La Damnation de Faust
 Primera pàgina del manuscrit original | |
| Títol original | La damnation de Faust (fr)  |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Hector Berlioz |
| Llibretista | Hector Berlioz, Gérard de Nerval i Almire Gandonnière |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
| Basat en | Primera part del Faust de Goethe (Johann Wolfgang von Goethe ) |
| Creació | 1845 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | légende dramatique |
| Parts | quatre |
| Catalogació | H 111[1] |
| Format per | Autrefois, un roi de Thulé (en)  |
| Opus | 24 |
| Personatges | Marguerite (en) , Faust (fr) , Méphistophélès i Brander (fr) |
| Estrena | |
| Estrena | 6 de desembre de 1846 |
| Escenari | Opéra-Comique de París, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | en concert: 18 de febrer de 1884 (estrena a Espanya) escenificada: 18 de novembre de 1903 |
  
| |
La Damnation de Faust (La damnació de Faust), opus 24, és una òpera en quatre actes d'Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor amb l'ajuda de Gérard de Nerval i Almire Gandonnière, basat en la primera part del Faust de Goethe que Gérard de Nerval havia traduït el 1828. S'estrenà a l'Opéra-Comique de París el 6 de desembre de 1846. De la mateixa manera que Goethe havia partit del Doctor Faustus de Christopher Marlowe, Berlioz va partir del Faust de Goethe i el va convertir en una mena d'autoretrat musical. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 18 de febrer de 1884 en forma de concert i el 18 de novembre de 1903 com a òpera.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ La Damnation de Faust: Partitura lliure a l'IMSLP.
- ↑ (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
Òperes d'Hector Berlioz | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Damnation de Faust