Legió Espanyola
Tercio de Estranjeros | |
Emblema de la Legió Espanyola | |
Tipus | Infanteria lleugera |
---|---|
Seu | Viator, Ronda, Ceuta i Melilla |
Data de lleva | 28 de gener de 1920 |
Fundació | 20 setembre 1920 |
Fundador | José Millán-Astray |
País | Espanya |
Branca | Exèrcit de Terra |
Arma | Infanteria |
Part de | Exèrcit de Terra espanyol |
Unitats subordinades | Tercio «Gran Capitán», 1.º de La Legión, Tercio "Duque de Alba" No. 2 of the Legion (en) , Tercio "Don Juan de Austria" No. 3 of the Legion (en) , Terç «Alejandro Farnesio», 4t de La Legió i cavaller legionari |
Quarter general | Viator, Ronda, Ceuta i Melilla |
Comandants | |
Oficials destacats | José Millán-Astray Francisco Franco Rafael de Valenzuela Juan Yagüe |
Guerres i batalles | |
Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola Guerra d'Ifni | |
Cultura militar | |
Divisa | Crist de la Bona Mort (Congregació de Mena, Màlaga) |
Lema | «Legionarios a luchar, legionarios a morir» ("Legionaris a lluitar, legionaris a morir") |
Himne | La Cançó de l'legionari |
Condecoracions | 7 Creus Llorejades de Sant Ferran col·lectives, 22 medalles militars col·lectives, 1 Creu de Guerra francesa amb palma d'or, 22 creus llorejades individuals i 211 medalles militars individuals. |
La Legió Espanyola (oficialment en castellà Legión Española, i coneguda popularment com «La Legión») és una força militar dirigida i creada el 1920 per José Millán-Astray, enquadrada dins de les forces lleugeres de l'Exèrcit de Terra espanyol. Actualment consta dels terços «Gran Capitán», 1r de la Legió, «Duque de Alba», 2n de la Legió, i de la brigada de la Legió «Rey Alfonso XIII», composta al seu torn pels terços «Don Juan de Austria», 3r de la Legió, «Alejandro Farnesio», 4t de la Legió, més altres unitats de maniobra i de suport logístic. La Legió i la BRIPAC són les unitats d'elit per excel·lència de l'Exèrcit de Terra espanyol.[1]
La Legió, o «Terç d'Estrangers» (Tercio de Extranjeros en castellà) com es va denominar en el seu origen, va ser resultat de l'esforç personal del llavors comandant d'infanteria José Millán-Astray. El resultat desfavorable a les armes espanyoles a les guerres colonials del nord d'Àfrica creava més disturbis al país. Millán-Astray va arribar a la conclusió que Espanya necessitava un cos de soldats professionals, no de reemplaçament, amb una moral i esperit de cos que fossin equiparables als de la Legió Estrangera Francesa. La Legió és la culminació d'aquest projecte personal.[1]
Després de la seva intervenció al Marroc i en la repressió d'alçaments populars com la Revolució d'Astúries de 1934, la Legió va participar al costat del bàndol revoltat en la Guerra Civil Espanyola i a la Guerra d'Ifni (Sàhara).
A partir d'una important reestructuració en els anys 1990, ha cobert des de llavors diverses missions internacionals de manteniment de la pau en diferents zones del món com Bòsnia, Albània, Kosovo, Macedònia, l'Iraq, Afganistan, el Congo i el Líban.[1]
Té com a himnes La canción del legionario, amb música de Modesto Romero i lletra de Emilio Guillém Pedemonti i El novio de la muerte, amb música de Joan Costa i lletra de Fidel Prado.
Història
[modifica]El gener de 2018 posà en marxa un pla per a combatre l'obesitat d'alguns dels seus membres.[2]
Ideari
[modifica]L'ideari de la Legió es fonamenta en el Credo Legionario, un llista de 12 preceptes redactada pel seu fundador José Millán-Astray y Terreros:
« |
|
» |
Unitats
[modifica]Terç «Gran Capitán», 1r de La Legió
[modifica]Amb seu a Melilla (aquarterament «Millán Astray»), el Terç «Gran Capitán» porta el seu nom en honor de Gonzalo Fernández de Córdoba, i està compost per:[3]
- I Bandera de La Legió «España», infanteria lleugera cuirassada (BMR).
