Jungària
| ||||
| Tipus | regió geogràfica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Xinjiang (RP Xina) | |||
| ||||
Jungària (uigur: جوڭغار, Jongghar; mongol: Зүүнгар, Züüngar; en xinès simplificat:
Ürümqi, Yining i Karamai en són les ciutats principals, i també hi ha alguns oasis. L'aigua que s'escola de les muntanyes alimenta alguns llacs.
La conca de Jungària
[modifica]
El centre de Jungària és la seva conca triangular (també coneguda com la conca de Junggar), amb el desert central de Gurbantunggut. El Tian Shan es troba al sud i les muntanyes Altai al nord-est, mentre que les muntanyes Tarbagatai se'n troben al nord-oest. Les tres cantonades estan relativament obertes: el riu Irtix al nord, la porta de Jungària a l'oest (amb ferrocarril des del 1900) i Gansu a l'est. Al sud, un pas fàcil la comunica amb Ürümqi; al sud-oest les muntanyes Borohoro, una branca del Tian Shan, la separa de la conca del riu Ili.[1] La conca és similar a la del Tarim: només una escletxa a les muntanyes del nord permet que hi penetri prou aire humit i precipitacions per fer-ne un semidesert amb vegetació escassa més que no pas un autèntic desert, suficient per permetre la vida de camells salvatges i altres espècies adaptades a l'aridesa.[2]
Clima
[modifica]La proximitat de Sibèria influeix el clima de l'hivern, que és molt fred (s'arriba als -20 °C), mentre que les pluges hi oscil·len entre els 76 i els 250 litres anuals.
Prehistòria
[modifica]El nom de Jungària i els seus derivats han servit per a donar nom a diversos animals prehistòrics:[3]
- Dsungaripterus weii (pterosaure)
- Junggarsuchus sloani (crocodilomorf)
El febrer del 2006, s'hi van trobar les restes d'un tiranosaure que es va anomenar Guanlong; visqué fa 160 milions d'anys, més de 90 milions d'anys abans que el famós Tyrannosaurus rex.
Ecologia
[modifica]Jungària és una ecoregió d'estepa desèrtica, amb una vegetació composta per l'arbust baix Anabasis brevifolia. Als marges de la conca, es troben arbustos alts com el sacsaül (Haloxylon ammodendron) i l'Ephedra przewalskii. Els rierols que baixen del Tian Shan tenen pollancredes de Populus diversifolia, i també Nitraria roborovsky, Nitraria sibirica, Achnatherum splendens, tamarius (Tamarix sibirimosissima) i salzes (Salix ledebouriana).
Per la banda nord-est, fa frontera amb el Parc Nacional del Gran Gobi i hi viuen èquids com l'hemió (Equus hemionus) i gaseles com la Gazella subgutturosa; també hi ha camells bactrians salvatges (Camelus ferus).
La conca fou un dels darrers hàbitats del cavall de Przewalski (Equus przewalskii), actualment extingit pel que fa a exemplars salvatges.
Jungària i la ruta de la Seda
[modifica]Els viatgers que anaven a l'oest des de la Xina preferien passar per la ruta sud, que els conduïa a la vall de Ferganà i Pèrsia, en lloc d'anar per Jungària, que només els portava a l'estepa desèrtica.[4]
Imperi de Jungària
[modifica]Jungària va rebre aquest nom del regne mongol que va existir a l'Àsia central als segles xvii i XVIII, que al seu torn agafava el nom de la tribu dels sungars o jungars, anomenats així perquè formaven l'ala esquerra (züün, 'esquerra'; gar, 'mà') de l'exèrcit mongol, anomenats també oirats. El poder jungar va arribar al cim a la segona meitat del segle xvii amb Kaldan o Galdan Boshigtu Khan.[5] L'imperi fou destruït per la dinastia xinesa dels Qing vers 1757–1759.[6] Després del 1761, la part oriental del territori jungar va passar a la Xina (Xinjiang i Mongòlia del nord-oest) i a Rússia (territoris kazakhs, províncies dels rius Semirechye, Jetysu i Irtix). El terme Jungària es va deixar d'utilitzar, però s'ha conservat en una cadena de muntanyes que van al nord-est a la frontera sud del Jeti-su, fins al districte sud-est del llac Balkhash (muntanyes Dzungaria Alatau).
- Batur Khan 1626-1653
- Senge Khan 1653-1671
- Galdan Boshoktu 1671-1697
- Tsevan Rabdan 1689-1727
- Galdan Chereng 1727-1745
- Tsevan Dorji 1745-1750
- Lama Dorji 1750-1753
- Dawa Achi 1753-1755
- Amursana 1755-1757
Ètnies
[modifica]La població de Jungària està composta per kazakhs, kirguisos, mongols, uigurs i xinesos Han.
Referències
[modifica]- ↑ «Junggar Basin». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 13 febrer 2008].
- ↑ «Junggar Basin semi-desert (PA1317)». National Geographic. [Consulta: 13 febrer 2008].
- ↑ Nature, Nature Publishing Group, Norman Lockyer, 1869.
- ↑ Grosset, 'The Empire of the Steppes', p. xxii.
- ↑ Janhunen, Juha. The Mongolic Languages (en anglès). Routledge, 2006, p. 210. ISBN 1135796904.
- ↑ Bawden, C. R. «The mongol Rebellion of 1756–1757» (en anglès). Journal of Asian History, 1, 31, 1967, pàg. 750.
Enllaços externs
[modifica]
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.