La straniera
 Henriette Meric-Lalande com a Alaide a l'estrena de 1829 | |
| Títol original | La straniera |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Vincenzo Bellini |
| Llibretista | Felice Romani |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
| Basat en | L'étrangère de Charles-Victor Prévot |
| Creació | setembre 1828 - febrer 1829 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | Opera seria |
| Parts | dos |
| Personatges | Il Priore degli Spedalieri (en)  , Valdeburgo (en) , Osburgo (en) , Arturo (en) , Il signore di Montolino (en) , Isoletta (en) i Alaide (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 14 de febrer de 1829 |
| Escenari | Teatro alla Scala de Milà, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 18 de maig de 1831 al Teatre de la Santa Creu[1] |
  | |
La straniera (L'estrangera) és una òpera en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret italià de Felice Romani, basat en la novel·la L'étrangère de 1825 per Charles-Victor Prévot, vescomte d'Arlincourt, encara que l'escriptor Herbert Weinstock també afegeix que és "més probable [basat en] una dramatització de [aquesta novel·la] l'italià Giovan Carlo, barone di Cosenza", ja que llavors cita una carta de Bellini al seu amic Francesco Florimo en què diu que Romani" sens dubte no seguirà l'obra" [suggerint llavors que eren conscients de la seva existència].[2]
S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 14 de febrer de 1829.[3]
Origen i context
[modifica]L'interès principal de La straniera, quart títol del catàleg bellinià i el seu segon triomf a La Scala de Milà després del toc d'alerta que poc abans havia suposat Il pirata davant del rossinisme imperant, resideix a constituir el punt extrem de l'experimentació operada pel seu autor en les temàtiques -argument absurdament romàntic, un amour fou de tràgic final ambientat a la Bretanya medieval-, en les formes -flexibilització dels límits entre recitatiu, arioso i cantabile, contínua fragmentació del discurs melòdic amb fins expressius, tendència a la construcció d'escenes en comptes de nombres tancats- i en la vocalitat -línies melòdiques sòbries, parcament ornamentades, subordinació a les inflexions del text.
Poc després, després del fracàs de Zaira a Parma, reconduirà a partir de I Capuleti e i Montecchi aquesta sèrie de novetats cap a un discurs més tradicional, marcat pel predomini d'una línia melòdica d'infal·lible inspiració que serà admirada pel mateix Wagner. Això no vol dir que a La straniera no hi hagi frases d'inequívoca filiació belliniana, si bé no tan memorables com les que després inundaran les seves grans obres mestres, al costat de brillants introduccions orquestrals que exigeixen un gran virtuosisme de les fustes i els metalls solistes (la flauta que dialoga amb la mezzo, l'oboè que preludia la trobada inicial dels protagonistes, les trompes que acompanyen els cors de caçadors), i a àries (tres per la soprano i una per a baríton i una per a mezzo, però, sorprenentment, cap per al tenor), conjunts -tres duos, trio, quartet- i abundants escenes corals de delicat lirisme o rotund impacte dramàtic.
Representacions
[modifica]La primera representació de La straniera va tenir lloc al Teatro alla Scala de Milà el 14 de febrer de 1829, amb Henriette Méric-Lalande i Domenico Reina en els rols principals. Alessandro Sanquirico es va encarregar de l'escenografia. L'òpera va caure en l'oblit durant l'última part del segle xix i gran part del segle xx, i només va ser reposada el 1968 a Palerm (Teatre Massimo) amb Renata Scotto en el rol principal. El personatge d'Alaide ha estat després encarnat per Montserrat Caballé, Renée Fleming i més recentment, per Patrizia Ciofi.
Referències
[modifica]Notes
- ↑ «Noticias particulares de Barcelona». Diari de Barcelona, 18-05-1831, pàg. 1108.
- ↑ Weinstock 1971, p. 55
- ↑ «Detalls a operone.de». Arxivat de l'original el 2013-04-16. [Consulta: 24 setembre 2011].
Fonts citades
- Cicconeti, Filippo (1859), Vita di Vincenzo Bellini. Prato, 1859. Nabu Press, United States, 2013 (Book on demand) ISBN 1289392072 ISBN 9781289392079
- Galatopoulos, Stelios (2002), Bellini: Life, Times, Music 1801–1835. London, Sanctuary Publishing Ltd. ISBN 978-1-86074-405-1
- Kaufman, Tom (2008), "Historical performances of La straniera", in the booklet accompanying the Opera Rara recording
- Lippmann, Friedrich; McGuire, Simon (1998), "Bellini, Vincenzo", in Stanley Sadie, (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, Vol. One. London: MacMillan Publishers, Inc. ISBN 0-333-73432-7 ISBN 1-56159-228-5
- Walton, Benjamin (2008), "The Creation of La straniera", in booklet accompanying the Opera Rara recording
- Warrack, John and West, Ewan (1992), The Oxford Dictionary of Opera New York: OUP. ISBN 0-19-869164-5
- Weinstock, Herbert (1971), Bellini: His life and His Operas, New York: Knopf. ISBN 0394416562
Altres fonts
- Casa Ricordi (pub.), "Vincenzo Bellini": Outline of his life (in English) and list of critical editions of his works published by Ricordi on ricordi.it. Retrieved 13 December 2013.
- Kimbell, David (2001), "La straniera" in Holden, Amanda (Ed.), The New Penguin Opera Guide, pp. 48–49. Nova York: Penguin Putnam. ISBN 0-140-29312-4
- Maguire, Simon; Forbes, Elizabeth (1998), "La straniera", in Stanley Sadie, (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, Vol. Four. London: MacMillan Publishers, Inc. ISBN 1-56159-228-5
- Osborne, Charles (1994), The Bel Canto Operas of Rossini, Donizetti, and Bellini, Portland, Oregon: Amadeus Press. ISBN 0931340713
- Orrey, Leslie (1973), Bellini (The Master Musicians Series), London: J. M. Dent, Ltd. ISBN 0-460-02137-0
- Rosselli, John (1996), The Life of Bellini, Nova York: Cambridge University Press. ISBN 0-521-46781-0
- Thiellay, Jean; Thiellay, Jean-Philippe (2013), Bellini, Paris: Actes Sud. ISBN 978-2-330-02377-5 (francès)
- Willier, Stephen Ace (2002), Vincenzo Bellini: A Guide to Research[Enllaç no actiu]. Routledge. ISBN 0-8153-3805-8 and on books.google.cat.
Òperes de Vincenzo Bellini | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