- II Bandera (dissolta el 2009).[4]
- III Bandera (dissolta el 1985 pel pla Meta).
- Companyia de Defensa Anticarro (DCC), dissolta i restaurada recentment de nou com una companyia independent de la I Bandera.
Terç «Duque de Alba», 2n de La Legió
[modifica]Amb seu a Ceuta (aquarteraments «Serrallo» i «García Aldave»), el Terç «Duque de Alba» (anomenat així en honor de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, III Duc d'Alba) consta de les següents unitats:[5]
- IV Bandera de la Legió «Cristo de Lepanto» (el 2007 es va dissoldre l'antiga V Bandera, i anteriorment la VI l'any 1985).[6]
- 1 Companyia de Defensa Anticarro.
Terç «Don Juan de Austria», 3r de La Legió
[modifica]Amb seu a Viator (Almeria), aquarterament «Álvarez de Sotomayor».
- VII Bandera de La Legió «Valenzuela».
- VIII Bandera de La Legió «Colón».
Unitats Agrupades a la Brigada "Rey Alfonso XIII"
- Grup d'Artilleria de Campanya II de La Legió, Viator.
- Bandera de Sapadors 2a de La Legió (antigua unitat de sapadors, constituïda a efectes d'1 de gener de 2010 en bandera), Viator.
- Grup Logístic II de La Legió, Viator.
- Bandera de Quarter General, Viator.
- Companyia de Transmissions 2 de La Legió, Viator.
Terç «Alejandro Farnesio», 4t de La Legió
[modifica]Amb seu a Ronda (Málaga), Aquarterament "General Gabeiras".
- X Bandera de La Legió «Millán Astray».
- Grup de Cavalleria de Reconeixement "Reyes Católicos" II de la Legió, Ronda.
Galeria d'imatges
[modifica]-
La 7a Bandera Valenzuela del Terç «Don Juan de Austria» de la BRILEG a la desfilada del 14 de juliol de 2007 a l'Avinguda dels Camps Elisis de París
-
Legionaris del Terç «Alejandro Farnesio», 4t de La Legió, a Alquife (Granada).
-
Estendards de la Legió exhibits durant una desfilada.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Brigada de Infantería Ligera "Rey Alfonso XIII" II de La Legión» (en castellà). Ejercito.mde.es. [Consulta: 31 octubre 2013].
- ↑ «La Legión declara la guerra sin cuartel a la obesidad». El País, 04-01-2018 [Consulta: 4 gener 2018].
- ↑ «Tercio Gran Capitán» (en castellà). Lalegion.es. Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 31 octubre 2013].
- ↑ Domínguez Buj, Jaime. «La II Bandera de la Legión se disuelve tras 87 años de servicio a España» (en castellà). LibertadDigital.es, 21-02-2009. [Consulta: 31 octubre 2013].
- ↑ «Tercio Duque de Alba» (en castellà). Lalegion.es. Arxivat de l'original el 2009-12-18. [Consulta: 31 octubre 2013].
- ↑ Chasco, Cristina. «La Legión celebra su aniversario con el adiós a la V Bandera» (en castellà). 20minutos.es, 24-09-2007. [Consulta: 31 octubre 2013].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Ballenilla, Miguel. La Legión. 1920–1927 (en castellà). Editorial Fajardo el Bravo. ISBN 978-84-935592-8-1.
Enllaços externs
[modifica]- La Legión Española — lloc web no oficial (castellà)
- Amigos de la Legión Española — lloc web no oficial (castellà)
- Fundación Tercio de Extranjeros — lloc web no oficial (castellà)
- Fotografies de la Legió Espanyola