Kwantung
Epònim | Pas de Shanhai, est i Kwantunskaya Oblast (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Dalian (1905–) | ||||
Població humana | |||||
Població | 250.000 (1898) (78,91 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 3.168 km² | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1905 | ||||
Dissolució | 1945 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Government-General of Kwantung (en) | ||||
Moneda | ien | ||||
Kwantung (
Història
[modifica]Durant el regnat de la dinastia Qing a la Xina, la Península Liaodong pertanyia administrativament a la província de Liaoning. En 1882, la Flota de Beiyang va establir una base naval i estació de carbó en Lüshunkou (Port Arthur).
Durant la Primera Guerra Sinojaponesa (1894-1895), Japó va avançar i va ocupar la regió; en acabar de la guerra, l'àrea va ser ratificada pel Tractat de Shimonoseki i Japó va exercir una sobirania total sobre Kwantung. No obstant això, poc després Alemanya, França i Rússia van pressionar Japó perquè retornés el territori a la Xina; aquest esdeveniment va ser anomenat la Triple Intervenció.[1]
El desembre de 1897, diverses embarcacions russes s'estableixen en Port Arthur; posteriorment el març de 1898 Rússia obté el territori a través d'un arrendament amb Xina. Aquesta àrea s'estenia sobre la costa nord de la badia de Yadang, en el costat occidental de la península. La part nord de la península va ser convertida en un territori neutral en què Xina no podia fer concessions a altres països. En aquell mateix any Rússia començaria amb la construcció d'un ferrocarril des de Port Arthur en direcció nord. Rússia va convertir Port Arthur en una base naval, i en 1899 van fundar la ciutat de Dal'niy (que significa “distant” o “remot”), i que es convertiria a la ciutat de Dalian.
Posteriorment, amb la derrota russa en la Guerra russojaponesa i la signatura del Tractat de Portsmouth en 1905, Japó es convertiria en el nou arrendatari del territori. A més, Japó va obtenir drets extraterritorials de les regions al nord del territori adjacent als 885 quilòmetres del Ferrocarril de Manxúria del Sud, que va ser ampliada fins a Changchun. Aquests drets, juntament amb el ferrocarril i diverses línies, van passar a la corporació coneguda com la Companyia del Ferrocarril de Manxúria del Sud.[2]
L'Imperi del Japó va establir el càrrec de Governador General de Kwantung (
Amb la fundació de l'estat titella de Manchukuo en 1932, Japó va considerar la sobirania del territori arrendat com transferida de la Xina a Manxukuo. Un nou acord d'arrendament va ser contractat entre el Japó i el govern de Manxukuo, pel qual Japó va lliurar la zona del Ferrocarril de Manxúria del Sud a Manxukuo; no obstant això, Japó va retenir el territori arrendat de Kwantung a part del nominalment independent Manxukuo fins al seu lliurament al final de la Segona Guerra Mundial el 1945. El territori va passar a quedar sota ocupació militar soviètica fins al 1955, quan la Unió Soviètica va lliurar la base naval a la República Popular de la Xina.
Administració
[modifica]En una reorganització de 1919, la Guarnició Kwantung va ser denominada Exèrcit de Kwantung i separada de l'administració civil del territori, que va ser anomenat Departament de Kwantung (
Economia
[modifica]La inversió massiva de capital estava concentrada en Dalian (aleshores capital del territori), i al seu l'interior les empreses japoneses van desenvolupar una infraestructura industrial significativa, així com un port de primera classe fora del mediocre port natural. Les instal·lacions del port en Dalian i la seva condició de port lliure la van convertir en la principal porta d'entrada al comerç amb el nord-est de la Xina. La Companyia del Ferrocarril del Sud de Manxúria tenia la seva seu central en Dalian i alguns dels beneficis de les seves operacions van ser canalitzats per a la transformació de Dalian en una ciutat aparador, amb una moderna planificació urbana i arquitectura moderna que incloïa hospitals, universitats i una gran zona industrial.[4]
Governadors generals
[modifica]# | Nom | Inici | Final |
---|---|---|---|
1 | Yoshimasa Ōshima ( |
10 d'octubre de 1905 | 26 d'abril de 1912 |
2 | Yasumasa Fukushima ( |
26 d'abril de 1912 | 15 de setembre de 1914 |
3 | Akira Nakamura ( |
15 de setembre de 1914 | 31 de juliol de 1917 |
4 | Yujiro Nakamura ( |
31 de juliol de 1917 | 12 d'abril de 1919 |
5 | Gonsuke Hayashi ( |
12 d'abril de 1919 | 24 de maig de 1920 |
6 | Isaburo Yamagata ( |
24 de maig de 1920 | 8 de setembre de 1922 |
7 | Ijuin Hikokichi ( |
8 de setembre de 1922 | 19 de setembre de 1923 |
8 | Hideo Kodama ( |
26 de setembre de 1923 | 17 de desembre de 1927 |
9 | Kenjiro Kinoshita ( |
17 de desembre de 1927 | 17 d'agost de 1929 |
10 | Masahiro Ota ( |
17 d'agost de 1929 | 16 de gener de 1931 |
11 | Seiji Tsukamoto ( |
16 de gener de 1931 | 11 de gener de 1932 |
12 | Mannosuke Yamaoka ( |
11 de gener de 1932 | 8 d'agost de 1932 |
13 | Nobuyoshi Mutō ( |
9 d'agost de 1932 | 28 de juliol de 1933 |
14 | Takashi Hishikari ( |
28 de juliol de 1933 | 10 de desembre de 1934 |
15 | Jirō Minami ( |
10 de desembre de 1934 | 6 de març de 1936 |
16 | Kenkichi Ueda ( |
6 de març de 1936 | 7 de setembre de 1939 |
17 | Yoshijirō Umezu ( |
7 de setembre de 1939 | 18 de juliol de 1944 |
18 | Otozō Yamada ( |
18 de juliol de 1944 | 28 d'agost de 1945 |
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Coox, Alvin. Nomonhan: Japan Against Russia, 1939. Stanford University Press, 1990. ISBN 0-8047-1835-0.
- Hsu, Immanuel C.Y.. The Rise of Modern China. Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-512504-5.
- Low, Morris. Building a Modern Japan: Science, Technology, and Medicine in the Meiji Era and Beyond. Palgrave MacMillian, 2005. ISBN 1-4039-6832-2.
- Quigley, Harold S. Japanese Government and Politics. Thomson Press, 1932, reprinted 2007. ISBN 1-4067-2260-X.
- Young, Louise. Japan's Total Empire: Manchuria and the Culture of Wartime Imperialism. University of California Press, 1999. ISBN 0-520-21934-1.