Limfedema
No s'ha de confondre amb Limfoma o Lipedema. |
Tipus | malaltia limfàtica i malaltia |
---|---|
Especialitat | genètica mèdica |
Patogènesi | |
Associació genètica | VEGFC (en) , FLT4 (en) i GJC2 (en) |
Causa de | Stemmer sign (en) |
Classificació | |
CIM-11 | BD93 |
CIM-10 | I89.0, I97.2, Q82.0 |
CIM-9 | 457.0, 457.1, 757.0 |
Recursos externs | |
OMIM | 153100, 153200, 247440, 611944, 613480 i 615907 |
DiseasesDB | 7679 |
eMedicine | 1087313 |
MeSH | D008209 |
Orphanet | 79383 |
UMLS CUI | C0024236 |
DOID | DOID:4977 |
Un limfedema és un edema crònic, indolor, produït per una obstrucció en els canals limfàtics de l'organisme (normalment de les extremitats); pot ser primari (hereditari) o secundari en el cas de lesions o obstrucció limfàtica.[1]
Tal situació es produeix per l'acumulació de la limfa (composta per un líquid clar ric en proteïnes i fibroblasts) en els espais intersticials (àrea existent entre les diferents cèl·lules d'un teixit), dins del teixit cel·lular subcutani.
Obeeix en general a una fallada o a una insuficiència en el sistema limfàtic, i porta com a conseqüència l'augment del volum de les extremitats, en forma completa o parcial, i la desaparició dels relleus que s'aprecien per sota de la pell. Cal vigilar estretament l'extirpació de la mama (per un tumor mamari) i limfadenectomia.
Causes
[modifica]Una acumulació de la limfa en algun punt del cos provoca un limfedema, que al seu torn pot ser primari o secundari.
Limfedema primari
[modifica]Ocorre quan el sistema de conductes i / o ganglis limfàtics d'una zona té dificultats o directament és incapaç de transportar les proteïnes grans i altres molècules per ser absorbides de nou pel sistema venós.
Limfedema secundari
[modifica]Pot ser conseqüència d'una cirurgia o un radioteràpia que hagin requerit l'extirpació o la radiació dels ganglis limfàtics, provocant una posterior anomalia en el procés de drenatge.
Exploració física
[modifica]En les primeres fases, amb edema intens que deixa fòvea; els membres acaben patint una induració edematosa crònica sense fòvea. S'ha de distingir de la insuficiència venosa crònica, que presenta hiperpigmentació, dermatitis d'estasis i varicositats superficials.
Dades complementàries
[modifica]L'ecografia i la CT o la MRI abdominal i pelviana poden identificar les lesions obstructives. La limfografia confirma el diagnòstic. Si l'edema és unilateral, s'ha de distingir de la DVT mitjançant exploracions no invasores.
Tractament
[modifica]El tractament, en el cas de les extremitats inferiors, consisteix a portar una higiene meticulosa dels peus per evitar infeccions, elevació del membre amb limfedema, i l'ús de mitges de compressió o botes de compressió pneumàtica. S'han d'evitar els diürètics per evitar una disminució del volum intravascular.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Harrison, Manual de Medicina. Editorial Mc Graw Hill
Enllaços externs
[modifica]- «Limfedema». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.