obstant això, va perdre les primàries contra el seu company Howard Metzenbaum, que perdria les eleccions generals contra el republicà Robert Taft Jr. En les primàries de 1974, Glenn va derrotar Metzenbaum, i en les eleccions generals del mateix any, Glenn va guanyar l'alcalde de Cleveland, el republicà Ralph Perk. El 1980, va tornar a guanyar la reelecció, derrotant el seu oponent republicà Jim Betts, així com el 1986 derrotant Tom Kindness.
Glenn va ser un dels cinc senadors de l'escàndol Keating Five després d'acceptar una contribució de 200.000 dòlars de Charles Keating. Glenn i el senador republicà John McCain van ser els únics exonerats. La comissió del senat va trobar que Glenn havia exercitat un "judici pobre". L'associació del seu nom amb l'escàndol va donar als republicans esperances que seria vulnerable en la campanya de 1992. Per contra, Glenn va derrotar el representant republicà Michael DeWine mantenint el seu escó.
El 1998 Glenn va declinar presentar-se a la reelecció. El partit demòcrata va escollir Mary Boyle per a substituir-lo, però va ser derrotada pel llavors governador d'Ohio, George Voinovich. Glenn també va intentar presentar-se com a Vicepresident amb Jimmy Carter el 1976, però Carter va seleccionar el senador de Minnesota Walter Mondale en la convenció nacional demòcrata del mateix any.
Com a senador, va ser l'autor principal de l'Acta de no proliferació de 1978, va servir com a president del comitè d'assumptes governamentals des de 1978 a 1995, va tenir un seient en els comitès de relacions externes i forces armades i en el comitè especial d'edat. Una vegada que els republicans van recuperar el control del senat, Glenn també va servir com a membre menor en un comitè d'investigació especial presidit pel senador de Tennessee i actor Fred Thompson.
Retorn a la vida espacial
[modifica]El 28 d'octubre de 1998, però, Glenn va realitzar el seu segon vol espacial, durant la missió STS-95, a bord del transbordador espacial Discovery per a estudiar els efectes del vol espacial en els ancians.[4][5] A l'edat de 77 anys, Glenn es convertí en la persona de més edat que havia anat a l'espai. La participació de Glenn en la missió de nou dies va ser criticada d'una banda de la comunitat espacial com un viatge turístic per a un polític. Uns altres, no obstant això van observar que el vol de Glenn va oferir una investigació valuosa sobre la falta de gravetat i altres aspectes del vol espacial en la mateixa persona en dos punts de la seva vida separats per 35 anys - el major interval entre vols espacials per a la mateixa persona.
El 1999 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb els astronautes Pedro Duque, Chiaki Mukai i Valeri Poliakov per l'exploració pacífica de l'espai.
El centre d'investigació John H. Glenn de la NASA, a la ciutat de Cleveland, Ohio, és denominat així en honor seu.
Referències
[modifica]- ↑ «Silent Seven: John Glenn, last Mercury astronaut, dies at 95». SpaceFlight Insider, 08-12-2016. Arxivat de l'original el 16 de juny 2017. [Consulta: 8 desembre 2016].
- ↑ Glenn i Taylor, 1999, p. 220–221.
- ↑ «Biographical Data : JOHN HERSCHEL GLENN, JR. (COLONEL, USMC, RET.) NASA ASTRONAUT (DECEASED)». NASA, 01-12-2016. [Consulta: 4 febrer 2021].
- ↑ Riley, Brian. «Interview with John Glenn». Brian Riley, 2012. Arxivat de l'original el 28 juny 2017. [Consulta: 9 desembre 2016].
- ↑ «Pilgrims come from near, far for Discovery's launch». The Palm Beach Post [West Palm Beach, Florida], 30-10-1998, p. 10 [Consulta: 8 desembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- Glenn, John; Taylor, Nick. John Glenn: A Memoir. Nova York: Bantam Books, 1999. ISBN 978-0-553-11074-6.
Enllaços externs
[modifica]
- (anglès) Biografia de John Glenn a la NASA
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1999 Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine.
- Astronautes d'Ohio
- Polítics d'Ohio
- Premis Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Receptors de la Medalla de l'Aire
- Receptors de la Creu dels Vols Distingits (Estats Units)
- Senadors estatunidencs
- 1998 en els vols espacials
- Morts a Ohio
- Alumnes del United States Naval Test Pilot School
- Persones enterrades al Cementeri Nacional d'Arlington